Washington diu que imposarà aranzels del 25% a Mèxic i el Canadà a partir d'avui

WashingtonLa Casa Blanca ha confirmat aquest divendres que començarà a aplicar, a partir de dissabte 1 de febrer, els aranzels del 25% sobre els productes de Mèxic i el Canadà, així com un 10% addicional sobre els de la Xina. "A partir de demà, aquests impostos entraran en vigor", ha afirmat la secretària de premsa Karoline Leavitt, que ha remarcat que "aquestes són promeses fetes i complertes pel president".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca

Inscriu-t’hi

El president dels EUA, Donald Trump, ja havia anunciat la mesura el mes de novembre passat, tot i que dijous va plantejar la possibilitat d'aplicar excepcions per a les importacions de petroli del Canadà i Mèxic. Ara bé, Leavitt no ha ofert més detalls sobre la qüestió.

Al novembre Trump va vincular la imposició dels aranzels a l’arribada de migrants i fentanil als Estats Units. “Aquest aranzel romandrà en vigor fins que les drogues, en particular el fentanil, i tots els immigrants il·legals aturin aquesta invasió al nostre país. Tant Mèxic com el Canadà tenen el dret i el poder absolut de resoldre fàcilment aquest problema”, va escriure a la xarxa social Truth Social el magnat, que en teoria havia promès aprovar els aranzels el primer dia que arribés a la Casa Blanca.

Trump amenaça el Canadà amb aranzels "devastadors" a les importacions de cotxes

El republicà va aplicar la mateixa lògica a la Xina, a qui va acusar de no haver frenat prou el tràfic de fentanil cap als Estats Units.

Mèxic i el Canadà són dos dels principals socis comercials dels Estats Units, per la qual cosa previsiblement l’aplicació de les tarifes comercials tindrà un impacte notable en l’economia nord-americana, i l’efecte immediat que es pot esperar és un augment dels preus. Una de les principals raons per les quals molts votants van optar per Trump a les eleccions presidencials del novembre passat va ser la creença que el cost de la cistella de la compra disminuiria. Trump així ho va prometre.

Una arma diplomàtica

Trump ha convertit els aranzels en la seva principal carta dins de la política internacional. No només ha amenaçat d’utilitzar-los contra els seus veïns per solucionar problemes que no hi tenen cap relació, sinó que ha fet el mateix amb Rússia i Colòmbia, aquest últim el cas més recent.

El president dels EUA va amenaçar d’imposar aranzels davant la negativa del seu homòleg colombià, Gustavo Petro, d’acceptar la deportació de 160 connacionals. Petro s’hi negava pel tracte que es donava a les persones, que eren repatriades en dos avions militars. A l’estil clàssic del polític republicà, el conflicte diplomàtic es va desencadenar a cop de tuit i es va resoldre en qüestió d’hores. En el cas de Rússia, Trump va amenaçar d'aplicar sancions i aranzels si el president Vladímir Putin no s'afanyava a posar fi a la guerra d'Ucraïna.

L'aplicació dels aranzels és una de les moltes qüestions de la nova administració que ja han generat les primeres esquerdes. El futur titular del Tresor, el gestor de fons de cobertura Scott Bessent, va dir als seus inversors a principis del 2024 que l'efecte inflacionista dels aranzels "enfortiria el dòlar, fet que difícilment és un bon punt de partida per a un renaixement industrial als Estats Units”. Howard Lutnick, el futur titular de Comerç, ha dit que les amenaces d'aplicar tarifes a les importacions és només una "estratègia de negociació".

Durant la seva compareixença a Davos fa unes setmanes, Trump va assegurar que pensava aplicar la "major desregulació de la història" i va advertir que si no es fabriquen els productes dins de territori estatunidenc s'hauran de pagar aranzels: "Si no fabriques el teu producte als Estats Units, cosa que és la teva prerrogativa, aleshores és molt senzill: hauràs de pagar un aranzel".