Wall Street: una dècada a l’alça

BarcelonaDeu anys de guanys ininterromputs és la xifra rècord que ostenta des de fa una setmana la borsa de Nova York. El mercat alcista a Wall Street engegat el 8 de març del 2009 encara continua. Aquell dia d’hivern, l’índex S&P-500, que agrupa les 500 empreses cotitzades més grans dels Estats Units, va tocar fons a mitja jornada amb 666,79 punts, una dada recordada des de llavors com el mínim del Diable. Aquesta setmana el mateix índex fluctua còmodament vora els 2.800 punts.

Les raons per les quals Wall Street fa una dècada que encadena pujades són diverses. Els mercats de valors són molt especulatius, és a dir, els inversors compren i venen segons les expectatives que tenen sobre l’evolució dels preus de les accions, i també serveixen a les companyies per captar capital per continuar creixent. Però en aquesta dècada de pujades el factor especulatiu ha sigut decisiu: “És especulació”, afirma categòricament Elisabet Ruiz, professora d’economia financera de la UOC, sobre els guanys de la borsa nord-americana.

Un període alcista, en l’argot financer, rep el nom de bull run, una expressió que traduïda literalment vol dir “cursa de toro” però que en anglès té dos significats més: d’una banda, el toro és l’animal que simbolitza les inversions a l’alça -perquè ataca movent el cap de baix cap a dalt- en contraposició amb l’os, que representa els inversors baixistes perquè fa forats a terra movent les urpes de dalt a baix; i, d’una altra, les batalles de Bull Run van ser dos enfrontaments decisius en la Guerra Civil dels Estats Units. Des del 2008, amb tot, la batalla ha sigut dels inversors per trobar mercats on guanyar diners, i la borsa ha sigut un bon refugi.

Des del pànic causat per la caiguda de Lehman Brothers, els bancs centrals de tot el món han abocat a l’economia més de 30 bilions d’euros en estímuls monetaris només en compres massives de bons públics destinades a capgirar els efectes de la crisi econòmica i financera, amb la intenció que tornés a fluir el crèdit de la indústria financera cap a l’economia real. A més, amb el mateix objectiu aquestes mesures han anat acompanyades d’una rebaixa dels tipus d’interès, que han quedat des de fa anys al voltant del 0%, o directament en negatiu. Això ha tingut un efecte directe sobre els mercats de renda fixa -deute públic- dels països desenvolupats, que han perdut rendibilitat i, per tant, han fet fugir els inversors a la recerca d’alternatives millors. Això ha beneficiat Wall Street.

En segon lloc, les economies emergents han vist frenat el creixement que van experimentar durant anys, sobretot abans i després de la crisi. Segons Ruiz, “els mercats emergents no estan funcionant” i el més gran, la Xina, s’ha anat refredant gradualment amb un consum intern que ja no creix al ritme frenètic de fa alguns anys.

Amb aquesta baixada de la demanda interna dels països en desenvolupament, i amb els estats de la Unió Europea a mig gas per la mala digestió del deute privat acumulat abans del crac del 2008 i posteriorment convertit en públic, les primeres matèries -una altra de les destinacions preferides dels especuladors- també han anat a la baixa.

Així doncs, els mercats de renda variable, és a dir, les accions, eren l’única alternativa. “Si els altres mercats no donen res, te’n vas a la borsa”, diu Ruiz. En aquest sentit, el parquet novaiorquès era el més ben situat internacionalment. “El dòlar és una divisa forta i protegida, aniràs a invertir en aquesta moneda”, explica. També hi ha contribuït el fet que l’economia nord-americana ha mantingut uns nivells de creixement superiors als de la resta del món desenvolupat.

Les empreses també hi juguen

El tipus d’empreses també és important. En aquest aspecte, els Estats Units són líders en innovació tecnològica. Aquesta mena de companyies acostumen a tenir uns retorns molt més grans, de mitjana, que uns altres sectors. De fet, cap de les deu empreses de l’índex S&P-500 que han crescut més aquesta última dècada són industrials o financeres. Al contrari, són empreses que treballen a internet o fabricant aparells per connectar-s’hi, com Netflix, Amazon, Apple i Expedia, una agència de viatges online. Segons Ruiz, aquesta “barreja” de tecnologia i d’innovació -amb la intel·ligència artificial com a exemple més clar-és el que fa de Wall Street la destinació preferida.