Vuit mesos per tenir el MidCat: la ministra Ribera ho veu possible

MADRID"Operativa d'aquí entre 8 i 9 mesos". Aquesta és l'estimació que ha fet la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest divendres sobre el temps que es necessitaria perquè la part catalana de la infraestructura del MidCat pendent de construir quedi enllestida. Els focus s'han tornat a posar damunt d'aquest projecte després que ahir dijous el canceller alemany, Olaf Scholz, confirmés que el seu govern s'havia posat en contacte amb Portugal, Espanya, França i la Comissió Europea per accelerar un gasoducte que comuniqui la península Ibèrica amb l'Europa Central. L'objectiu: diversificar les fonts de subministrament de gas i avançar en la cursa a contrarellotge per deixar de dependre de Rússia, principal proveïdor d'Europa i, en particular, de països com Alemanya. Fonts d'Enagás consultades per l'ARA matisen que es tracta de 8 o 9 mesos "des que s'inicia la construcció". Abans, doncs, queda tot el tràmit burocràtic.

És per això que, si bé el canceller alemany no es va referir explícitament al MidCat, en la seva proposta hi entra en joc aquesta infraestructura. En concret, el MidCat formaria part de la idea de transportar combustible del que arriba al port portuguès de Siles, que rep vaixells carregats de gas natural liquat, com ha expressat el primer ministre portuguès António Costa. El MidCat és un tub que ja fa uns anys es plantejava com una important via d'entrada més de gas cap a Europa. El seu traçat és similar al del Corredor Mediterrani: un gran gasoducte que neix a Algèria –d'on Espanya rep gran part del gas que importa–, entra per Almeria i connecta amb França passant pel Pirineu català. Actualment, però, mor a Hostalric i, per tant, és a partir d'aquest punt que caldria reactivar les obres. Es tracta d'uns 200 quilòmetres fins a la frontera francesa que, segons Ribera, podrien estar enllestits en menys d'un any. "Són molts pros i el que planteja la ministra és ideal", apunta una font coneixedora del projecte a l'ARA, i afegeix que aquest termini de temps seria "factible" si "et saltes tots els permisos, és a dir, declares el projecte d'interès nacional i comences a construir immediatament".

Els tempos, però, no només depenen d'Espanya. Ribera ha remarcat que és "clau" el suport del govern francès al MidCat. De fet, fins ara França no hi havia mostrat interès i això obre una gran incògnita: què passa un cop el gasoducte arriba a la frontera. Per ara, la part de canonada francesa no està preparada, per bé que des de fa temps hi ha una taula de treball entre les empreses operadores i impulsores del projecte –l'espanyola Enagás i la francesa Teréga– i el govern espanyol "per veure com accelerar una primera interconnexió amb menor complexitat", ha reconegut Ribera en una entrevista a TVE aquest divendres. "No té sentit que nosaltres correm molt si allò s'ha de convertir en un carreró sense sortida en el costat francès", ha remarcat la ministra.

A més, per al govern espanyol no només ha de ser una qüestió entre Espanya i França. De fet, després de les paraules de Scholz, Ribera ha convidat al govern alemany a participar de les reunions per "aplanar el camí" de la interconnexió. Ara bé, qui també hi té un paper clau és Brussel·les. Un projecte com el MidCat no només necessitaria la seva aprovació, sinó que per a Espanya és fonamental a l'hora de parlar del cost. El govern de Pedro Sánchez ha reiterat que la infraestructura no la pot pagar només l'Estat, sinó que Europa ha de donar un cop de mà en la inversió. Per la seva banda, la Generalitat també ha valorat positivament les paraules de Scholz. "Vam ser els primers a demanar el rellançament del MidCat", ha dit la consellera d'Exteriors, Victòria Alsina, en una piulada aquest divendres. Alsina destaca així "la importància estratègica" de Catalunya com a "pont entre la UE i la Mediterrània".

Per què ara sí?

Aquest gasoducte es va paralitzar l'any 2019, arran d'un informe independent de la Comissió Europea encarregat a la consultora Pöyry en què es va concloure que la infraestructura tenia un elevat cost i hi havia dubtes sobre la seva rendibilitat a llarg termini. És cert, però, que la guerra a Ucraïna i el temor que Rússia talli l'aixeta del gas en qualsevol moment han portat Brussel·les a mirar amb bons ulls idees que fins ara estaven en un calaix.

La mateixa Ribera ha apuntat a un "canvi de condicions". "El MidCat va decaure perquè no era viable econòmicament en un moment en què el gas rus era molt més barat", ha reconegut, per reiterar que ara afavoriria la "seguretat energètica" a la Unió Europea. Quin pes tindria com a font de subministrament per a Europa? La capacitat del MidCat és de 9 bcm (milers de milions de metres cúbics l'any) de gas. Això s'afegiria als dos gasoductes que sí que estan en funcionament a Espanya i que connecten el País Basc i Navarra amb França (uns 7 bcm anuals entre tots dos i que en aquests moments s'estudia ampliar en un 18%, com anticipava aquest diari). En total, són 17 bcm, lluny encara dels 190 bcm que van arribar de Rússia a Europa l'any 2020.

Vida útil de 30-40 anys

En aquests moments, la inversió que ha plantejat Enagás per a aquesta infraestructura és de 370 milions d'euros (per acabar el tub i adaptar-lo). Una quantitat de diners que s'executarà en funció del calendari de l'obra, és a dir, del què es tardi en decidir si es tira o no endavant. Més enllà, però, del cost econòmic, la infraestructura està envoltada d'incògnites. Primer, el fet que es puguin accelerar les obres i el tràmit burocràtic.

Després, la seva projecció a llarg termini. Aquestes no són infraestructures pensades per a un moment puntual sinó que, en paraules de Ribera, haurien de tenir una "vida útil d'entre 30 i 40 anys". A més, el camí que des de fa temps traça la Unió Europea és el de la transició energètica, i això obliga els governs a pensar en combustibles renovables a l'hora de projectar aquestes infraestructures. Com ha explicat la mateixa Ribera, "l'horitzó del 2040" és promoure altres energies com l'hidrogen verd, tecnologia que Espanya vol impulsar a través dels fons europeus.

I, finalment, el debat social. Més enllà dels actors polítics o les operadores gasistes, empreses i ciutadania també han aixecat el dit a l'hora de valorar el projecte. D'una banda, Foment del Treball, la patronal catalana, sempre l'ha abanderat. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, qualificava al febrer de "gravíssim error" que no es materialitzés. Però en el seu moment l'opinió pública no n'era partidària. El 2017 es va crear la Plataforma Resposta la MidCat, conformada per entitats ecologistes que criticaven el projecte pel seu impacte ambiental. A la denúncia s'hi van sumar alguns ajuntaments del territori.