Vueling es prepara per a la travessia del desert

BarcelonaPosar-se en el pitjor dels escenaris va portar l’Associació de Transport Aeri Internacional (IATA) a xifrar l’impacte econòmic en el sector de la pandèmia provocada pel covid-19 en uns 113.000 milions de dòlars (uns 102.500 milions d’euros). Era a principis de març, i ni l’alarma generalitzada ni l’estat d’emergència havien arribat a Espanya, però a Vueling van començar a ensumar-se que allò era només el principi. Fonts pròximes a l’aerolínia han explicat a l’ARA que molt poc després que es comencessin a replicar els casos, la companyia va prendre diverses mesures: abaixar-se el sou en el cas dels directius i tallar, o si més no aturar temporalment, els contractes amb col·laboradors externs. En el cas de l’àrea de tecnologia i innovació, per exemple, això ha deixat el departament amb aproximadament un 35% menys de personal. Una mica més endavant, a totes aquestes mesures s’hi van sumar els ERTO i la sol·licitud de crèdits.

Una de les grans incògnites ara és si l’estratègia preventiva serà prou contundent perquè la tornada a la normalitat no passi per acomiadar treballadors de manera permanent. D’entrada no és una de les companyies que preocupi especialment als sindicats del sector. “Tenien caixa -resumeix una portaveu d’un d’ells-, i els ERTO compensen”.

L’aerolínia (propietat del grup IAG) va tancar el 2019 amb 240 milions d’euros de beneficis operatius. La xifra era, després de revisar els resultats del 2018, un 9% més baixa que la de l’any anterior, cosa que es va atribuir a la “desacceleració” de la demanda. Ara bé, era el primer retrocés després d’uns anys de beneficis rècord. El 2017, per exemple, va més que duplicar els guanys també operatius del 2016 (va passar de gairebé 60 milions d’euros a més de 180 milions), i el 2018 va millorar la xifra encara una mica més fins a arribar als 200 milions d’euros.

Així, no és d’estranyar que aquest sigui el missatge que la companyia ha transmès als seus associats i treballadors: que s’enfronta a la situació amb prou múscul per respondre-hi i no passar un tràngol tan dolent com es preveu. Això sí, ho fa amb la companyia matriu (IAG) perdent 1.860 milions d’euros el primer trimestre del 2020 i havent obtingut un crèdit per valor de 260 milions d’euros.

Tasques reorientades

Aquesta mateixa setmana, de fet, Vueling ha anunciat que a finals de juny començarà a fer volar els seus avions. La idea és passar el juliol amb unes 180 rutes actives tant estatals com internacionals, amb uns 2.000 vols setmanals. Prendre aquesta decisió també és fruit d’un altre canvi derivat de la pandèmia: el departament de tecnologia, dades i innovació de l’empresa s’ha reorganitzat per treballar en projectes vinculats amb la situació actual i el futur a curt termini.

Aquest departament funcionava amb uns 20 empleats propis i tot un equip format mitjançant col·laboracions amb proveïdors locals, tant integrats en l’equip de Vueling durant un període llarg de temps com col·laborant puntualment i específicament. En total, disposaven d’unes 400 persones. “Mantenim més de la meitat de l’equip -concreta Javier Álvarez, director d’IT de Vueling-, però hem parat aquest segon model, el dels projectes clau en mà”. L’objectiu, indica, és preservar al màxim el model de col·laboració en què els treballadors estan més ficats dins l’equip.

L’exemple de la Xina

Sigui com sigui, els que han seguit treballant per a la companyia s’han hagut d’oblidar dels objectius i projectes inicialment establerts a principis d’aquest 2020. Segons explica Álvarez, una part de l’equip s’ha dedicat a desenvolupar les eines necessàries perquè els clients poguessin gestionar de manera autònoma les cancel·lacions, la tramitació d’abonaments per viatjar més endavant o l’aplaçament dels vols. “Els equips que treballaven en el manteniment de l’operativa o en qüestions comercials els hem reorganitzat per orientar-se a això”, resumeix el director d’IT.

D’altra banda, els treballadors dedicats a les dades han creat una eina que recopila les tendències detectades en mercats que estan una mica més avançats que Espanya (en termes de reducció de casos de covid-19) per anticipar el que passarà aquí. Un dels referents ha sigut la Xina, i una de les conclusions, confessa Álvarez, és que “el trànsit domèstic tindrà una recuperació bastant més ràpida que l’internacional pel que fa a confiança del client”.

A més de tot això, l’equip d’innovació fa recerca sobre eines que puguin ser útils en un futur relativament pròxim. Les grans estrelles: càmeres que detectin la temperatura en grups de gent en moviment, tecnologies que mesurin la distància entre persones en una cua o un sensor que detecti a l’aire si hi ha un determinat virus o no.

102.500 M€

Impacte anticipat per la IATA

Al març l’Associació de Transport Aeri Internacional calculava pèrdues d’ingressos globals el 2020 de 63.000 M$ (56.600 M€) si es contenia l’expansió del covid-19 a 100 casos per mercat, i de 113.000 M$ (102.500 M€) en cas que la difusió fos més àmplia.

200 M€

Beneficis Vueling 2019

L’aerolínia Vueling va tancar el 2019 amb 200 milions d’euros en termes de beneficis operatius, els que s’obtenen abans d’aplicar-hi interessos, taxes i impostos. La xifra era un 9% inferior a la de l’any anterior, després de dos anys de guanys rècord.

1.860 M€

Pèrdues IAG primer trimestre

El grup del qual formen part Vueling i Iberia va tancar el 2019 amb un 40% menys de beneficis que l’any anterior. Llavors ja atribuïa el resultat a l’impacte del covid-19. Ho va confirmar a l’acabar el primer trimestre del 2020, amb pèrdues de 1.860 milions d’euros.

1,2 M

Passatgers perduts fins al març

A l’acabar el març, Vueling havia perdut 1,2 milions de passatgers des de principis d’any. Es posicionava, tot i això, com la tercera aerolínia en trànsit. Hi havien viatjat un total de 4,1 milions de persones, un 23,4% menys que en el primer trimestre del 2019.

180

Rutes que obriran al juliol

L’aerolínia ha anunciat aquesta setmana que reactivarà la seva operativa a finals de juny. Des de llavors i durant tot el juliol hi haurà unes 180 rutes actives, tant estatals com internacionals. L’objectiu és fer uns 2.000 trajectes setmanals.