Per què Vueling no creixerà l’any que ve
IAG preveu un 2020 pla per a l’aerolínia davant l’alentiment econòmic
BarcelonaUn Brexit incert, un context de desacceleració econòmica i un mercat on cada vegada és més difícil trobar espai per créixer. Són alguns dels ingredients del còctel amb què es trobaran l’any vinent els principals grups d’aerolínies europees i pel qual ja es comencen a curar en salut. IAG -el hòlding propietari de Vueling, Iberia, Level, British Airways, Aer Lingus i des de fa dues setmanes també d’Air Europa- va avançar la setmana passada que la catalana no incrementarà capacitat el 2020. Així doncs, en el global dels mercats en què opera, Vueling no sumarà oferta. Aquest efecte, però, serà el resultat de reforçar-se on és més forta i replegar-se on hi ha menys marge.
Així ho matisen fonts de l’aerolínia, que expliquen que els pronòstics d’un any pla no impliquen una frenada en tots els seus mercats. De fet, a Barcelona Vueling sumarà dos avions a la flota del Prat -la principal en la seva operativa- i n’hi podria afegir un tercer en reserva fins a situar-se en una setantena de naus. En el conjunt d’Espanya l’aerolínia encara calcula que creixerà prop d’un 5% en capacitat, però la situació és diferent en el seu altre focus mediterrani. Amb tota certesa, Itàlia -on té el seu segon hub,a l’aeroport romà de Fiumicino- serà el mercat més afectat per l’adaptació de Vueling al context econòmic que s’espera per a l’any vinent. Mentre que la seva oferta a França es mantindrà en nivells similars, al país de la bota anirà a la baixa. A més, s’hi podrien afegir altres mercats secundaris.
Des que es va integrar en el grup IAG el 2013, la trajectòria de Vueling ha sigut pràcticament sempre ascendent. No obstant això, l’aerolínia ja va haver de revisar la seva velocitat de creixement després del caos operatiu de l’estiu del 2016. Ara ho tornarà a fer, però per motius diferents i amb una saturació més evident en el segment low cost a Europa.
Eficiència de costos
En un any sense increment de l’oferta, Vueling haurà de centrar-se de nou en el repte de l’eficiència. Des dels problemes de fa tres estius, l’aerolínia ha posat en marxa diversos programes per invertir en el que anomena l’“excel·lència operacional” i ara més que mai haurà d’intentar reduir costos i incrementar l’ocupació en els vols. L’oportunitat -afegeix una font pròxima a la companyia- també rau en retallar l’estacionalitat i dependre menys dels pics de l’estiu, una missió que persegueix des de fa un parell d’anys. A més, internament Vueling ha instaurat el mantra de la satisfacció del client, una assignatura crucial després de les últimes crisis en la percepció dels viatgers.
A banda de la frenada de l’aerolínia del Prat, IAG va confirmar en la seva presentació del Capital Markets Day que espera un creixement pròxim al 3% en les places ofertes per British Airways i Air Lingus, mentre que l’avenç per a Iberia serà un pèl inferior, del 2%. El context és diferent per a la seva marca més jove, Level. L’aerolínia low cost de llarg radi té més camí per recórrer i afronta el seu tercer any d’operativa amb la intenció de créixer un 30%. No és estrany, tenint en compte que Level opera en destinacions on el grup veu més marge per ampliar l’oferta, com l’Amèrica Llatina, i que continua amb la vista posada en obrir-se a l’Àsia en algun moment.
Precisament l’últim moviment d’IAG, comprar Air Europa, ha revifat una tendència que els experts del sector fa temps que observaven. La consolidació de grans grups d’aerolínies comença a postular-se com la recepta preferida per sobreviure quan l’economia es refreda.