Vueling compleix 12 anys enmig de la seva pitjor crisi

Cap d’EconomiaDivendres passat, el mateix dia que 25.000 persones es veien afectades pels retards i les cancel·lacions de Vueling, la companyia celebrava el dotzè aniversari del seu primer vol. El destí ha volgut que l’efemèride coincideixi amb la pitjor crisi de l’aerolínia catalana, però no es pot dir que hagi sigut una sorpresa. Aquest diari ha explicat amb detall els creixents problemes que ha patit l’aerolínia, líder al Prat, ja que realitza quatre de cada deu vols de l’aeroport de Barcelona. L’estiu passat ja hi va haver un avís molt seriós. Els rècords de passatgers de la companyia van tenir un peatge en forma de retards i cancel·lacions que no només no s’ha arreglat sinó que s’ha agreujat. En les últimes setmanes els problemes han anat en augment i aquest cap de setmana, coincidint amb l’inici de vacances d’una part de la població, ha arribat el caos. Veient les incidències de les últimes setmanes, la companyia va assegurar que al juliol tot s’hauria resolt gràcies a la incorporació de nous reforços. El juliol, però, va arribar divendres passat, amb el resultat conegut per tothom. Ara la gent que té un bitllet de Vueling per marxar de vacances en qualsevol moment de l’estiu no sap què fer.

Aquesta crisi està afectant tant els passatgers com els treballadors, que també es queixen i avisen que aquest mateix mes convocaran una vaga si la situació no es normalitza. Seria la cirereta del pastís.

Des de l’empresa culpen l’anterior president de Vueling, Alex Cruz (que va marxar al març a presidir British Airways), d’haver forçat massa la màquina. Els pilots hi estan d’acord: “Anem al límit”, deia recentment a l’ARA un d’aquests pilots. “Alex Cruz i Fernando Val [exdirector de producció] collaven al màxim l’operativa i van programar aquest estiu molt per sobre de les possibilitats reals”. De seguida que falla qualsevol cosa, tota la programació de vols se’n ressent.

Després de les queixes rebudes l’estiu passat, Cruz va reconèixer que l’aerolínia havia d’invertir més en la millora del servei d’atenció al client. Si s’ha fet, els usuaris no ho han notat. La falta d’informació i la sensació d’estar deixats de la mà de Déu és la queixa més estesa aquests dies entre els afectats.

Coincidència o no, en l’últim any Vueling ha patit una fuga de directius. Dels sis membres del comitè de direcció, cinc han marxat. L’empresa ha perdut el president, la directora financera, el director d’operacions, el director comercial i el director de planificació, a més d’altres càrrecs inferiors. L’aerolínia ho va vendre com un èxit del model Vueling: ens prenen els directius perquè som un bon planter, explicaven. Sigui com sigui, veient-ne els resultats, la fuga ha deixat un desert.

Barcelona, capital del ‘low cost’

Els problemes de Vueling han fet aflorar dos fets sobre el model aeroportuari de Barcelona. El primer és la dependència que es té de Vueling, que l’any passat va realitzar el 37% de les operacions del Prat. Quan una companyia tan predominant té problemes, tot se’n ressent.

El segon fet és la dependència de 'low cost'. En concret, el 70% dels passatgers que arriben o surten des de Barcelona ho fan amb aerolínies de baix cost. L’any passat, el Prat va marcar un nou rècord de passatgers (39,7 milions d’usuaris), però va ser gràcies, de manera pràcticament exclusiva, a l’impuls de Vueling i Ryanair, que van acaparar el 90% de l’augment.

L’any que ve farà deu anys de l’històric acte a l’Iese, quan prop d’un miler d’empresaris i acadèmics catalans van fer un front comú per convertir el Prat en un aeroport de primer nivell internacional, amb connexions intercontinentals. En deu anys s’ha passat de les 17 rutes intercontinentals que hi havia el 2005 a les 34 que hi ha ara.

Al març, en el seu últim acte com a president de Vueling, Cruz defensava que gràcies a la seva companyia el Prat s’ha convertit en l’aeroport amb més connexions de curt radi d’Europa, però tot seguit va reconèixer que “l’assignatura pendent de Barcelona són els vols de llarg radi”. I quan algú li va preguntar què li falta a Barcelona per tenir més vols intercontinentals, Cruz va respondre: “Diners i algú disposat a fer el pas”.

Va haver-hi una època en què hi havia algú amb diners i disposat a fer el pas. Es deia Qatar Airways, que va estar a punt de comprar Spanair per dur a terme un ambiciós pla. Finalment, però, Qatar es va fer enrere. El motiu? Una denúncia de Vueling a la Comissió Europea perquè considerava que Spanair estava rebent ajuts de la Generalitat. El resultat ja el sabem: Qatar no va comprar Spanair, que va fer fallida, i Vueling es va quedar com la reina absoluta del Prat.