Viure a Andorra per pagar menys impostos, un esport de risc

BarcelonaDe manera confusa i entre plors, divendres a la nit el campió mundial de MotoGP Marc Márquez deia que continuarà pagant els impostos a Espanya, després de la polèmica desfermada davant la possibilitat que demanés la residència al Principat d’Andorra per motius fiscals. És una decisió que han pres altres esportistes d’elit que, per la disciplina que practiquen, passen una part important de l’any fora de l’Estat. Aconseguir la residència a Andorra i pagar-hi els impostos pot ser molt rendible, perquè a Andorra l’impost de la renda (IRPF) té un tipus únic del 10%. A Catalunya, per a les rendes altes, pot arribar al 56%, tot i que amb la reforma fiscal baixarà al 51% en els dos pròxims anys.

Però traslladar la residència a Andorra pot ser un esport de risc. Hisenda intenta comprovar sempre que la residència sigui legal, amb els danys que això pot comportar a la imatge que té l’esportista i als seus patrocinadors l’intent d’optimització fiscal. A Andorra hi ha uns quants esportistes d’elit residents. Pilots, ciclistes, golfistes i també artistes de caixet. No sempre surt bé. No val només dir que es resideix al país, s’ha de demostrar, i alguns s’han endut ensurts, com Arantxa Sánchez Vicario i Montserrat Caballé, a les quals Hisenda va buscar les pessigolles.

Els experts tenen clar que canviar de residència és legal, però pot tenir riscos. Un prestigiós advocat fiscalista de Barcelona ho explica així: “Intentar enganyar Hisenda és un esport d’alt risc”. “El que pregunto al client quan planteja el canvi de residència és si està disposat a anar-se’n realment”, explica. Diu aquest fiscalista que els canvis de domicili per raons fiscals tenen molt mala premsa perquè “hi ha molta gent que n’abusa”. Però en si, diu, el canvi de residència no és bo o dolent, el que importa és si és cert o no.

Des de l’altra banda, les autoritats andorranes intenten captar aquests residents “de luxe”. El Principat d’Andorra manté una quota de 500 noves noves residències anuals, de les quals 50 es reserven per a aquest tipus d’esportistes o artistes. Andorra ha sortit de la llista de paradisos fiscals i acaba d’aprovar la llei de l’impost de la renda (IRPF) amb un tipus únic del 10%. Així, amb uns ingressos de deu milions anuals, amb un milió es liquidaria l’impost, enfront dels 5,6 milions a Catalunya. Però, a més, a Andorra hi ha un règim transitori que permet en aquests casos, fins a l’any 2017, pagar només 30.000 euros a l’any.

Econòmicament, per tant, surt a compte. Però s’hi ha de residir realment. Normalment es considera la residència en un estat quan s’hi passen 183 dies, la meitat de l’any. En el cas d’Andorra, amb 90 dies n’hi ha prou. Però Hisenda té el seu criteri per al cas dels esportistes que passen una gran part de l’any d’un lloc a l’altre: la residència és allà on passin més dies. Evidentment s’hi ha de tenir casa i demostrar que és la residència principal. “La càrrega de la prova (demostrar si la residència al país és o no real) correspon a l’administració”, assegura José María Mollinedo, secretari general del sindicat de tècnics d’Hisenda (Gestha). Aquest expert explica que si Márquez o qualsevol altre esportista de nivell fixa la residència a Andorra, l’Agència Tributària espanyola li obrirà una inspecció. Segons diu, “hi ha una llarga tradició a l’Agència Tributària” d’impugnar la residència a Andorra.

Molts casos

“Posem el focus en els esportistes i artistes, perquè són coneguts, però fixar la residència a Andorra és molt comú en persones amb rendes altes, per la baixa tributació i el secret bancari”, diu el secretari general de Gestha. “Hi ha molts ciutadans amb rendes iguals o més altes però que no transcendeixen, perquè no sabem qui són”, diu. El problema, per aquest tècnic d’Hisenda, és que hi ha paradisos fiscals fins i tot dins de la Unió Europea -com Luxemburg i la City de Londres- i això “fa que el pes dels impostos caigui sempre sobre les classes mitjanes”.

Alguns experts discrepen d’aquesta visió. “Molts no poden ser, perquè no hi ha molta gent que tingui molts diners i que pugui demostrar que no viu a Espanya, perquè moltes persones amb rendes altes tenen el lloc de treball a l’Estat i no poden fer com els artistes o esportistes d’elit”, diu un expert, que reduiria a rendistes o jubilats amb un important patrimoni els que es poden permetre fixar la residència a Andorra i demostrar que no passen més dies a Espanya que al país veí. I això és fàcil de demostrar, perquè ara tot deixa rastre. Per exemple, les despeses que es fan amb la targeta de crèdit permeten demostrar on es viu realment.