Vistiplau a les indemnitzacions milionàries

Barcelona.Caixa Catalunya era una caixa d'estalvis que, com a tal, havia d'estar orientada a l'obra social i que, a més, concentrava la seva presència al territori català, fonamentalment. Però, tot i així, les seves indemnitzacions no tenien res a envejar a les d'altres entitats financeres més potents.

La denúncia que la Fiscalia Anticorrupció va presentar dijous passat utilitza algunes de les indemnitzacions pagades als dirigents que abandonaven l'entitat com a exemple del desgavell que regnava a l'entitat fins poc abans que comencés a rebre diners públics.

L'any 2008, per exemple, el director general, Josep Maria Loza, va decidir plegar per les seves desavinences amb el president, Narcís Serra. Les cròniques d'aquell dia expliquen que Serra preferia un model d'entitat més agressiu, implicat en les grans finances i amb una cartera important de participades industrials, seguint l'estela que havia marcat La Caixa, i que Loza, en canvi, era més partidari del model tradicional de caixa, amb atenció prioritària cap als desfavorits.

Tot i així, quan va decidir marxar, Loza va cobrar una indemnització que supera els 10 milions d'euros, segons fonts de l'entitat. El juliol passat, durant la seva compareixença al Parlament, Loza va negar haver cobrat una suma tan elevada però alguns dels seus subordinats van rebre pagaments no gaire inferiors. El director financer, per exemple, es va endur 7,4 milions.

"Irresponsable política"

La denúncia de la Fiscalia no esmenta el nom de Loza en cap moment malgrat que Adolf Todó, president fins al maig, va assenyalar-lo com el responsable del 95% de la situació actual de CatalunyaCaixa. La denúncia se centra en el mateix Todó, l'expresident Narcís Serra i 52 consellers més. Però hi ha persones que van abandonar la caixa amb grans indemnitzacions i que, tot i no ser denunciades, apareixen a l'escrit de la Fiscalia com a exemple "de la irresponsable política de retribucions" de l'entitat.

Un dels casos que menciona la Fiscalia és el de Lluís Gasull, director general adjunt durant els deu anys del mandat de Loza (1998-2008) i director financer a partir d'aleshores i fins al 2010. Gasull va cobrar 7,4 milions d'euros d'indemnització quan va marxar, just després de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa.

El cas es va repetir a més petita escala amb altres alts càrrecs, com Ricard Climent (responsable de l'àrea de riscos) i Glòria Ausió (directora de recursos humans), que es van endur 1,3 milions cada un quan van marxar el 2010. Des de l'entitat no celebren el pagament d'aquestes indemnitzacions, però arronsen les espatlles: "Són els plans de pensions que tenien. Feia molts anys que eren a l'entitat. Hi va haver advocats que van estar estudiant com evitar que es paguessin aquestes indemnitzacions, però no es va poder evitar", diuen.

No se sap quin és el grau de responsabilitat d'aquestes persones en la situació actual de CatalunyaCaixa, però tant Loza com Gasull, Climent i Ausió van formar part de la cúpula directiva que va portar a la greu situació financera de Catalunya Caixa i la va abocar a una fusió i a rebre diners públics. La Fiscalia aprecia una diferència important en els casos de Todó i Masana, que van seguir rebent augments de sou tot i haver demanat ajuda financera a l'Estat. Un fet que Anticorrupció creu que "va contribuir a la greu crisi financera" de CatalunyaCaixa, on a hores d'ara ja s'han abocat 12.052 milions d'euros públics.