Wikipedia: 15 anys del coneixement a la xarxa

Fa 15 anys, un 15 de gener del 2001, dos pioners d’internet, Jimmy Wales i Larry Sanger, van fundar la Wikipedia. Cap dels dos no es podia ni imaginar el grau d’ambició a què arribaria la seva enciclopèdia en línia. Avui la Wikipedia és el desè lloc web més popular del món, amb versions en més de 280 idiomes i amb un contingut d’uns 35 milions d’articles. Com l’antiga biblioteca d’Alexandria i l’enciclopèdia que Denis Diderot va publicar a l’època de la Il·lustració, la Wikipedia és una manifestació sempre en moviment del desig dels seus creadors de preservar i recopilar el coneixement.

La Wikipedia va anticipar de manera primerenca tres tendències digitals cabdals. En primer lloc, que la gent està disposada a participar en fòrums globals i a fer-ho de franc. La Wikipedia, redactada i editada per voluntaris, va ser una de les primeres xarxes socials. En segon lloc, la Wikipedia va entendre que l’economia del coneixement s’encaminava cap al món virtual. L’any 2012 es va deixar d’imprimir l’ Enciclopèdia Britànica i ara només està disponible en format digital. En tercer lloc, la Wikipedia va demostrar la importància dels efectes de xarxa en les aventures en línia: com més gent fa servir la Wikipedia i hi escriu articles, més útil és. Empreses digitals joves com Facebook i Uber es basen en aquest mateix concepte.

Polèmiques a la xarxa

Igual que d’altres poderoses i populars propietats d’internet, la Wikipedia ha suscitat controvèrsies i elogis en aquesta última dècada d’existència. L’any passat es va saber que diversos treballadors vinculats al Congrés nord-americà introduïen canvis a les biografies dels seus caps fins al punt d’eliminar-ne algunes seccions més aviat crítiques. Els wikipedistes, conscients del perill que representa l’efecte dels intrusos, van obrir una investigació sobre el problema que va culminar amb l’exclusió d’algunes adreces IP (les adreces del protocol d’internet que tenen ordinadors, tauletes, mòbils i altres aparells connectats a la xarxa). L’incident, però, és un recordatori del rol d’autoritat que atorguem a les enciclopèdies a l’hora d’escriure la història i del fet que els interessos especials seguiran intentant exercir la seva influència. Si ho aconseguissin, farien trontollar la credibilitat de la Wikipedia.

El projecte també s’enfronta a altres reptes. A diferència de les xarxes socials amb ànim de lucre, no guanya diners mitjançant la publicitat i depèn de les contribucions econòmiques dels usuaris per continuar funcionant -per no parlar de l’aportació dels voluntaris a l’hora d’editar continguts-. El nombre d’editors actius ha baixat aquests últims deus anys; la comunitat de la Wikipedia té fama d’una certa fredor a l’hora d’acollir nouvinguts.

Masclista i anglosaxona

Durant anys aquesta enciclopèdia en línia ha rebut crítiques perquè els wikipedistes són predominantment del sexe masculí i anglòfons, i possiblement tenen una visió de la vida que no es correspon amb el de tota la col·lectivitat. La selecció de participants d’entorns i països diversos segueix sent un repte pendent. La Wikipedia en anglès és de lluny la més consultada; en canvi, altres pàgines necessiten més atenció per poder ampliar l’oferta i augmentar-ne la popularitat. Amb tot, queda molt de camí per recórrer. La Wikipedia ha reunit una gran quantitat d’informació i s’ha convertit en un recurs inestimable per a qualsevol persona que disposi d’una connexió a internet. I això és més del que qualsevol adolescent hauria pogut somiar.