Vint grans fortunes volen pagar més impostos per frenar la desigualtat

Washington DcTots ells, a més de multimilionaris, són coneguts filantrops als Estats Units. En aquesta ocasió, però, els mou probablement un instint compartit per rics i pobres: el de la supervivència. Un grup d’immenses fortunes han publicat una carta oberta per sol·licitar que els apugin els impostos. Des del financer George Soros fins al cofundador de Facebook Chris Hughes, passant per l’hereva de Disney, Abigail Disney, el grup el componen una vintena de persones d’onze famílies i un anònim. Fan una crida a tots els candidats a la presidència perquè augmentin els impostos “a la dècima part més adinerada de l’1% de les persones més riques dels EUA: nosaltres”. Ho demanen, asseguren, per “responsabilitat moral, ètica i econòmica”.

Per als que ho veuen des de baix, la qüestió moral i ètica sembla evident. Un informe recent de la Reserva Federal explica que el patrimoni de l’1% més ric dels nord-americans va créixer en 21 bilions de dòlars al llarg de les últimes tres dècades, mentre que la riquesa del 50% més desafavorit va caure 900.000 milions de dòlars. A més, s’estima que el 0,1% més ric del país pagarà un 3,2% del seu patrimoni en impostos, mentre que el 99% restant assumirà una imposició del 7,2%. Tal com es pot llegir a la missiva, “Warren Buffett ha reconegut que se li apliquen impostos més baixos que a la seva secretària”.

La desigualtat és cada vegada més gran i les diferències més escandaloses. Però, per què s’ofereixen voluntàriament a pagar més? “D’una banda, és una qüestió de sentiment de culpabilitat i, de l’altra, una reacció preventiva enfront de la realitat política”.

Steffen Schmidt, professor de ciències polítiques a la Universitat d’Iowa, creu en la sinceritat de la carta perquè “molts d’aquests bilionaris són progressistes i és natural que vulguin un entorn social més equitatiu”. A més a més, els EUA havien tingut històricament “un impost de la renda més progressiu”, de manera que la voluntat de pagar més “és compatible amb la posició de molts rics en el passat”. Schmidt no descarta, però, que hagin fet el pas per precaució. La possibilitat que demòcrates radicals com Elizabeth Warren i Bernie Sanders puguin arribar a la presidència o ocupar càrrecs de responsabilitat a la pròxima Casa Blanca desperta molta inquietud.

Propostes fiscals

Encara que no es decanten políticament, els signants recullen com a exemple una mesura proposada per la mateixa Warren: una taxa del 2% per a les persones amb més de 50 milions de dòlars en patrimoni i del 3% si superen els 1.000 milions de dòlars. S’estima que afectaria 75.000 de les famílies més riques i generaria una recaptació de 3 bilions de dòlars en impostos en un període de deu anys. Aquests ingressos es destinarien a afrontar la crisi climàtica, reformar les estructures del país o, fins i tot, millorar l’esperança de vida de la ciutadania. S’estima que, als Estats Units, els rics viuen 15 anys més que la mitjana.

No és la primera vegada que alguns d’aquests afortunats promouen acció i reflexió. L’empresari Nick Hanauer, un dels primers inversors d’Amazon, va publicar el 2014 una carta oberta dirigida als membres del 0,1% més ric de la societat. “Capitalista orgullós i sense remordiments”, Hanauer admetia haver aconseguit una riquesa que “el 99,99% dels americans no poden ni imaginar”. Unes credencials per cridar l’atenció dels seus i, al mateix temps, advertir-los que “els desheretats” se’ls tiraran a sobre en cas que no faci res “per arreglar les evidents desigualtats” del sistema. “Certa desigualtat -admetia Hanauer-és intrínseca a qualsevol economia capitalista”. El problema és que “el país s’està convertint no en una societat capitalista sinó en una societat feudal”.

En opinió de Steffen Schmidt, les retallades d’impostos del president Trump només han aconseguit que “la classe mitjana estigui retrocedint cap a la pobresa”. Un pas més cap a la revolta dels desheretats.