El vi català es fa fort a casa
El 36% del vi consumit al Principat és de les denominacions d’origen locals, que superen els Rioja
BarcelonaEls productors catalans de vi van tancar un gran any el 2017. No només perquè el mercat va créixer a Catalunya tant en volum de litres venuts (un 2% més) com en volum de facturació (8%), sinó perquè a més a més van consolidar el lideratge que tenen al Principat des del 2014. Les onze denominacions d’origen (DO) catalanes van guanyar 2,5 punts l’últim any i concentren ja el 35,7% de tot el mercat, segons les dades elaborades per Nielsen i anunciades ahir per l’Incavi. La producció catalana augmenta la distància respecte a la DO Rioja, que va contraure la seva participació en el mercat fins al 27,1% (1,7 punts menys), tot i que continua sent la denominació que més vi ven en territori català. La segueixen la DO Catalunya i la DO Penedès.
L’augment de consum dels vins catalans s’ha disparat durant l’última dècada, ja que el 2010 (primera dada disponible) la quota de mercat dels vins catalans era només del 27,8%. Tot i així, les xifres actuals -si no es tenen en compte els escumosos, com el cava- estan lluny del que es consideraria normal per a un mercat en què el producte local concentra la meitat de les vendes. “En qualsevol país l’habitual és tenir més vins propis, i aquí encara falta molt de camí per recórrer, sobretot a l’àrea metropolitana. Les coses estan canviant, però tenim feina per a dies”, va dir el director general de l’Incavi, Salvador Puig.
Una de les grans sorpreses del 2017 és el salt que ha protagonitzat la DO Terra Alta, que en un any ha passat del 2,2% al 3,4% del mercat. Puig va assenyalar que creu que aquest creixement s’explica per l’augment de vendes d’un únic elaborador en una cadena de distribució, però va ser caut i va evitar parlar de marques.
La majoria de les tendències de mercat fetes paleses el 2017 són positives. El mercat va créixer més que en el conjunt d’Espanya, on es van vendre un 1,8% més de litres de vi i la facturació per vendes va augmentar un 7,5%. A més, el lideratge del vi català en les vendes no es va produir només en el canal alimentari (botigues i supermercats), sinó que per primera vegada també es van imposar als rioja als restaurants, un fet que suposa una victòria pel que fa als prescriptors.
A la resta d’Espanya, les denominacions d’origen catalanes tenen una presència més modesta. Les 11 denominacions agrupades concentren un 6,6% de les vendes. La primera és la del Penedès, que té una quota del 2,2% i és la vuitena DO espanyola més important. Va perdre tres dècimes de quota. Els vins de la Rioja controlen clarament el mercat: una de cada tres ampolles consumides a Espanya són d’aquesta zona vinícola. Puig va descartar una afectació política: “No hi ha un daltabaix destacable per temes de boicot i de la situació política”.
Mercat exterior
Puig va destacar la importància de la indústria vinícola per la seva capacitat exportadora i va remarcar que no és deslocalitzable, per la qual cosa va treure ferro al fet que una empresa com Codorníu -sense esmentar-la- decidís a l’octubre portar la seva seu fora de Catalunya, fet que va titllar d’“anècdota”.
Segons les dades del 2016 de l’Incavi, un 57,4% de la producció de vi i cava catalans es destina a l’exportació. Entre les denominacions més proclius a vendre a l’exterior hi ha la DO Priorat, que va vendre un 51% de la seva producció al mercat exterior. Per darrere hi ha les DO Catalunya, Tarragona i Terra Alta. La del Pendès, en canvi, està molt concentrada en el mercat espanyol, on ven el 76% de les seves ampolles.
