El videojoc reclama tracte de cinema

BarcelonaMés inversió i incentius fiscals. Aquest és el clam de la indústria del videojoc, que aquesta setmana ha tornat a reunir els gurus del sector en una de les seves cites més populars a Barcelona: el congrés Gamelab. Les empreses del ram -que el 2015 van facturar 217 milions d’euros a Catalunya- volen que la seva fiscalitat s’equipari amb els avantatges que ja tenen altres àmbits de la cultura com ara el cinema. Concretament, l’Associació Espanyola d’Empreses Productores i Desenvolupadores de Videojocs (DEV) demana que aquesta indústria també pugui gaudir de les desgravacions que Hisenda ofereix per a les produccions estrangeres que arriben a Espanya. Així doncs, les empreses foranes que contracten estudis locals per als seus projectes es poden desgravar un 15% del cost.

Ho recull el Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc 2016, que s’ha presentat aquesta setmana i que reclama al govern espanyol millores fiscals per aconseguir ser més atractius de cara a la inversió estrangera. Fonts del sector expliquen que ja s’està negociant aquest canvi amb diversos ministeris, com ara el d’Hisenda i el de Cultura, i que la reforma podria arribar entre finals d’any i principis del 2018. La proposta es va introduir en una esmena de Ciutadans durant l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat i exigeix que les deduccions arribin fins al 20%. Segons el mateix portaveu de la DEV, els incentius fiscals a la inversió estrangera serien una empenta per als ingressos d’aquestes companyies, que sovint necessiten treballar amb socis estrangers per la falta de grans players al mercat espanyol.

El 2015 el videojoc espanyol ja va aconseguir guanyar terreny amb nous avantatges pel que fa a les deduccions en matèria de R+D. No obstant, com que es tracta d’una indústria a mig camí entre la cultura i la innovació, les associacions del sector consideren que s’haurien de poder beneficiar de determinats incentius i subvencions fins ara reservats a la indústria audiovisual.

“És un negoci que requereix molta inversió, comporta risc i és internacional de base”, diu l’empresària Eva Gaspar, una de les fundadores d’Abylight, una empresa catalana fundada el 2003 que s’especialitza en videojocs multiplataforma. Gaspar recorda que les companyies espanyoles no poden competir en igualtat de condicions amb altres països que ofereixen incentius a la inversió forana. “Nosaltres fem moltes coproduccions amb estudis de fora i sempre et trobes moltes complicacions i burocràcia”, explica Gaspar.

La DEV també expressa la seva preocupació per la possibilitat que la falta de competitivitat es converteixi en un obstacle perquè nous treballadors formats al país entrin al mercat laboral. En els últims anys, Espanya -i també Catalunya- ha viscut un boom de cursos i graus en videojocs que han creat una nova fornada de creatius i enginyers. No obstant, per a Gaspar no es pot parlar d’una sobreoferta, ja que el sector segueix demanant aquest tipus de perfils tan especialitzats.

Un sector de pimes i R+D

Actualment la indústria catalana dels videojocs es compon de 120 empreses, el 24,8% del total de l’Estat. Tot i així, aquestes representen el 42% de la facturació que genera aquest sector a Espanya i el 38% dels llocs de treball actuals. Com a mercat emergent, la majoria de les empreses són joves i tan sols un 15% superen la dècada. De fet, en els últims 15 anys s’han creat el 85% de les companyies que existeixen avui en dia i un 66% dels projectes encara tenen una plantilla de menys de deu treballadors. De tota manera, gairebé la meitat de les empreses facturen més de dos milions d’euros i l’entusiasme per fenòmens com els e-sports fa que el sector tingui unes previsions optimistes: ingressos de 600 milions i 4.600 llocs de treball de cara al 2019.