Viatjar amb Netflix ja és possible
La UE posa fi a la restricció de consumir pel·lícules, música, videojocs, esports o llibres digitals en un país diferent del de residència
Brussel·les“Ho sentim, aquest contingut només està disponible a Espanya”. Algunes persones que han viatjat a un altre país de la Unió Europea i han intentat mirar una sèrie o pel·lícula en plataformes de pagament com ara Netflix i la HBO saben com és de desesperant l’aparició d’aquest missatge a la pantalla. A partir de demà aquesta restricció ja no existirà més.
Els ciutadans europeus quan viatgin no només podran connectar-se a internet amb el mòbil sense por que les companyies els cobrin de més (una novetat que es va estrenar l’estiu passat). Ara també viatjaran amb ells les subscripcions de sèries i pel·lícules en qualsevol dels dispositius contractats. A partir d’ara podran accedir als continguts online que hagin comprat en el seu país d’origen sense tenir cap restricció en un altre país de la UE, un maldecap conegut com a geoblocking. Fins ara, si una persona tenia contractada una subscripció amb Netflix i viatjava, per exemple, a Bèlgica, automàticament el catàleg que li apareixia era el del país, i això feia que no pogués triar les mateixes pel·lícules o sèries. Un usuari català amb una subscripció a Netflix, per exemple, fins ara no podia veure la valorada pel·lícula L’habitació, guanyadora d’un Oscar, o Estiu 1993 a Bèlgica, perquè no existeixen en el catàleg del país.
La Unió Europea és conscient que la manera com es consumeixen les pel·lícules, les sèries i la música ha canviat: el 30% dels europeus que consumeixen pel·lícules o sèries ho fan pagant subscripcions. Segons dades de la Comissió Europea, la despesa dels consumidors en serveis d’abonament de vídeo va augmentar un 113% entre el 2010 i el 2014, i el nombre d’usuaris va créixer un 56% entre el 2014 i el 2015, quan Netflix va aterrar a la gran majoria de països europeus. Aquesta tendència continua a l’alça. Segons càlculs de l’executiu comunitari, 29 milions de persones disfrutaran d’aquesta nova llibertat de viatjar amb les subscripcions online, una xifra que pot arribar als 72 milions d’aquí al 2020.
Esports, música i llibres
Però no només se’n beneficiaran les sèries i pel·lícules. També les subscripcions en plataformes d’esports, llibres digitals o videojocs. Tampoc hi haurà restriccions per als usuaris de Movistar+, la plataforma musical Spotify i d’altres. “Gairebé el 60% dels joves europeus diuen que poder viatjar amb les seves subscripcions és un factor important a l’hora de subscriure’s al serveis online”, explica la comissària europea d’Agenda Digital, Mariya Gabriel, que assegura que els proveïdors d’aquests serveis “podran veure augmentats el nombre de subscriptors”.
Des de l’Organització Europea de Consumidors (BEUC, en les seves sigles en anglès) valoren positivament la mesura, però creuen que ha de ser només “un primer pas”. “Són canvis importants. Les persones que viatgen per feina, que estan de vacances o que estudien fora han de poder utilitzar les seves subscripcions online com si fossin a casa”, explica la directora general de l’organització, Monique Goyens, tot i que considera que la Unió Europea “també ha d’actuar per permetre a les persones veure pel·lícules i sèries de plataformes d’altres països”. L’organització critica que encara no sigui possible que un usuari suec si vol pugui contractar els esports que ofereixen les plataformes Zattoo (d’Alemanya) o pel·lícules de MyTf1 (de França).
Temps limitat
La Comissió Europea fa mesos que està bregant i negociant amb diverses plataformes per intentar-les convèncer que el canvi serà positiu. De tota manera, es restringirà el temps que un usuari podrà disfrutar de la seva subscripció online en un país estranger. És a dir, no serà possible que un francès que visqui a Luxemburg pugui disfrutar eternament del catàleg francès de la HBO.
“La portabilitat es refereix a les situacions en què els abonats siguin temporalment en un altre país”, subratlla la Comissió Europea. Tot i que no s’ha fixat un límit concret de temps, seran els mateixos proveïdors els que hauran de comprovar si un abonat està vivint en un altre país, i això ho podrà esbrinar amb la informació facilitada per l’usuari o amb la adreça IP (internet protocol), des d’on habitualment es connecta. Aquest tipus de plataformes guanyen molts més diners venent diferents ofertes i catàlegs a cadascun dels països de la UE que oferint una mateixa oferta a tots els 28 països de la UE, per això només es podrà tenir aquesta llibertat de manera temporal.
A la nova mesura també s’hi podran adherir les televisions públiques dels diferents estats, tot i que no tindran l’obligació de fer-ho. Per exemple, la BBC no es pot veure online actualment en qualsevol país de la UE, però sí que podrà ser el cas aviat si decideix participar-hi de manera voluntària o si aplica els requisits per comprovar el país de residència de l’abonat.
Però també es podrà veure de manera temporal, perquè moltes operadores audiovisuals dels països (com Movistar+ en cas d’Espanya) han pagat drets perquè els seus usuaris puguin veure aquests continguts sempre.
LES CLAUS
1. Quan s’aplicaran els canvis i a qui beneficiaran?
A partir de l’1 d’abril, els consumidors que resideixin a la Unió Europea podran mirar pel·lícules, partits de futbol o escoltar música contractada al seu país d’origen sense restriccions quan viatgin a un altre estat de la Unió Europea. Les plataformes com ara Netflix, la HBO i Movistar+ hauran de facilitar als seus usuaris el mateix servei com si fossin al seu país d’origen.
2. ¿Fins ara quin tipus de restriccions hi havia?
Un usuari espanyol que marxava de vacances a París, per exemple, i volia veure una pel·lícula del seu catàleg, sovint només trobava pel·lícules en francès, o no podia accedir als continguts de sempre. El mateix passava amb les persones que viatjaven i volien veure un partit del Barça a través de la seva plataforma habitual.
3. ¿Hi ha cap límit per gaudir dels continguts en un altre país de la UE?
Els canvis només s’oferiran a aquelles persones que estan temporalment fora del seu país (viatges de vacances, de feina o estudiants d’Erasmus). De moment, no hi haurà un límit màxim establert, però les companyies vigilaran que, per exemple, un luxemburguès que té la residència a Bèlgica no utilitzi eternament la seva subscripció de Netflix del seu país d’origen.
4. ¿Les plataformes podran cobrar als usuaris si temporalment són en un altre país de la Unió Europea?
No, no es podrà cobrar cap càrrec addicional. Si un estudiant de Barcelona paga 10 euros al mes per la seva subscripció de Netflix i marxa d’Erasmus a Irlanda, se li cobrarà el mateix sense cap cost i podrà tenir accés als mateixos continguts com si fos a casa seva.
5. ¿Els nous canvis també s’aplicaran a les televisions públiques?
Els continguts dels canals públics com la BBC, Arte i fins i tot TV3 es podran adherir als nous canvis, però no serà obligatori, i sempre serà de manera temporal. A més, hauran de complir les mateixes normes que les plataformes de la televisió de pagament.