Viatge al gresol de Salt, l'indret més pobre de Catalunya

SaltEl barri nord-oest de Salt és el que registra un nivell socioeconòmic més baix de Catalunya; segons un estudi de l'Idescat (Institut Estadístic de Catalunya). Per elaborar el rànquing, ha dividit Catalunya en agrupacions censals i en el cas del poble del Gironès ha analitzat els carrers del barri Centre: des del carrer Major fins a Països Catalans, entre Manuel de Falla i Marquès de Camps. Al preguntar a diferents saltencs d’aquesta zona pels motius que la situen en la part més baixa de la classificació, la resposta és diferent en funció del seu origen.

“Jo no crec que aquí siguem més pobres que en altres llocs. Jo no veig que hi hagi pobresa”, opina l’Ebrima, que té una botiga d’arranjaments i roba africana al carrer Àngel Guimerà. I en Mamadou, encarregat d’un locutori al mateix carrer, opina de manera similar. “No som més pobres, el problema és que hi ha molts pisos tancats i la gent no té on anar”, afirma. 

Per contra, en Manel, que regenta un altre comerç, creu que tenen uns nivells més baixos perquè “hi ha molta immigració, massa”. “No treballen i no gasten al poble, només van a les seves botigues perquè diuen que tenen por que els donem porc”, afegeix. La mateixa visió que té la Teresa, treballadora d’una assessoria fiscal: “Hi ha molta immigració, que tenen molta falta de recursos; s’ha gestionat molt malament. I ara costaria molts diners arreglar-ho i totes les administracions tiren pilotes fora”. 

Per a l’Ana María, que és perruquera en un local del carrer Doctor Ferran, el problema no és el percentatge d’immigració, sinó les condicions en les quals han de viure. “Si no tens papers, has de treballar en negre i ocupar un pis, perquè no et deixen ni treballar ni viure de manera legal fins al cap de dos anys. A més, a nosaltres només ens contracten per les feines que vosaltres no voleu, i per la meitat de sou que cobraríeu vosaltres. Com vols que no siguem més pobres?”, lamenta la noia d’origen hondureny. 

Per a en Jaspal, propietari d’una ferreteria i un supermercat del carrer Torres i Bages, el problema és la seguretat. “Cada setmana ens venen a robar i molts et treuen el ganivet. És perillós”, assegura el botiguer, que treu el mòbil per mostrar tots els vídeos que té de lladres actuant al seu supermercat. L’últim, d’ahir mateix: un jove omple una bossa amb tot d’articles i, fins i tot, se n’amaga per dins dels pantalons. A les imatges es veu com la dona d’en Jaspal va a cridar-li l’atenció, però ell marxa corrents. “Vas a la policia i et diu que no pot fer res. També vaig anar-hi perquè uns nois em van robar el mòbil i em demanaven diners si volia recuperar-lo. Els vaig dir qui eren els nois i què m’estaven fent, i tampoc van fer res!”, lamenta. 

A principis del 2000, el govern va començar a urbanitzar el sector sud, amb la creació de polígons comercials, on es van instal·lar multinacionals i un centre comercial, l'Espai Gironès. A més, ara es vol ampliar la urbanització del sector aprofitant que s'ha de modificar el pla general per cedir els terrenys del futur Hospital Josep Trueta. No obstant això, els comerciants no creuen que suposi cap avantatge. "Quan va obrir l'Espai Gironès ens va perjudicar a tots els comerços, perquè ara tothom va a comprar allà i no venen aquí. I si fan el Trueta, igual; beneficiarà al bar o restaurant que hi hagi al costat, no a nosaltres", considera la Roser, dependenta d'un forn de pa.

“No hi ha convivència, hi ha tolerància”

Dels 32.230 censats a Salt, el 39% (12.421) són d’origen estranger, segons l’Idescat. Ara bé, aquestes xifres només tenen en compte les persones en situació regular; les que no tenen papers no surten als registres. El poble, en tan sols deu anys, va passar del 6% al 42% de població immigrada –si es comparen les xifres del 2000 i el 2010–. Bàsicament per dos motius: als anys 70 molts pagesos van vendre els seus camps a promotors, que van aixecar nous blocs d’edificis i que després van vendre o llogar a un cost baix. La possibilitat de tenir un pis a un preu assequible, al costat d’una gran ciutat com Girona, més el fet que els nouvinguts solen anar on tenen amics o familiars, va ocasionar que, en poc temps, arribessin molts nous veïns. Paral·lelament, els saltencs van començar a marxar a altres poblacions, cosa que va fer augmentar el percentatge d’estrangers, respecte als nacionals.

I aquesta diversitat també es fa palesa en els comerços, que a simple vista es diferencien per raons culturals o religioses. Per exemple, hi ha bars amb el típic te marroquí i d'altres amb carn a la brasa, carnisseries catalanes o les halals i supermercats de grans cadenes o d'especialitzats en alimentació sud-americana o hindú. De fet, tots els entrevistats coincideixen en assenyalar que a Salt “no hi ha convivència, sinó tolerància” entre les diferents cultures que comparteixen els carrers. 

“Cadascú va a les seves botigues, als seus bars, i manté els seus costums. Els catalans amb catalans, els marroquins amb marroquins i els sud-americans amb sud-americans”, certifica l’Ibrahim. En Josep hi coincideix: “No hi ha relació entre nosaltres; ells viuen allà i nosaltres aquí”. 

Ara bé, per a altres veïns com l’Andreu, que és de la quarta generació de saltencs, no és ric qui té més diners. “Aquí tenim una biblioteca fantàstica, aquí va néixer Bitó –que programa el festival Temporada Alta–, i tenim la sala de concerts més important de Girona, La Mirona. Potser som els més pobres econòmicament, però som els més rics culturalment”, afirma.