El veto hongarès pel petroli encalla la sisena ronda de sancions contra Putin

Brussel·lesFa quatre dies que els ambaixadors de la Unió Europea intenten sense èxit desbloquejar l'esperat sisè paquet de sancions contra Rússia. Es tracta de la ronda de represàlies que ha d'incloure el compromís de deixar de comprar petroli rus d'una vegada per totes, però no tothom hi està d'acord. El primer problema es diu Viktor Orbán. El primer ministre d'Hongria, a banda de tenir lligams polítics amb el mateix Putin, insisteix que la seva economia no està preparada per deixar de comprar-ne. Per això la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha viatjat aquest mateix dilluns a Budapest per intentar desencallar la qüestió. Una trobada que no ha tingut èxit segons ha reconegut ella mateixa via Twitter: "Hem fet progrés però cal més feina. Agendaré una videoconferència amb els actors regionals per enfortir la nostra cooperació en matèria d'infraestructura de petroli".

Dimecres passat va ser ella mateixa qui va presentar la proposta del sisè paquet, que inclou l'exclusió del banc més gran de Rússia del Swfit, però és la primera vegada que Brussel·les topa amb tants obstacles per aconseguir el sí dels Vint-i-set. La proposta implica prohibir les importacions de petroli rus al cap de sis mesos de l'aprovació, i de vuit mesos en el cas de petroli refinat amb un veto gradual. Conscients de les reticències d'Orbán, la proposta ja preveia donar-li fins a finals del 2023 en el seu cas, però és insuficient per al dirigent ultraconservador, que demana fins a cinc anys i més inversions a canvi.

Val a dir que Orbán no és l'únic problema. També Eslovàquia necessita més temps per adaptar les seves infraestructures i, durant les negociacions, altres països com Bulgària i la República Txeca han aixecat la veu per demanar més flexibilitat, cosa que segons fonts diplomàtiques pot suposar un precedent perillós si es té en compte que una de les prioritats és sempre mantenir la unitat davant de Putin. Justament per això la UE s'esforça en parlar de "diferències tècniques" i no polítiques per justificar la dificultat per aprovar la mesura. Segons fonts diplomàtiques, s'han fet "avenços importants" en les últimes hores, però encara queda "molta feina per fer".

El veto al petroli vol enfonsar l'economia de Rússia, que ja experimenta dures sancions econòmiques aigualides, precisament, per l'elevada dependència que Europa té dels combustibles fòssils de l'antiga Unió Soviètica. Pel petroli i el gas rusos es calcula que la Unió Europea paga 1.000 milions d'euros diaris al Kremlin, cosa que li permet mantenir la guerra a Ucraïna. Però desvincular-se'n no és senzill perquè els països hi tenen diferents graus de dependència. Alemanya, per exemple, ha sigut clau per intentar avançar cap al veto al petroli, després de reduir d'un 35% a un 12% la dependència. Però el govern del país és molt més prudent en el cas del gas, perquè substituir-lo és molt més complex.

De moment, els ambaixadors han estat reunits tot el cap de setmana sense èxit i la reunió amb Orbán tampoc ha arribat a bon port malgrat que ja s'hagin intentat rebaixar les sancions. Diumenge passat, segons Politico, els diplomàtics treballaven en una proposta encara més flexible que dona a Hongria i Eslovàquia fins a finals del 2024 per complir el veto i a la República Txeca fins al juny del 2024. El petroli, doncs, està posant a prova la unitat europea davant de Putin mentre Brussel·les busca a marxes forçades alternatives per deixar de comprar combustible a "autòcrates", en paraules d'aquest dilluns de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.