Vespre de prodigis al Cercle d'Economia

BarcelonaJust a l’hora prevista per al col·loqui, plovia a les portes del Cercle d’Economia. L’entitat ressuscitava la seva exitosa sèrie de conferències Capitans d’Indústria, però semblava difícil que l’acte superés el prodigi meteorològic després de mesos de sequera. Però contra tot pronòstic, una setantena d’assistents ha pogut presenciar fenòmens encara més sorprenents durant l’hora i mitja que ha durat la trobada. 

En primer lloc, els esperava un formidable viatge al passat. I això que Xavier Cambra, president del Grup Enciclopèdia Catalana i històric moderador del cicle que dona veu als empresaris catalans més rellevants, ha exposat que la tornada del format responia a la inquietud de les noves generacions de socis del Cercle. S’ha referit “al Gerard, el Dani i el Josep”, tots ells emprenedors d’entre 27 i 30 anys, i ha explicat el seu neguit davant l’actual paradigma emprenedor, basat en rondes de finançament i la posterior venda de les empreses. Tots tres, ha exposat Cambra, buscaven llum en els esmentats capitans per afrontar el futur. 

Poc s’esperaven, doncs, el viatge remuntant els segles que els ha ofert Jordi Maluquer, catedràtic d’història i institucions econòmiques de la UAB. Tan enrere s’ha remuntat com per arribar als arts i oficis tradicionals del segle XIII, passant per la fundació de Foment del Treball el 1772 i detallant els èxits de la industrialització catalana del segle XIX.

En el seu recorregut, Maluquer ha tingut temps de lamentar el moviment de protesta contra l’ampliació de l’aeroport del Prat: “Surten en defensa de granotes i mosquits, com si no poguessin anar a un altre lloc”, ha etzibat, en referència als moviments ecologistes.

Era el torn de Jordi Mercader i un nou prodigi picava a les portes de la sala d’actes del Cercle d’Economia. El president de la paperera Miquel y Costas & Miquel ha repassat la seva llarga trajectòria, plena d’emocionades referències a fites com la recuperació de la democràcia després del franquisme o l’entrada al mercat comú. Però Mercader ha posat sobre la taula un espinós debat que poques vegades s’afronta, i menys encara des del mea culpa: el del tap que han patit les generacions posteriors. Així de clar ha estat el directiu, nascut el 1942: “La meva generació va tenir la sort de fer això molt jove, però vam fer un tap, no vam ser capaços de transmetre això a gent més jove, que va haver d’esperar molt de temps”. 

L’advertència d’Oliu

L’acte també comptava amb la presència de Josep Oliu, president del Banc Sabadell, que en l’últim any ha reduït la seva exposició pública. En la seva primera intervenció, llegida, ha carregat contra “els poders públics, bastant distanciats dels valors de l’empresa”. I per descomptat, ha evitat comentar la decisió que va adoptar el 2017, quan va endur-se la seu social de l’històric banc que presideix per situar-la a Alacant en plena commoció per l'1-O. Oliu, però, ha volgut demanar de nou la paraula per tancar l’acte. I sense ser preguntat, ha llançat un avís: “La política ens expulsa. Ja hi ha empreses que pensen no només a treure la seu social de Catalunya, sinó també el factor productiu”, ha dit. “El repte com a Cercle és que això no passi”, ha conclòs.