La veritable història de l'hereva de BASF (que no rebrà 4.000 M€)

BarcelonaFa un parell de setmanes a Marlene Engelhorn li van començar a arribar titulars. La majoria eren de mitjans espanyols i italians, per la qual cosa va haver de recórrer a Google Translate per esbrinar per què el seu nom captava de cop tanta atenció al sud d’Europa. “Té 29 anys i es nega a rebre una herència de 4.000 milions de dòlars, per què?”, “L’hereva que ha rebutjat 4.000 milions d’euros: «No vull ser tan rica»”, “La jove que renuncia a una herència de més de 4.000 milions d’euros perquè no vol ser tan rica”. Cap d’aquests tres enunciats, però, és cert. 

Engelhorn és una de les descendents de Friedrich Engelhorn, l’industrial alemany fundador de la multinacional química BASF, però la quantitat de diners que heretarà per haver nascut en el si d’una família privilegiada té com a mínim dos zeros menys. “Heretaré una suma de dos dígits en milions d’euros, i no la rebutjo. Vull poder-ne redistribuir almenys el 90%, idealment a través dels impostos. Si no, buscaré la meva pròpia manera”, explica des de Viena per videotrucada en una conversa amb l’ARA.

Com altres hereves de famílies de renom, va viure la infància tranquil·la i prototípica d’una nena rica. “Vaig créixer en una gran mansió, vaig anar a una escola i un institut privats”. La seva visió del món, relata, era la mateixa que pot tenir un cavall al qual es col·loquen uns aclucalls perquè no es distregui i només miri endavant. “El privilegi funciona de la mateixa manera: no veus quant tens”, diu. La universitat –on va entrar per estudiar llengua i literatura alemanyes perquè li agradava molt llegir i "volia una excusa per fer-ho"– va ser el seu primer punt d’inflexió per adonar-se que l’abundància en què havia nascut no era habitual.

Però el segon moment i el més determinant va ser el dia en què la seva família li va explicar que, quan arribés el moment, heretaria de la seva àvia –Traudl Engelhorn, que amb la seva família apareix a la posició número 687 de la llista de Forbes amb un patrimoni de 4.200 milions de dòlars– una quantitat que li va semblar “enorme”. “Seria una multimilionària. Jo era conscient que era rica, però aleshores em vaig sentir enfadada i no entenia per què. Volia parlar del tema i alhora me n’amagava. No volia aquells diners, no em semblava just”, recorda Engelhorn.

Un moviment per pagar més impostos

En l’últim any, però, ha convertit aquest enuig amb la seva pròpia classe social en activisme. El febrer del 2021 va enviar una carta oberta juntament amb altres persones incòmodes amb la baixa tributació dels “massa rics” [überreich en alemany], que és com li agrada referir-se a les grans fortunes. Al seu país, Àustria, no existeixen ni l’impost de successions ni el de patrimoni. La missiva la van signar una seixantena de rics de països de parla germana, dels quals 27 ho van fer amb el seu nom complet. D’aquesta iniciativa en va sorgir taxmenow, un moviment que reclama una tributació més alta per als milionaris i multimilionaris que permeti redistribuir la riquesa d’una manera més justa.

Engelhorn rebutja el discurs que defensa que els rics ho són perquè són més llestos o brillants que la resta, o perquè s'han esforçat més. “Ens oblidem que l’home fet a si mateix és una excepció. Quan ets molt ric és perquè vas néixer així, i normalment són diners bruts [ugly money], no hi ha ni una fortuna que estigui neta”, lamenta l’hereva del fundador de BASF. També té clar que el seu avantpassat va poder crear un imperi químic perquè la seva posició social ho va fer possible. “Era un home blanc, d’edat mitjana, ric i europeu; tenia tot el privilegi que necessitava”, apunta.

Per a Engelhorn, un dels millors exemples de com s’ha mitificat la figura del milionari i la seva contribució a la societat es troba en la ficció de superherois. Batman és un nen ric i orfe amb una història tràgica –“I qui no en té una?”, es demana– que viu en una ciutat amb problemes de criminalitat i decideix arreglar-los pel seu compte. “Està per sobre de la llei, mentre que qualsevol altra persona aniria a la presó si fes el mateix. En lloc d’això podria fer servir els seus diners per finançar el departament de policia de Gotham", afegeix. "Per a mi és el paradigma que els grans problemes no els pot resoldre una sola persona amb una fortuna”, diu Engelhorn.

Un dels projectes en què ha participat és, precisament, Resource Generation, una organització que es dirigeix als joves d’entre 18 i 35 anys que tard o d’hora heretaran fortunes, per parlar-los sobre redistribució de la riquesa. “Els rics acostumen a justificar que ja tenen fundacions benèfiques, però a qui haurien de pagar és als estats. No hem d’esperar que vingui un home ric a fer una donació, això no pot reemplaçar la despesa pública ni una redistribució realment democràtica”, afegeix.

A una part d’ella, admet Engelhorn, li agradaria que els titulars que li atribuïen una herència de més de 4.000 milions d'euros fossin certs, perquè aleshores l’impacte de les seves iniciatives podria ser molt més gran. Però no és una multimilionària tan multimilionària: “Només soc una nena rica i bocamolla”.