La venda de Bankia no elevarà el dèficit tot i les pèrdues de l’Estat

BarcelonaEl dèficit públic no serà un impediment perquè l’Estat es vengui les accions de Bankia que encara conserva vuit anys després de la seva nacionalització, segons ha confirmat a aquest diari l’Eurostat, l’agència responsable de la supervisió dels comptes públics dels països europeus i que és qui té l’última paraula per decidir quines partides es computen com a dèficit i quines no. La possibilitat que el govern espanyol es vengui la participació que té al banc torna a ser damunt la taula ara que CaixaBank planteja fusionar-se amb l’entitat nacionalitzada, cosa que deixaria l’Estat com a segon accionista de la nova entitat amb aproximadament un 15% del capital.

En cercles financers fa anys que s’esmenta l’impacte en el dèficit com un dels motius que dificultaven la privatització de Bankia, perquè en el moment de vendre les accions l’Estat hauria d’apuntar als comptes públics les milionàries pèrdues que tindria aquesta operació. Però no és així: “La venda d’uns actius financers es registra als comptes públics com una transacció financera sense impacte en el dèficit públic”, assegura una portaveu de l’Eurostat.

De fet, aquest organisme recorda que l’impacte de la venda de Bankia ja es va recollir als comptes públics el 2012 (quan el rescat al sector financer va disparar el dèficit en 3,5 punts percentuals) i en anys posteriors. Tot i així, el fet que ara l’Estat es vengui aquest actiu i n’obtingui uns ingressos tampoc servirà per rebaixar el dèficit públic.

Segons aquesta portaveu, quan l’Estat es vengui Bankia serà “un intercanvi directe d’un actiu financer (accions) per un altre (diners en metàl·lic) en el balanç del govern, però no hi haurà cap canvi en la riquesa ni cap entrada d’ingressos”. Dit d’una altra manera, la venda de Bankia serà completament neutra per al govern espanyol des del punt de vista del dèficit.

Previsiblement, la venda d’aquestes accions es farà per un import que quedarà molt lluny dels més de 22.000 milions que l’Estat va abocar a l’entitat, cosa que certificarà les pèrdues milionàries que la intervenció haurà suposat per a les arques públiques. Si la venda es fes avui, l’Estat n’obtindria poc més de 2.500 milions d’euros, una xifra lleugerament superior als 2.100 milions que l’Estat va ingressar per la venda del 14,5% de Bankia. Aquestes vendes les va fer en dos paquets. La primera es va dur a terme el 2014 i la segona es va col·locar al final del 2017.

Calendari incert

El fet que la venda de les accions que l’Estat té ara mateix a Bankia no tingui cap incidència en els comptes públics representa un obstacle menys perquè es pugui fer l’operació de concentració bancària més important en molts anys. Després que dijous passat se sabés que CaixaBank i Bankia estudiaven integrar-se, les dues entitats estan immerses en una cursa per mirar de tancar els números de l’operació com més aviat millor.

Inicialment, les dues entitats preveien reunir els seus respectius consells d’administració diumenge vinent. Però, arran de la complexitat de l’operació, ara es preveu la possibilitat que les reunions dels consells se celebrin dilluns. D’aquesta manera, els equips interns que analitzen la viabilitat de la integració tindrien més temps per completar els seus informes.

Les accions dels dos bancs es van disparar divendres de la setmana passada, quan es van saber els plans d’integració. La més beneficiada ha sigut Bankia, que es va disparar un 33% fins a acostar-se a 1,4 euros per acció, un llindar on continuava ahir al tancament de la sessió. Una cosa semblant li va passar a CaixaBank, que va pujar un 9% el primer dia fins a situar-se en 2,1 euros per acció. Ahir, al tancament, les accions valien 2 euros a la borsa.