Els veïns de l'aeroport: “Ens resignem al soroll, però fins a un límit”

GavàUn brunzit ho envaeix tot a la part marítima de Gavà. “Ho sents?”, pregunta amb els ulls clavats al cel la Mercedes Moro, resident al municipi, tan bon punt identifica el so de les turbines. No cal forçar la vista per descobrir la proximitat d’aquesta zona residencial a peu de platja amb les pistes de l’aeroport del Prat. El so que emet l’avió al seu pas ho posa de manifest. “Quan em vaig interessar pel pis vaig preguntar pel soroll, era una cosa que em preocupava”, diu Moro, que es va traslladar a Gavà Mar fa dos anys. “Hi ha dies que els avions se senten més, però la veritat és que a mi no em molesta”, admet. I puntualitza: “Si marxo d’aquí serà perquè no puc pagar el lloguer, no pel soroll”.

Els residents del litoral del Baix Llobregat han après a conviure amb els gegants que cada dia sobrevolen casa seva. “Abans era molt pitjor”, repeteixen. El cert és que la situació ha canviat. Lluny dels estrepitosos sorolls del 2004 -quan va entrar en marxa la tercera pista-, avui dia el Prat funciona de manera segregada: els avions s’enlairen per la pista més curta, fent un gir cap al mar, i aterren a la principal. Un sistema que veïns i Aena van pactar després d’anys d’intensa lluita per reduir l’impacte acústic que arriba als nuclis urbans propers. Amb el sondeig d’alternatives per ampliar la capacitat del Prat, el consens comença a perillar.

Una antiga ferida

Els veïns s’oposen amb contundència a qualsevol forma de creixement de l’aeroport. Asseguren que canviar la configuració actual implicaria que les pistes funcionessin de manera independent. Un canvi fomentaria més trànsit aeri -ja que dos avions podrien enlairar-se per la pista que queda més a prop del mar-, però, segons les entitats veïnals, “empitjorarien” les molèsties que, de manera més reduïda, ja pateixen ara. “Vivim al costat de l’aeroport, ens resignem al soroll, però fins a un límit. Vam arribar a un acord de convivència. No volem tornar a aquella època en què no sentíem la televisió a les nits”, afirma Carlos Domènech, president de l’Associació de Veïns de Gavà Mar.

Des del municipi veí, Manuela García-Cuenca, portaveu de Preservem Castelldefels, comparteix que es tracta d’una línia vermella que no volen tornar a creuar. “Quan fa vint anys ens parlaven de soroll amb el creixement de l’aeroport no teníem ni idea del que ens estaven dient, avui sí. Volem garanties que no tornarem a tenir una situació com la que ja vam patir”, diu García-Cuenca. Entitats i plataformes veïnals proposen utilitzar els aeroports de Girona i Reus i connectar-los millor amb la capital catalana. Una proposta que, segons denuncien, encara no han pogut traslladar al gestor aeroportuari.

“Tenim respostes i volem que almenys se’ns rebi i se’ns escolti”, exigeix Domènech, que no descarta tornar-se a mobilitzar. Ja ho van fer l’any 2004, quan la nova pista va obrir una ferida entre els veïns, que, després de mesos de manifestacions i queixes, van portar davant els tribunals els alts càrrecs d’Aena. La sentència, però, va absoldre els directius.

Ara busquen una aliança amb ajuntaments i altres organitzacions ciutadanes per frenar els plans previstos per la infraestructura. “Ens hem esforçat per ser bons veïns però no acceptarem que es desfaci el que ja es va decidir fa anys”, sentencia Domènech.