Pere Vallès: “Les ciutats més de moda en tecnologia a Europa són Londres, Berlín i Barcelona”

Scytl és el paradigma del canvi de model econòmic. La seva seu central a Barcelona està ubicada en les antigues oficines de la immobiliària fallida Habitat. Abans de la crisi, tot era totxo. Avui el softwarecotitza en alça. Per això, Vulcan, el fons d’inversió del cofundador de Microsoft Paul Allen, va comprar aquesta setmana una participació de l’empresa per 30 milions d’euros. El conseller delegat de Scytl, Pere Vallès, explica què farà amb els diners l’empresa, que ven el 99% fora d’Espanya.

¿Amb l’entrada de Vulcan queda coberta la ronda de finançament?

Sí, en tenim prou per executar el pla, però és possible, perquè hi ha hagut molts fons que se’ns han acostat, que hi pugui haver algun altre inversor. La nostra expectativa està més que coberta.

Què faran amb els diners?

Hem crescut molt orgànicament, però també a base d’adquisicions. La possibilitat d’adquisició per a nosaltres és tenir una solució que complementi la nostra cartera i poder entrar en un mercat amb un soci.

On compraran empreses?

El focus està sobretot als Estats units i Europa, però també estem mirant una empresa a l’Àsia. El mercat de la democràcia és un mercat global. Però als Estats Units i a Europa és on hi ha les tecnologies més importants.

Pensen en una sortida a la borsa?

És la ronda pre-OPV. Preveiem un any i mig o dos anys per sortir a la borsa, a principis del 2016, als EUA. Estem pendents de l’evolució, però sembla que el mercat respon bé. Farem adquisicions i prepararem la sortida a la borsa.

eDreams va sortir la setmana passada amb males cotitzacions.

Sí, però també va ser mala sort, no van tenir el dia. Cal veure més a llarg termini. Però l’any passat hi va haver un rècord de sortides a la borsa i aquest primer trimestre n’hi ha hagut un 20% més que l’any passat. També és veritat que d’aquí dos anys tot pot haver canviat.

Quin tipus de fons s’han interessat a invertir?

Els típics grans fons tecnològics americans i europeus que busquen empreses amb capacitat per transformar una indústria. I nosaltres estem transformant la indústria electoral, de 25.000 milions de dòlars i que és potser una de les més antiquades del món. Aquests fons aposten per empreses que puguin crear disrupció en el mercat. Aquest és un cas de llibre.

I el ritme de creixement?

Des del 2004, que va ser el primer any de facturació, hem estat creixent a un ritme sostingut del 70%. Ha estat un creixement molt diversificat, sense centrar-nos en mercats concrets. A més, és un creixement rendible. Vam entrar el 2006 en beneficis i des d’aleshores hem tingut un 20% de benefici operatiu.

I al 9-N tenen una nova oportunitat de negoci.

No comentem oportunitats o possibilitats, perquè al nostre sector la confidencialitat és molt important. Només puc comentar que la Generalitat és un client que existeix i amb qui tenim molt bona relació. A més, a través de l’ICF, és indirectament accionista nostre. A nivell institucional mantenim molt bona relació. Som una empresa catalana i estan utilitzant solucions nostres i n’estan molt contents.

Sembla que aquí no acabem de modernitzar-nos electoralment.

La Generalitat ha fet molt en el back office : la contractació de la gent, el muntatge de les meses... Tot el softwareque es fa servir aquí té la nostra plataforma. En la part del que veu el votant, es necessita la llei electoral catalana, que és una de les grans assignatures pendents. Però hi ha una comissió que estudia com ha de ser i sembla que hi ha consens per introduir el vot per internet per als residents a l’estranger.

El polèmic referèndum de la Diagonal el van fer vostès.

L’Ajuntament va reaccionar de manera prou clara i va deixar molt clar que la part del softwareva funcionar correctament, mentre que la part d’Indra, que posava la infraestructura, va patir molts errors.

Vist com va anar, hauria dit que no?

Per descomptat. Jo crec que va ser un projecte fallit i que aquest tipus de projectes d’innovació impedeixen que es pugui adoptar aquest sistema.

¿Se senten acompanyats com a empresa tecnològica a Barcelona?

Sóc optimista. Vaig viure el 2004 i realment hi havia molt poques empreses tecnològiques. Tots ens coneixíem. També és veritat que en aquell moment qui no es dedicava al sector immobiliari era ruc. I en els últims cinc anys han aparegut moltes empreses que tenen molt bona pinta. S’està creant un clúster tecnològic. Hi ha universitats molt bones, i, per tant, veiem que hi ha producció científica a nivell de recerca molt forta, que es combina amb un entorn de qualitat de vida molt atractiu. No tenim problemes ni per atreure talent ni per retenir-lo.

I també tenim sous més baixos.

No et pensis. Al nostre sector no hi ha atur. Tenim problemes per trobar informàtics i els estem portant de fora, de països de l’Est, de Portugal. Els salaris no han baixat, han pujat. Hi ha molta demanda i, per tant, estan pujant els salaris. Barcelona ja no és un estalvi econòmic respecte a altres ciutats europees. Això s’ha perdut. Barcelona té el potencial de ser un referent europeu d’empreses de tecnologia. D’aquí deu anys el salt pot ser molt significatiu. També per a la marca Barcelona. Per nosaltres el fet de ser a Barcelona és un avantatge.

On som, a nivell europeu?

La gent ja en parla. A Europa, les tres ciutats que estan de moda a nivell de tecnologia són Londres, Berlín i Barcelona.