València replica al port el dilema de Barcelona al Prat

València“Canviem el sistema, no el clima” o “Pensem globalment, actuem localment”. Consignes com aquestes es llegien ahir a la manifestació que va recórrer el centre de València per oposar-se a la finalització de l’ampliació del port de la ciutat, paralitzada des del 2012. 

Convocats per la Comissió Ciutat-Port, l’associació Joventut pel Clima i els sindicats universitaris BEA i Saó, que van fer vaga per denunciar les afectacions de la infraestructura, la mobilització va reunir prop de 3.000 persones i 150 entitats civils amb l’objectiu de reclamar “coherència” a les administracions públiques. “Està bé aprovar lleis contra l’emergència climàtica, però després cal aplicar-les i no impulsar o permetre projectes que les contradiuen”, exposava a l’ARA David Adrià, un dels portaveus de Joventut pel Clima. 

La dimensió i l’impacte del projecte són tan elevats que divideixen des de fa mesos els governs progressistes de l’Ajuntament de València i la Generalitat. En el bàndol favorable a la infraestructura hi ha el PSPV, que suma forces amb el PP, Ciutadans i la Confederació Empresarial Valenciana. Tots quatre defensen l’obra pel seu impacte econòmic.

Qui més clarament ha verbalitzat l’argumentari socialista ha sigut la vicealcaldessa de la ciutat, Sandra Gómez, que ara fa uns mesos reclamava fugir de “la dicotomia de triar entre protecció ambiental i ocupació”. No fer-ho, va alertar, “podria propiciar que les classes més populars no percebin els partits progressistes com els seus aliats, i que això els faci receptius als discursos populistes de partits com Vox”.

Com la seva companya de partit, el cap del Consell, Ximo Puig, ha defensat la necessitat de casar interessos ambientals i econòmics, i ha afirmat que del port de València en depenen “40.000 famílies, milers de pimes i grans empreses”. “El 70% de les exportacions de Ford passen pel port, el primer d’Espanya en trànsit de mercaderies”, ha emfatitzat.

Al costat opositor es troben Compromís, Unides Podem, Esquerra Republicana del País Valencià, les entitats ecologistes i la majoria del moviment veïnal. Critiquen l’obra perquè consideren que “dispararà la contaminació” per l’augment del trànsit de camions i agreujarà la situació del litoral i l’Albufera al frenar els corrents naturals del mar. El més contundent fins ara ha sigut el portaveu de Compromís a les Corts, Fran Ferri, que en una compareixença al Parlament va posar en dubte els beneficis de l’ampliació i va assenyalar que la nova terminal està concebuda per emmagatzemar contenidors buits o en trànsit dirigits a altres comunitats que no generaran cap impacte destacable en l’economia valenciana. 

En la mateixa línia es va expressar la portaveu d’Unides Podem, Pilar Lima, que va afirmar que el creixement del port no crearà nous llocs de treball perquè “es basa en l’augment de la robotització”.

Un permís ambiental polèmic

Al govern espanyol les posicions també es troben dividides. A favor de finalitzar l’ampliació de la infraestructura hi ha l’empresa pública Ports de l’Estat, que a l’abril va donar llum verda a la construcció de la terminal nord al considerar que la declaració d’impacte ambiental (DIA) aprovada el 2007 no està caducada. L’informe conclou que, com que les obres, que van tenir un cost de 204 milions -dels quals 74 milions van ser subvencionats amb fons europeus-, van començar el 2008, abans de complir-se un any de la publicació del document, aquest és vigent i vàlid. No ha modificat la decisió el fet que l’ampliació va ser redissenyada el 2019 introduint-hi modificacions com la prolongació de 505 metres d’un dic, la demolició d’un altre i l’ampliació del dragatge. Una posició que no comparteix el ministeri de Transició Ecològica, que ha recomanat a l’Autoritat Portuària de València elaborar una nova DIA, proposta a què l’organisme es nega adduint que és innecessària. No ho creuen així des de la Comissió Ciutat-Port, que afirma que la declaració d’impacte ambiental està caducada i confia que els tribunals li donaran la raó. Mentrestant, com ahir, juga la carta de la mobilització ciutadana.