Cada país de la Unió Europea tindrà dret a veto en els tractats comercials
L'executiu comunitari no podrà decidir en solitari en aquest tipus de pactes, segons el dictamen del Tribunal de Justícia del UE
Brussel·lesLa Unió Europea no té competència exclusiva a l’hora d’aprovar futurs acords comercials. El Tribunal de Justícia de la UE ha dictaminat aquest dimarts que han de ser ratificats no només a nivell europeu, també hi tenen veu els Parlaments nacionals i/o regionals. Una dutxa d’aigua freda per a la Comissió Europea que des del Tractat de Lisboa el 2009 ha tingut gairebé la competència exclusiva en l’aprovació dels acords comercials.
L’executiu comunitari va portar el cas de l'acord comercial amb Singapur davant la justícia europea ara fa un any i mig. Considerat com el primer acord “modern o de nova generació”, Brussel·les va demanar al Tribunal que decidís si l’aprovació de pactes d’aquests tipus —amb molts capítols negociats en què es decideix des de l’entrada de productes agrícoles a la gestió de serveis o transports—, era competència exclusiva europea o també calia el vistiplau dels estats.
Des de l’executiu comunitari admeten que va ser un gest per acabar amb l’històric estira-i-arronsa que hi ha entre els països que demanen tenir més veu i les institucions europees que asseguren que els tractats estan de la seva banda.
En la sentència, tot i que admet que la Unió Europea té molt a dir en els acords i que pràcticament totes les competències són europees, hi ha dos aspectes que cal consultar als països: inversions estrangeres no directes (aquelles que no intenten influir en la gestió d’una empresa) i la disputa de controvèrsies entre inversors i estats. És a dir, la possibilitat que una empresa pugui portar davant d’un tribunal d’arbitratge un país si considera que una legislació és contrària als seus interessos.
La Comissió Europea admet que aquesta decisió pot afectar els diferents pactes comercials que actualment la UE està negociant i que estan inspirats en l’acord amb Singapur. Per exemple, està en suspens el futur del TTIP, que es negocia amb els Estats Units, tot i que es troba paralitzat a l’espera que es pronunciï obertament l’administració Trump.
Una qüestió que s’abordarà previsiblement la setmana que ve en la trobada que tindrà el president nord-americà amb les institucions europees a Brussel·les. Però també un futur acord comercial amb el Regne Unit, un cop hagi abandonat la UE; els pactes amb el Japó, a punt de finalitzar;, o Mercosur, que inquieta molts països, entre els quals, Espanya, per com pot afectar l’agricultura.
La sentència avala així els països, com Alemanya, que en els últims temps han demanat més veu a l’hora de decidir sobre els acords comercials, especialment en un moment en què la societat civil s’ha mostrat més preocupada per com poden afectar aquests pactes la població, convertint-se en un rebuig a la globalització, i que polítics com Marine Le Pen o Donald Trump han aprofitat.
Més esforços de negociació
Alhora, el camí cap a les ratificacions de futurs acords pot deixar de ser una via fàcil per a la UE i hauran de fer mans i mànigues a l’hora de negociar amb els països i també amb les regions que tenen competències. Com amb la regió belga de Valònia, que va bloquejar durant setmanes el pacte amb el Canadà (CETA) a principis d’any pels efectes en la seva agricultura, així com la disputa entre estats i companyies.
De fet, el seu president, Paul Magnette, s’ha felicitat per la sentència. “El tribunal europeu confirma que Valònia té alguna cosa a dir en els conflictes entre multinacionals i estats en els acords comercials”, ha piulat al seu compte oficial de Twitter. Bèlgica va prometre a la regió que portaria l’acord al Tribunal eEuropeu perquè es pronunciés sobre la seva legalitat.