La UE acorda crear un fons de 55.000 milions d'euros per finançar els bancs en fallida
L'Eurocambra i els govern socis arriben a un acord per completar la unió bancària. El fons estarà creat en un període de 8 anys
Brussel·lesEls negociadors de l'Eurocambra i dels governs dels 28 han arribat aquest dijous a un acord provisional, després d'una maratoniana ronda final de negociacions que s'ha allargat fins a 17 hores durant tota la nit, sobre el mecanisme únic de liquidació de bancs en fallida i el nou fons de 55.000 milions d'euros per finançar les fallides. L'acord permet completar la unió bancària abans del final de la legislatura.
Els líders europeus tenen previst ratificar el compromís durant la cimera que comença aquest dijous a Brussel·les i l'Eurocambra el votarà en l'últim ple, que se celebrarà la setmana del 14 al 17 d'abril.
El mecanisme únic de liquidació és el segon pilar de la unió bancària i el seu objectiu és que siguin els bancs i no els contribuents els que paguin la factura de futures crisis. Amb aquest objectiu es crea un fons de liquidació dotat amb 55.000 milions d'euros que es finançarà amb aportacions de les pròpies entitats.
En les negociacions entre l'Eurocambra i els governs socis s'ha acordat escurçar de 10 a 8 anys el període de creació d'aquest fons. A més, s'accelera el ritme de mutualització al principi del procés, fins a aconseguir el 70% en els tres primers anys. "Això augmenta la potència de foc del fons i evitarà enormes factures als contribuents", ha dit una de les negociadores del Parlament, la popular Corien Wortmann-Kool.
El compromís suposa una cessió per part d'Alemanya, que havia imposat un període de transició de 10 anys durant el qual el fons de liquidació estaria format per compartiments nacionals, cosa que significa que cada país pagaria pels seus propis bancs. L'Eurocambra al·legava que, així, el fons no tindria prou liquiditat, especialment durant els primers anys, i demanava retallar els terminis a 3 anys. Els parlamentaris han acceptat un període més llarg a canvi d'accelerar la mutualització.
Durant les negociacions s'ha acordat, a més, segons els eurodiputats, escurçar el procediment de presa de decisions sobre el tancament d'una entitat. "Els bancs amb problemes s'han de tractar en un cap de setmana. Això és un gran avanç d'aquest acord. Fa un any vam veure clarament que les extenses negociacions sobre els bancs xipriotes van augmentar els costos", ha dit Wortmann-Kool.
Amb la unió bancària, la UE pretén trencar el vincle entre deute bancari i deute sobirà i acabar amb la fragmentació financera a l'eurozona, facilitant un tipus d'interès únic per a totes les empreses, independentment que siguin espanyoles, italianes, franceses o alemanyes.
De moment ja s'ha posat en marxa el primer pilar, que és el d'assignar al Banc Central Europeu (BCE) la tasca de supervisor únic dels bancs de l'eurozona, un treball que començarà a exercir el novembre després de realitzar una ronda de test d'estrès. Pel que fa al tercer pilar de la unió bancària, la creació d'un sistema únic de garantia de dipòsits bancaris, l'oposició d'Alemanya ha fet que s'endarrereixi indefinidament.
En el seu lloc, la UE ha acordat també en aquesta legislatura reforçar els sistemes nacionals de garantia de dipòsits.
