Els ‘unicorns’ sense guanys s’instal·len a Wall Street

BarcelonaA Silicon Valley la lògica és una altra. Una empresa es pot mantenir en pèrdues durant anys i, si els inversors confien que el seu producte acabarà per dominar el mercat, els diners li seguiran arribant. Però què passa quan aquesta norma arriba als parquets de la borsa? En els últims anys la pressió pel creixement constant -i el fet que els primers que hi van posar diners ara reclamin un retorn- ha provocat que alguns dels grans unicorns facin sonar la campana de Wall Street. No es tracta d’animals mitològics, sinó d’empreses valorades en més de 1.000 milions de dòlars, habitualment de la indústria tecnològica.

Tot i així, en el butlletí de sortida a borsa de moltes d’elles es repeteix una mateixa idea: hi ha la possibilitat que mai arribin a generar beneficis. “Tenim un historial de pèrdues i, especialment si continuem creixent a un ritme accelerat, podríem no assolir la rendibilitat com a empresa en el futur pròxim”. Així ho admetia la setmana passada la companyia de lloguer d’espais de treball WeWork, que aspira a debutar a Wall Street al setembre amb una valoració estratosfèrica de 47.000 milions de dòlars. Per posar-ho en context, només tres empreses de l’Íbex-35 (Inditex, Iberdrola i el Santander) tenen una capitalització borsària que superi aquesta xifra. No obstant, la diferència està en els comptes de resultats. WeWork va duplicar les seves pèrdues l’any passat fins a la contundent suma de 1.900 milions de dòlars i ha mantingut aquesta tendència el 2019.

“En alguns aspectes, aquest creixement és semblant al boom de les dotcom ”, explica el professor d’operacions i innovació d’Esade Marc Torrens. L’acadèmic apunta a una “excitació potser exagerada” per part dels inversors, però matisa que en el cas de les dotcom la creació d’empreses tecnològiques encara era “totalment artesanal”. Si en les empreses tradicionals l’èxit a la borsa es calcula per ingressos, despeses i plans d’inversió, en el cas dels unicorns es mesura, per exemple, aconseguint el màxim nombre d’usuaris en el mínim temps possible.

Pèrdues als parquets

El de WeWork no és un cas aïllat. Al llarg del 2019 també han sortit a borsa altres campions de l’emprenedoria que són massa grans perquè els compri una altra empresa, però que ara busquen més capital als mercats. La plataforma de transport Uber va arrencar aquesta aventura al maig, dos mesos després que ho fes el seu principal competidor als EUA, Lyft. Per ara la seva evolució a la borsa no ha sigut per tirar-hi coets. Aquesta última ja cotitza un 41% per sota del valor amb què es van començar a intercanviar les seves accions, mentre que en el cas d’Uber el valor dels títols s’ha reduït un 19%. És un impacte similar al que ha recollit Slack, l’aplicació de missatgeria corporativa, que ha rebaixat en un 21% el preu de l’acció. Totes tres van tancar el 2018 amb pèrdues.

Altres companyies que van fer el mateix pas en els últims anys també han seguit aquesta tendència. Spotify cotitza un 15% per sota del preu del seu primer dia a borsa. La plataforma de streaming de música va assolir un benefici operatiu positiu l’últim trimestre de l’any, però en els dos següents ha tornat a perdre diners. La xarxa social Snapchat i l’apli d’arxius al núvol Dropbox tampoc han deixat enrere els números vermells i acumulen una caiguda a la borsa del 33% i el 34%, respectivament. Una de les excepcions que per ara s’escapa d’aquesta norma és Pinterest. La xarxa social de la inspiració -serveix per organitzar col·leccions d’imatges- ha fluctuat als parquets des que va estrenar-s’hi l’abril passat, però de moment s’ha col·locat en una revalorització de gairebé el 50% des de la seva arribada.

Com també assenyala Torrens, la investigadora sobre economia de plataformes de la UOC Mayo Fuster defensa que els criteris per valorar aquestes empreses no són comparables. “L’estratègia és aconseguir un impacte disruptiu i no passa per la sostenibilitat a curt termini”, apunta. En aquest sentit, sospita que en alguns casos aquest full de ruta pot ser “especulatiu i arriscat”, ja que aplicacions com Uber depenen de l’èxit de les seves pressions per aconseguir que les legislacions i els estats s’adaptin al model. “És lògic, esperen forçar canvis en l’àmbit laboral o fiscal”, reconeix Fuster.

Que les empreses tecnològiques surtin a borsa no és nou, però el cert és que alguns dels grans precedents ja havien anotat guanys al compte de resultats abans de posar els peus a Wall Street. Facebook i el gegant xinès del comerç electrònic Alibaba van registrar beneficis de més de 1.000 milions de dòlars en l’exercici previ a presentar l’operació. “Hi ha una nova narrativa en què ja no compta tant el dividend, sinó la innovació i el creixement”, defensa Aleix Valls, conseller delegat a Barcelona del grup italià d’innovació H-Farm.

Les pròximes sortides

El més probable és que el 2019 s’acabi amb altres noms d’aplicacions indexats al Nasdaq. La plataforma de lloguer turístic Airbnb és una de les més esperades -ha posposat aquesta fita un parell de vegades- i el sector situa la seva valoració al voltant dels 38.000 milions de dòlars. “Aquest any estem veient un nombre sense precedents en aquestes operacions”, admet Torrens. Per a Valls, “la gran incògnita” es resoldrà quan els unicorns siguin capaços de guanyar diners per cada usuari que capten i, per tant, retallar finalment el seu cost de captació. “Llavors es veurà quines han sigut estructures piramidals en què els primers inversors passen la pilota als següents i quines no”, conclou.

LES CLAUS

1. Què és un unicorn?

A Silicon Valley la paraula unicorn fa temps que no s’entén simplement com un ésser màgic amb cos de cavall i una banya al front. Aquesta paraula es fa servir per referir-se a les empreses valorades en més de 1.000 milions de dòlars (normalment tecnològiques) que fins ara han viscut dels inversors i fons de capital risc.

2. Per què decideixen sortir a borsa, aquestes empreses?

Moltes s’han fet massa grans perquè simplement les compri una altra companyia de més pes. Tot i així, han de buscar sortida als primers inversors que hi van posar diners i que volen començar a obtenir un retorn. La borsa és sovint la resposta a aquesta situació. En elles, els inversors no valoren tant el compte de resultats com la capacitat per mantenir un creixement ràpid del seu volum d’usuaris.