Unai Sordo obté una àmplia majoria per continuar quatre anys més al capdavant de CCOO

A Unai Sordo (Barakaldo, 1972) li esperen quatre anys més davant de Comissions Obreres (CCOO). Després d'un mandat marcat per la pandèmia del coronavirus, el biscaí ha estat reelegit secretari general del sindicat més gran d'Espanya amb un ampli suport. La seva va ser l'única candidatura que es va presentar al 12è congrés confederal del sindicat que dijous va arrencar a Madrid. No hi ha hagut vot de càstig i Sordo ha obtingut el suport del 93,74% dels delegats, per sobre del 88,8% que va obtenir en el congrés anterior. Fet el recompte, 659 vots a favor i 44 abstencions. El suport també ha sigut ampli per a la nova executiva: 661 vots a favor i 49 abstencions, el 93,09% de suport. 

Una Comissió Executiva Confederal encapçalada per Unai Sordo. En formen part Carlos Bravo Fernández, Maria Cardeñosa Peñas, Cristina Faciaben Lacourt, Carlos Gutiérrez Calderón, Agustín Martín Martínez, Empar Pablo Martínez, Vicente Sánchez Jiménez, Mariano Sanz Lubeiro, Mari Cruz Vicente Peralta, Carmen Vidal Barbero i Carolina Vidal López. 

Unai Sordo va encetar el congrés exhibint unitat interna, malgrat reconèixer que els últims anys s'han evidenciat les "debilitats" del sindicat a l'hora de gestionar algunes transicions que afronta Espanya.

Per això, el líder sindical s'ha proposat com a repte principal aconseguir una organització "més porosa –ha dit– per arribar a amplis sectors de treballadors". De fet, la transformació del mercat laboral, que ha fet aflorar noves professions com els repartidors de les plataformes digitals, així com col·lectius com les cambreres de pis, treballadores de la llar o de les cures a les persones que han apuntat no veure recollides les seves demandes pels sindicats majoritaris, ha portat a la creació de sindicats alternatius com Las Kellys o Riders x Derechos, cosa que ha sacsejat l'espai sindical més enllà de les sigles de les organitzacions majoritàries. Precisament, Sordo ha lamentat aquest divendres que en alguns dels debats del congrés no apareguessin temes "més polèmics" com el treball sexual o la igualtat de gènere. Ha defensat que el sindicat "ha d'identificar-se amb totes les causes de desigualtat i discriminació del món del treball i donar una resposta en el conjunt de l'acció igualitària de CCOO".

Negociació de les grans reformes

En paral·lel, però, al creixement i transformació interna del sindicat, Unai Sordo també té al davant el repte de capitanejar les negociacions de grans reformes estructurals. La laboral i la del sistema de pensions en són dos exemples. "Sí o sí en unes setmanes la reforma laboral serà modificada", defensava a l'inici del Congrés.

Ara bé, a Sordo no li falta experiència i encara menys des que el govern espanyol s'ha convertit en l'abanderat del "diàleg social". Tant sindicats com patronals han sigut protagonistes els últims mesos dels principals canvis en matèria laboral: augment del salari mínim, la llei del teletreball o la llei rider o totes les pròrrogues dels expedients de regulació temporal. Negociacions, però, que ha hagut de surfejar enmig de desavinences tant amb les patronals com amb el govern espanyol, per bé que de moment totes han donat els seus fruits. En aquest context, Sordo –que va rebre 671 avals per presentar-se– serà reelegit líder de CCOO un mandat més.