Govern, sindicat i patronals acorden fer assalariats els 'riders'

BarcelonaL'última reunió abans de tancar la proposta definitiva per regular la feina dels riders ha acabat sense acord formal, però amb el vistiplau de totes les parts implicades per fer dels repartidors treballadors assalariats. "Hi ha força consens en reconèixer la laboralitat", indiquen fonts del ministeri de Treball. "La novetat és que les organitzacions empresarials accedeixen a la laboralitat dels riders", coincideixen des dels sindicats. D'això, i de les diverses vegades que s'ha insinuat que el govern legislarà en aquest sentit encara que no s'arribés a cap acord, se'n dedueix que la proposta del govern serà fer-los treballadors assalariats per llei.

Almenys així ho va dir fa alguns dies el secretari d'estat d'Ocupació i Economia Social, Joaquín Pérez Rey, afirmant que la iniciativa legislativa no podia dependre d'assolir un acord. L'obsessió d'aquest departament és, de fet, donar resposta al seguit de sentències judicials que han anat caient sobre el sector, que majoritàriament han reconegut la relació laboral dels riders amb les empreses.

El pas següent per aconseguir-ho és elaborar un document que sintetitzi les propostes de totes les parts i que haurà de traslladar a sindicats i patronals. "Cadascun dels interlocutors haurà de decidir si hi entra o no", explica un portaveu de CCOO. El que no hi haurà, afegeix, són més negociacions.

En aquesta reunió també s'ha confirmat que la llei només se centrarà en els repartidors de menjar a domicili. Quan es van obrir les negociacions, la intenció de Yolanda Díaz, ministra de Treball, era que la llei també inclogués els treballadors de plataformes digitals d'altres sectors. Els sindicats, per la seva banda, també aspiraven a crear un registre de plataformes i algoritmes. Tot això ha quedat fora de les discussions. El primer supòsit l'ha eliminat la urgència per aconseguir la norma. El segon, el fet que registrar plataformes i algoritmes excedia les competències del departament i que la CEOE i la Cepyme, com a representants patronals en les negociacions, hi estaven en contra.

El problema és que fins i tot així, amb les discussions centrades només en la relació laboral dels repartidors de menjar amb les empreses que els contracten, hi ha moltes friccions. La més evident dins el mateix col·lectiu rider, perquè una part dels treballadors del sector volen continuar sent autònoms. Així ho han visibilitzat molts d'ells en diverses manifestacions (l'última la setmana passada) i així ho han assegurat aquest dimecres l'Associació Autònoma de Riders (AAR), l'Associació Professional de Riders Autònoms (APRA) i l'Associació Espanyola de Riders Missatgers (AsoRiders) en un comunicat conjunt que han publicat mentre es duia a terme la reunió.

La principal queixa és que una llei que du el seu nom no hagi comptat amb la seva veu. "Encara hi som a temps, ministra, truqui'ns, sisplau: hi ha moltes alternatives a la laboralització forçosa, alternatives com la francesa i la italiana, on s'han negociat acords sectorials que han millorat les nostres condicions sense condemnar milers de restaurants al tancament i milers de nosaltres a la precarietat i a l'atur", manifesten.

L'Eurocambra vota a favor de millorar les condicions laborals

També aquest dimecres l'Eurocambra ha fet passos en aquesta qüestió. Una resolució aprovada amb 365 vots a favor, 118 en contra i 208 abstencions dona per adoptat un text en què s'exigeix l'aplicació de condicions laborals iguals per als treballadors "atípics" de l'economia digital, perquè estiguin coberts per les lleis laborals i la seguretat social i puguin participar en la negociació col·lectiva.