Última oportunitat per reclamar a les asseguradores pels efectes del covid
Les empreses afectades pel primer estat d’alarma tenen fins al març per litigar
El temps s’acaba per a aquelles empreses que vulguin reclamar judicialment a les asseguradores que es neguen a cobrir els danys provocats pel primer estat d’alarma. La legislació espanyola estableix que hi ha un límit de dos anys per fer-ho i, tenint en compte que l’estat d’alarma es va declarar el 14 de març del 2020, queden poc més de dos mesos perquè es pugui litigar si l’asseguradora no vol cobrir aquests costos, com ha passat en nombrosos casos.
Ara com ara ja hi ha diverses persones que han portat les seves reclamacions als tribunals i en primera instància hi ha sentències en tots els sentits: algunes donen la raó al client i d’altres a l’asseguradora. Però en segona instància ja hi ha dues sentències a Espanya, i en tots dos casos donen la raó al client. Totes dues són de l’Audiència Provincial de Girona i obliguen SegurCaixa Adeslas i Zurich Seguros a pagar 6.000 i 18.000 euros, respectivament, en indemnitzacions als seus assegurats.
El més probable és que, en últim terme, sigui el Suprem qui hagi d’entrar en l’assumpte. Aquest tribunal segurament haurà de fer una anàlisi en profunditat que marqui un abans i un després en el sector assegurador, segons Pablo Franquet, soci del bufet Fieldfisher Jausas. Per a Franquet, es pot fer un paral·lelisme entre el que va passar a la banca després de l'última crisi –amb casos sonats com les preferents– i els complexos contractes de les asseguradores.
"La jurisprudència de la banca segurament afectarà les assegurances", pronostica Franquet. "Venim de deu anys de litigis on s’ha vist que la banca estava acostumada a vendre coses sense explicar tots els riscos. Ara els jutges veuen les pòlisses d’assegurances i hi veuen paral·lelismes. S’haurà de fer una anàlisi en profunditat dels clausulats de les assegurances i veure què ha firmat exactament el client".
El principal conflicte
La casuística és variada, però les sentències que ja hi ha permeten veure quin és el principal conflicte. Hi ha empreses que, dins de la seva pòlissa de risc empresarial, tenien contractada una cobertura addicional per pèrdua de beneficis o tancament de l’activitat. Un exemple clàssic d'això seria un restaurant que ha tingut un incendi a la cuina i ha hagut de tancar: l’asseguradora li paga la remodelació i una quantia determinada per cada dia que ha hagut de tancar l’establiment.
Al declarar-se l’estat d’alarma la majoria d’establiments es van veure obligats a tancar molts dies. Llavors, al mirar les seves pòlisses, van veure que tenien contractada aquesta cobertura per tancament d'activitat. I aquí entra la batalla legal: quines condicions s’han de complir perquè l’asseguradora es faci càrrec del tancament i, per tant, dels beneficis perduts? "Les companyies s’estan negant a pagar de forma generalitzada", diu Franquet. "Asseguren que sense un dany material previ, com un incendi, no estan obligades a pagar, però sovint la pòlissa això no ho especifica".
La lletra petita
Els contractes d’assegurances normalment es divideixen en dues parts: les condicions particulars i les condicions generals. Aquestes últimes contenen la lletra petita i "sovint no s’ensenyen", sosté l'advocat. És el cas d’una de les sentències en segona instància que dona la raó al client. Segons el tribunal, el document amb les condicions generals "no va ser lliurat" al client i, per tant, aquest no sabia a què atenir-se.
Un altre aspecte clau, tot i que més farragós, és la diferenciació entre clàusules limitatives i delimitadores. Les primeres estableixen quins aspectes del contracte estan exclosos de l’assegurança, mentre que les segones delimiten què està inclòs i què no. Aquesta diferenciació pot ser clau per saber qui té raó. "Depèn de com estigui redactat el contracte, una clàusula limitativa o delimitadora", diu Franquet. "Aquest serà el gran tema" quan els casos acabin arribant al Suprem, anticipa.
Com s’ha esmentat anteriorment, el termini per reclamar expira als dos anys. Tenint en compte que l’estat d’alarma va finalitzar tres mesos més tard, es podria argumentar que el període per reclamar expira el mes de juny vinent, i no el 14 de març. Tot i així, Franquet opina que això suposa córrer un risc innecessari. "Tècnicament, jo crec que s’hauria de poder reclamar fins al juny, però el més prudent és fer-ho abans del 14 de març. Si no, el primer que farà l’asseguradora és impugnar-ho al·legant que ja ha prescrit".