Els ulls que netegen Facebook d’abusos i violència

BarcelonaMatances de guerra, tortures a presoners, baralles, maltractaments, violacions, pederàstia, autolesions i suïcidis en directe. Aquests són alguns dels continguts que es pengen a diari a les xarxes socials i altres tipus de plataformes digitals, encara que en molts casos no arribin mai als nostres murs. Per què? Aquestes companyies tenen equips -sovint a través d’empreses subcontractades- que es dediquen a filtrar i eliminar els continguts que no compleixen les guies o estàndards. És la mateixa feina a la qual es dedicaran una part de les 500 persones que aviat començaran a treballar per a l’empresa de serveis externalitzats Competence Call Center (CCC) a la Torre Glòries de Barcelona. Però com ja va avançar dilluns el diari Cinco Días i va confirmar l’ARA, rere la sigla d’aquesta companyia austríaca hi ha un gegant de les xarxes socials molt més conegut pel gran públic: Facebook.

El rotatiu madrileny anunciava que el gegant liderat per Mark Zuckerberg obriria a la capital catalana un centre dedicat a combatre les anomenades fake news que es publiquen diàriament a la seva plataforma. Tot i així, persones que ja han fet les proves de selecció per a les vacants que ofereix CCC a Barcelona expliquen -amb noms ficticis per protegir la seva identitat- que a les entrevistes grupals i personals que van superar no es feia referència a validar informació inacurada o rumors, i sí a la possibilitat de visionar continguts explícits de violència o abusos sexuals per eliminar-los de la xarxa social. “Les fake news no van sortir en cap moment durant la conversa”, explica la Mònica, que va arribar a l’oferta de feina a través d’una agència de headhunting.

Així doncs, segons expliquen aquestes fonts, el dia a dia dels treballadors consistiria a gestionar el que l’empresa anomena tickets. Es tracta de les incidències que denuncien els mateixos usuaris de Facebook quan topen amb continguts escabrosos o que inciten a l’odi. La feina dels visionadors és revisar aquestes notificacions i acceptar-les o denegar-les seguint les guies que imposa la companyia. “A l’entrevista telefònica et pregunten per com t’informes, però després a la presencial només es parla de contingut inapropiat”, explica la Maria. Les imatges i els vídeos poden anar des d’un simple mugró a la vista fins a una decapitació. “Vaig preguntar amb quina freqüència et podies trobar amb aquestes imatges tan dures; si era diari o excepcional”, confessa la Mònica: “Em van dir que almenys un cop per setmana”.

És per això que durant les entrevistes els candidats també seuen amb un psicòleg que els pregunta, per exemple, quin és el contingut més horrible amb què s’han trobat a les xarxes socials. “Insistien si aniries a veure el gabinet de psicòlegs de l’empresa en cas que ho necessitessis”, recorda el Tom, que no va superar l’entrevista. “No penso que sigui gaire bo per a la teva salut mental treballar d’aquesta manera”, admet. Així doncs, explica que els entrevistadors van ser molt “críptics” amb el nom de la xarxa social per a la qual treballarien, encara que els van reconèixer que era una plataforma “on segur que tenien un perfil”.

En el cas de la Mònica, ella va aconseguir la feina però la va rebutjar per les condicions laborals. CCC ofereix als community managers torns rotatius perquè la revisió de continguts funcioni les 24 hores del dia. D’aquesta manera, els treballadors canvien d’horari cada setmana, distribuïts en franges de les set del matí a les tres de la tarda, de les tres de la tarda a les onze de la nit, i de les onze a les set del matí. A més, els contractes són de 40 hores, però de sis dies a la setmana, és a dir, sempre es treballa en dissabte o diumenge i es fa un dia de festa entre setmana que escull l’empresa. Els salaris per als visionadors van des dels 24.000 euros bruts anuals per als que treballen en castellà o català fins als 30.000 euros per als que ho fan en suec, noruec i danès.

Alta rotació i confidencialitat

El Fabián no vol revelar el seu nom real perquè quan va deixar la companyia subcontractada per a la qual revisava continguts per a Facebook a Berlín va signar un contracte de confidencialitat. “Només hi vaig treballar durant sis mesos”, explica. En aquest temps la seva tasca era filtrar imatges que els usuaris havien denunciat a les xarxes. “Podien arribar-te 50 perfils seguits en què no hi veies res dolent; era aleatori. Però de cop et sortia un pit o un nen mort”, afirma. Creu que en el seu cas el contingut no era tan explícit com el dels companys que visionaven vídeos. “Els havien de veure fins al final per catalogar-los”, diu.

Durant el dia revisava al voltant de 1.500 perfils de la xarxa social i assegura que l’empresa els eixigia una precisió per sobre del 92%, perquè sovint els continguts passaven per un altre parell d’ulls. “Érem més de 600 persones fent això”, afirma el Fabián. De fet, recorda que alguns companys demanaven una baixa psicològica al gabinet de l’empresa que s’allargava durant mesos, encara que opina que alguns cops era una reacció “exagerada”. En aquest sentit, apunta que la rotació a la plantilla era elevada.

Facebook no és l’única empresa que fa servir aquests treballadors per netejar els continguts que apareixen a la seva plataforma. Empreses com YouTube i Twitter també contracten terceres empreses -sovint en països amb costos laborals baixos com les Filipines- perquè els seus usuaris puguin navegar per la plataforma lliures de violència, pornografia i abusos.

“L’EFECTE PANTALLA POT PROVOCAR INSENSIBILITAT”

José Ramón Ubieto

PSICOANALISTA CLÍNIC I PROFESSOR DE PSICOLOGIA DE LA UOC

1. Quin efecte psicològic pot tenir fer aquesta mena de feina?

Aquest fenomen encara és nou i no n’hi ha literatura, però sabem en general quins efectes té la violència a les pantalles. És una cosa que pot generar un efecte de fascinació o d’horror. Primer sempre hi ha una contradicció interna, però l’efecte pantalla també pot provocar insensibilitat. Com en el cas dels metges i els bombers, veuen una gran quantitat d’horrors i necessiten distanciar-se’n.

2. Pot derivar en traumes o estrès?

Apliquem l’estrès posttraumàtic a tot i no en soc partidari. Un trauma necessita dos elements: un fet que et passa, com ara un atracament o una violació, del qual et pots recuperar, i que hi hagi una segona vegada que te’l recordi. Això podria passar si una persona visionés alguna cosa que l’hi fes reviure.

3. Creu que és sostenible dedicar-s’hi durant gaire temps?

Si algú aguanta molt de temps fent aquesta feina s’ho hauria de fer mirar. És una professió que ha de requerir molta rotació.