La UGT denuncia que el frau de les empreses amb els becaris costa 1.500 milions a la Seguretat Social
El ministeri de Treball ja negocia delimitar i acotar els contractes de formació amb els agents socials
Acabar els estudis i presentar-se a una oferta de treball on s'ofereix un contracte remunerat; passar el procés de selecció; sortir escollit i, un cop dins, convertir-se en un estudiant en pràctiques malgrat fer la feina com un treballador més. Aquesta és la realitat davant la qual es troben molts joves quan comencen a treballar i implica un frau en pràctiques no laborals que l'any 2018 es va traduir en 1.500 milions d'euros a la Seguretat Social. Així es desprèn d'un estudi fet públic aquest dijous pel sindicat UGT, que avisa que les dades mostren "una normalització del frau" en els convenis de pràctiques no laborals que amaguen l'existència d'una relació laboral.
"El problema és que moltes empreses, en comptes de contractar la persona jove quan entra a cobrir una feina estructural com faria qualsevol altre treballador, la contracta com a estudiant en pràctiques o becari i així s'estalvia diners", denuncia el responsable de joventut de la UGT, Eduardo Magaldi. A més, el sindicat denuncia que en molts casos l'empresa, o fins i tot la plataforma a través de la qual troben l'oferta de treball, "els obliga" a matricular-se en cursos digitals per fer-los passar per estudiants, quan en alguns casos ja no volen seguir estudiant. "Són cursos que solen costar uns 200 euros i que molts cops acaben pagant ells mateixos", assenyalen des del sindicat. Des de la UGT també fan un acompanyament jurídic a joves que es troben en aquesta situació de frau. La via és negociar a través de l'acció sindical amb l'empresa. Si això no funciona, es trasllada una denúncia a la Inspecció del Treball, explica el membre de la UGT i expert en relacions laborals. "L'última opció és la judicialització del cas, perquè els joves acostumen a tenir por de les represàlies", comenta.
Actualment els joves poden optar per contractes de treball formatiu o formació dual (que poden durar tres anys) o el contracte de pràctiques, que actualment es pot allargar fins a dos anys, i tots dos aglutinen estudiants universitaris o alumnes de FP. En paral·lel, hi ha les pràctiques no laborals lligades a convenis per a persones que normalment estan estudiant, i és aquí on la UGT hi ha posat la lupa. Normalment aquestes pràctiques es formalitzen a través d'un conveni amb el SEPE, també són remunerades i tenen com a objectiu apropar persones joves sense experiència laboral prèvia a sectors o empreses concretes on vulguin començar a treballar. En aquest cas, els joves que s'hi acullen han de rebre de l'empresa una remuneració com a mínim del 80% de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) mensual i vigent en el moment del conveni. A més, la companyia està obligada a donar d'alta el treballador a la Seguretat Social, tal com s'explica a la pàgina web del ministeri de Treball.
"El que vol l'empresa és abaratir costos. Són joves que haurien de cobrar 1.000, 1.200, 1.300 euros o el que sigui per la feina que fan, com qualsevol altre treballador", afegeix Magaldi. Per això aquest tipus de frau no només té un impacte en la Seguretat Social, és a dir, en les cotitzacions que es deixen de pagar, sinó que també s'ha traduït en una pèrdua de fins a 16.242 salaris entre el 2014 i el 2018, segons l'estudi d'UGT. L'informe també recull que en aquest període el frau en cotitzacions va ser de fins a 6.615,2 milions d'euros.
Regulació de les pràctiques
La UGT reclama al govern espanyol que "avanci" en la creació urgent d'un Estatut de les Pràctiques No Laborals de manera que es doni "certesa" a aquest col·lectiu de persones becades per acabar "amb la seva situació de precarietat". De fet, la negociació de la reforma laboral entre els agents socials i el ministeri de Treball –que es reprendrà al mes de setembre– també inclou la reforma dels contractes de formació o pràctiques. Magaldi explica que el compromís, o així ho han demanat els sindicats, també és "revisar i modificar" aquests tipus de convenis de pràctiques no laborals, que fan passar joves treballadors per becaris. "Si realment es vol modernitzar el mercat laboral, cal modificar això", exclama el responsable de l'informe.
Les últimes reunions del mes de juliol del diàleg social sobre la reforma laboral es van centrar precisament en abordar les qüestions al voltant dels contractes de formació i pràctiques, així com la temporalitat, expliquen fonts del ministeri de Treball. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja ha anticipat que l'objectiu és acabar amb la "precarietat" i per això el ministeri busca reformar l'article 11 de l'estatut dels treballadors, que regula aquest tipus de relacions entre empreses i estudiants o persones joves.
Delimitar bé el tipus i el temps del contracte de formació, la remuneració, que no hi hagi cap "confusió entre un becari i una persona que cobreix un lloc estructural de treball", i establir una relació laboral amb l'empresa o fer un seguiment exhaustiu són les principals mesures sobre les quals treballa el ministeri, expliquen les mateixes fonts. "Es vol donar peu a la contractació estable i que no sigui una porta d'entrada a la precarització", afegeixen. Amb tot, la reforma laboral de Díaz vol acotar les modalitats contractuals a tres: indefinit, temporal i de formació amb l'objectiu que el primer guanyi pes en el mercat laboral.