Europa a la Xina: "Hem de ser un jugador, no el camp de joc"

Brussel·les"Europa ha de ser un jugador, no un camp de joc". La Unió Europea fa mesos que va apujar el to amb la Xina i, de moment, les converses diplomàtiques no avancen prou per abaixar-lo. Ha sigut el president del Consell Europeu, Charles Michel, qui després d'una cimera virtual amb el dirigent xinès, Xi Jinping, ha reivindicat que Europa vol competir d'igual a igual contra la Xina i no que Pequín converteixi Europa en un terreny on poder jugar sense àrbitre. La Unió i Pequín intenten des del 2014 tancar un acord d'inversions, però Brussel·les pressiona quan el gegant asiàtic ja ha agafat avantatge i es resisteix a recular.

La cimera entre la UE i la Xina ha vingut auspiciada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ostenta actualment la presidència rotatòria de la UE i que lidera un dels països que manté un lligam econòmic i comercial més estret amb Pequín, tenint en compte que les exportacions germàniques al país van superar el 2018 totes les exportacions de França, Itàlia, els Països Baixos, Irlanda, Suècia i Espanya juntes. D'aquí que el to de la cancellera fos més tou que el dels dos líders de les institucions europees, Michel i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

Tot i això, Alemanya també veu com les seves empreses ho tenen més difícil que els competidors xinesos a l'hora de comprar matèries primeres o de dur a terme algunes inversions fins i tot en territori europeu. De la mateixa manera, Berlín és conscient que en plena pandèmia el material sanitari i fins i tot els paracetamols que necessitava es feien a la Xina. Per tot això, la Unió ha reformulat el seu enfocament amb la Xina, i ja la considera no només un "soci estratègic", sinó un "rival sistèmic".

En la cimera virtual d'aquest dilluns els tres líders europeus han tornat a reclamar a Jinping una relació de "reciprocitat" i "justícia", però la mateixa Von der Leyen ha admès que "encara queda molta feina per fer". Brussel·les està especialment preocupada per la gran presència xinesa en sectors considerats estratègics a Europa, com les telecomunicacions, però també els transports i altres projectes d'infraestructures. Unes inversions que s'han dut a terme al llarg dels últims anys sense que les autoritats europees hi posessin fre, malgrat que les empreses xineses comptin amb un fort coixí públic d'ajudes d'estat que és il·legal per a les companyies europees. És per això que l'executiu comunitari està posant en marxa un mecanisme per escanejar aquestes inversions i, en últim terme, vetar la compra d'empreses europees per part d'altres de xineses que venen dopades amb fons públics.

"La Xina ens ha de convèncer que val la pena tenir un acord d'inversió", ha etzibat amb un to contundent Von der Leyen, i ha recordat les dificultats evidents de complir amb l'objectiu d'arribar a un acord a finals d'aquest any. A més, en aquestes complexes negociacions s'hi suma la voluntat europea d'aconseguir que la Xina es comprometi a assolir la neutralitat climàtica el 2050 i complir els acords de París.

La comissió de Von der Leyen s'ha proposat convertir-se en un actor geopolític, enmig d'un context global d'inestabilitat i hostilitat amb Washington i Pequín, però Brussel·les no és tan contundent en qüestions que no tenen a veure amb diners i inversions. Per exemple, en relació amb els drets humans, la situació a Hong Kong o la discriminació de minories a Xinjiang o el Tibet, els representants europeus es limiten a mostrar-se "molt preocupats" però no emprenen mesures.