L'advocat general del TJUE demana multar Espanya per haver trigat tres anys a reformar la llei hipotecària

Brussel·lesNo va ser fins al mes passat que el Congrés de Diputats va aprovar definitivament la nova llei hipotecària. Però la mesura ha arribat amb gairebé tres anys de retard. El govern de Pedro Sánchez n'ha fet bandera, però la mesura prové de l'obligació que l'Estat ja tenia des de feia cinc anys de transposar una directiva europea. La data límit era el 21 de març del 2016 i Espanya no la va aprovar definitivament fins al 21 de febrer passat. Arran del retard, la Comissió Europea va sol·licitar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que imposés a Espanya una multa coercitiva diària de 106.000 euros per cada dia de retard. Ara, en un pas previ a la resolució, l'advocat general del TJUE, Evgeni Tanchev, proposa al Tribunal que declari Espanya culpable d'haver incomplert les seves obligacions "d'informar" sobre els passos fets per complir la transposició d'aquesta directiva abans que tingués lloc la vista d'aquest cas (gener del 2019), i per això demana que s'imposi la multa.

Com recorda Tanchev en les conclusions, la directiva hipotecària es va aprovar l’any 2014 i els estats membres tenien com a data límit per transposar-la el març del 2016. Brussel·les va plantejar un ultimàtum a Espanya el novembre del 2016, però davant la inacció del govern espanyol va decidir portar l'Estat a la justícia comunitària l'abril del 2017. Per això és la data a partir de la qual demana que es comenci a comptar la sanció (més de 760 dies), cosa que elevaria la multa a uns 80 milions d'euros.

Durant el temps que Espanya ha trigat a aplicar aquesta nova llei s'han anat posant de manifest diverses deficiències per protegir els consumidors en el mercat del crèdit hipotecari espanyol i que també han arribat a la justícia europea, com ara l'escàndol de les clàusules terra i d'altres clàusules abusives com l'IRPH, que també està pendent de resolució. De fet, la directiva europea de crèdits hipotecaris estava dissenyada justament per millorar la protecció dels consumidors. Ja al 2014 incloïa normes de conducta per als bancs que ofereixen les hipoteques, com ara l’obligació d’avaluar la solvència dels consumidors i oferir totes les informacions relatives al crèdit, entre altres mesures.

Ja en la interposició del recurs, la Comissió Europea avisava que no aplicar la directiva “significa que els consumidors [espanyols] no poden disposar de la protecció que garanteix la normativa quan subscriuen crèdits hipotecaris o quan experimenten dificultats per tornar-los”. Quan l'actual ministra d'Economia, Nadia Calviño, va arribar al govern de Sánchez provinent precisament de Brussel·les, ja va avisar que Espanya havia de transposar aquesta directiva (entre d'altres) si no es volia exposar a sancions milionàries. Un dels arguments que havia esgrimit l'anterior govern de Mariano Rajoy per justificar els retards van ser els períodes en què l'executiu havia estat en funcions, i així ho recull el cas. Les conclusions de l'advocat general d'aquest dijous no són definitives, sinó una recomanació al TJUE, que ara haurà de decidir de manera definitiva sobre la qüestió.