La UE torna a incloure Panamà a la llista de paradisos fiscals

Brussel·lesDesprés de dos anys, els vint-i-set països de la Unió Europea han acordat aquest dimarts tornar a incloure Panamà a la llista de paradisos fiscals. Panamà s'havia retirat d'aquest grup a principis del 2018, només dos mesos després de la creació de la llista, un gest que ja va comportar crítiques justament perquè Panamà és un dels símbols de l'evasió fiscal després de l'escàndol de la trama que revelava evasió fiscal de 140 fortunes mundials a través de la jurisdicció d'aquest país centreamericà. A banda de Panamà, també s'hi inclouen les illes Caiman, Palau i les Seychelles.

¿Qui està assenyalat, doncs, actualment per la UE com a paradís fiscal? Doncs, a banda de Panamà, les Seychelles, Palau i les illes Caiman, també hi ha la Samoa Americana, les Fiji, Guam, Oman, Samoa, Trinitat i Tobago, les illes Verges Americanes i Vanuatu.

Aquesta llista de jurisdiccions fiscals anomenades "no cooperatives" es va crear el 2017, però ja va néixer coixa i amb crítiques pel fet de tenir només 17 països. A més, es va anar reduint fins arribar a estar formada per només vuit països en l'última versió. Ara són 12 el total de jurisdiccions assenyalades, però la UE en bloc no hi té capacitat sancionadora efectiva. A través de la llista s'avalua si els països compleixen els requisits mínims de transparència, justícia fiscal i respecte a les normes internacionals per evitar el trasllat de beneficis d'un país a un altre o la reducció real de la base imposable.

Però l'impacte pràctic és mínim perquè les mesures que es prenen a nivell europeu van lligades als fons comunitaris, que no tenen una especial importància per a aquestes jurisdiccions. "Estar a la llista negra implica conseqüències reputacionals i financeres, perquè la llista està vinculada als fons europeus. A nivell nacional, els estats membres també poden aplicar sancions", ha reivindicat en aquest sentit el comissari d'Economia, Valdis Domvrobskis. Les sancions nacionals a què fa referència, però, contemplen només reforçar el seguiment de les transaccions i augmentar les auditories per als contribuents que es beneficiïn d'aquestes jurisdiccions. També hi ha la possibilitat que els estats de la UE apliquin mesures "defensives" com la impossibilitat de deduir-se costos per a les societats estrangeres o mesures de retenció fiscal en origen.

La UE revisa periòdicament que es compleixin aquests requisits i per això s'ha aprovat aquest dimecres l'eliminació d'alguns països. Això sí, la llista ignora les jurisdiccions europees que sí que podrien ser considerades paradisos fiscals, com assenyalava un informe del Parlament Europeu, que apunta directament a set països de la UE.

Aquest grup de països queda complementat amb l'anomenada llista grisa, formada pels paradisos fiscals que s’han compromès davant la UE a complir la normativa de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) contra l'evasió fiscal. La llista grisa la formen ara 55 jurisdiccions, entre les quals hi ha Andorra. D'aquesta, els ministres d'economia de la UE han acordat retirar-ne 16 jurisdiccions que sí que consideren que han fet les reformes necessàries, com Armènia, Bahames, Barbados, Belize, Bermuda, Montenegro o les illes Verges Britàniques, entre d'altres.

Aquesta va ser una iniciativa anunciada amb ambició per lluitar contra l'evasió fiscal global però ha estat envoltada de crítiques. No només perquè no implica cap acció a la pràctica i perquè Europa assenyala els països de fora sense resoldre els seus problemes fiscals interns, sinó també perquè el procés no és transparent. La UE només fa públics els compromisos assumits si els països afectats hi donen explícitament el consentiment. La Comissió Europea ja ha reconegut que els compromisos haurien de ser públics per poder estar sotmesos a un escrutini, però els líders europeus asseguren que és millor aconseguir que compleixin que no ser transparents.