La UE fracassa en el primer intent de ratificar el 15% de l'impost mínim de societats

Brussel·lesPrimer intent fallit. Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea no han aconseguit aquest dimarts ratificar l'acord de l'OCDE per fixar un impost mínim de societats del 15% a tot arreu. La presidència de torn de la UE, en mans de França, s'ho havia proposat com un dels grans objectius del seu mandat, però en el primer intent ha topat amb la reticència d'uns quants països i finalment el bloqueig de Polònia, Suècia i Malta. Com que es tracta d'una mesura fiscal, és necessària la unanimitat dels Vint-i-set per aprovar-la.

França s'hi ha implicat al màxim per intentar assolir un acord amb dues rebaixes de l'ambició del text inicial. Per convèncer altres països reticents, com ara Hongria i Estònia, es va allargar el període d'implementació. Si el compromís de l'OCDE és que l'impost entri en vigor el 2023, la UE treballa sobre un text que fixa l'obligatorietat d'aplicar la directiva el 2024. A més, deixa cinc anys per activar de manera obligatòria l'anomenada regla d'inclusió de rendes (RIR), que grava en la matriu d'una empresa la compensació de taxes menors que puguin pagar les seves filials.

Malgrat això, ni Suècia, ni Polònia ni Malta han cedit. Aquests tres governs argüeixen que legalment no és correcte separar l'aprovació dels dos pilars en què es basa l'acord global. L'OCDE va pactar el que anomena dos pilars. El primer és aquest mínim del 15% per a totes les grans corporacions amb una facturació superior als 750 milions d'euros, i el segon l'impost específic per al sector digital. Per als tres opositors, cal vincular els dos pilars a la directiva. En canvi, per a una majoria de governs, inclosa la Comissió Europea, és més important intentar avançar ràpidament i no és cal vincular legalment els dos pilars sota una mateixa directiva.

Però les negociacions continuen. El ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, s'ha mostrat confiat al final de la reunió que malgrat tot l'acord és possible, i per això els ministres s'emplacen a la pròxima reunió del dia 5 d'abril. Una font diplomàtica lamentava a principis de setmana que la Unió no fos capaç d'enviar un missatge d'unitat al món en aquesta qüestió en un moment tan transcendental com l'actual, en plena confrontació amb Rússia.

La pandèmia va permetre que germinés un clima internacional favorable a mesures com aquesta, perquè les arques públiques es van centrar en rescatar les economies dels confinaments, i també per això la majoria d'hisendes necessiten noves fonts d'ingressos. El que sí que s'ha aconseguit aprovar aquest dimarts en el marc de l'Ecofin és l'impost que permetrà gravar les importacions que impliquen altes emissions de CO2 en la seva producció, l'anomenat mecanisme d'ajust en frontera, que forma part dels compromisos climàtics. Però també pretén combatre la competència deslleial en l'entrada a la UE de productes que no passen pels mateixos estàndards de producció que els europeus en termes climàtics.