La UE dona el sí definitiu als fons antipandèmia per a Espanya

Brussel·lesTot a punt perquè arribin els primers 9.000 milions d'euros de la porció dels fons de recuperació europeus que li corresponen a Espanya. Aquest dimarts els ministres de Finances de la Unió Europea han posat el segell d'aprovat al pla de reformes que va presentar el govern de Pedro Sánchez a l'abril, juntament amb 11 plans més (entre els quals hi ha Itàlia, Grècia, Portugal, França i Alemanya), cosa que permet obrir l'aixeta perquè arribi la primera entrega, un anticip del 13% que no va condicionat al compliment de cap reforma sinó que permet amortitzar algunes de les mesures que els governs han anat implementant des que va començar la pandèmia del coronavirus. Malgrat el simbolisme del moment, aquest dimarts la vicepresidenta Nadia Calviño no ha sigut a Brussel·les per rebre la llum verda dels seus col·legues, sinó que l'ha substituït el secretari general del Tresor, Carlos San Basilio. Calviño és a Madrid, on s'ha fet la foto del nou govern espanyol, que Sánchez ha batejat justament com el de la recuperació.

El d'aquest dimarts ha sigut l'últim pas després d'un periple que ha durat gairebé un any des que es va arribar a l'acord polític per a la creació del fons europeu, un mecanisme sense precedents tant per la seva magnitud com per la seva forma: 800.000 milions d'euros aconseguits a través de deute comú que la Comissió Europea anirà captant als mercats per anar procedint amb les següents entregues. Ara cada govern ha de signar els calendaris i compromisos de pagament tant de subvencions com de crèdits, perquè el fons consisteix tant en entregues a fons perdut com en préstecs barats. A Espanya, per exemple, li corresponen 69.500 milions d'euros en ajuts directes i la resta fins a arribar als 140.000 en préstecs a retornar fins al 2026. La xifra converteix Espanya en un dels principals beneficiats, per darrere d'Itàlia. Tot i això, de moment només ha sol·licitat les subvencions. El primer avançament s'espera a finals de juliol, però no és descartable que hi hagi alguns dies de retard.

Cal tenir en compte també que perquè s'arribin a entregar aquests diners també cal que la Comissió Europea aconsegueixi emetre el deute suficient per lliurar-los. Per garantir que tothom rep la seva part, Brussel·les ha fet una nova emissió de deute aquest mateix dimarts (la segona des del juny) i confia que tindrà prou diners per fer tots els pagaments. "En funció de com vagin les condicions del mercat aquest prefinançament es pot fer en dos terminis o de manera proporcional, tot i que hores d'ara creiem que serà possible", ha dit el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.

La reforma laboral i de les pensions, clau per al gruix de l'entrega

Una vegada aconseguits els primers 9.000 milions, comença la feina de veritat, la cursa de fons. No només es tracta d'absorbir els fons correctament, un dels grans reptes endèmics d'Espanya, sinó també de complir els compromisos pactats per anar alliberant la resta de remeses, és a dir, fer reformes que van més enllà de la digitalització i la transformació ecològica. El pla espanyol preveu una segona entrega de diners abans que s'acabi aquest any de fins a 10.000 milions d'euros que depenen del compliment de diverses fites, moltes ja assolides perquè Brussel·les accepta pressupostar mesures empreses des de l'inici de la pandèmia, el febrer del 2020. Sobre aquest pagament, fonts d'Economia estan convençudes que no hi haurà entrebancs i també Brussel·les ho veu senzill. "És cert que Espanya ha post molt esforços en inversions anticipades així que certament és molt probable que pugui rebre els següents 10.000 milions aquest any", ha confirmat Dombrovskis.

Segons el calendari espanyol el pagament més gran arribaria la primavera de l'any que ve, amb uns 12.000 milions. Aquest pagament depèn en gran mesura dels compromisos fixats en la reforma del mercat de treball, sobre els quals Brussel·les veu amb bons ulls que el resultat final pengi del diàleg social, tot i que alguns països han posat sobre la taula la falta de concreció en el disseny de la reforma. Calviño té la confiança de Brussel·les i dels seus homòlegs, que malgrat això li han donat el vistiplau, però és cert que el mateix ministeri d'Economia admet que aquesta serà la part complicada perquè ja no dependrà només de l'executiu sinó de les negociacions a diferents nivells. Els compromisos en aquest àmbit i també en la reforma del sistema de pensions estan fixats per a l'any 2022.

La resta de pagaments s'anirien repartint en quantitats inferiors fins al juny del 2025, amb un últim de 3.700 milions. Que les fites es compleixin és indispensable per anar-los alliberant successivament. Si hi hagués qualsevol entrebanc, per exemple un canvi de govern o l'incompliment d'una fita marcada, s'activaria automàticament un procés pel qual el govern en qüestió, la Comissió i la resta de països de la UE decideixen si és més adequat ajornar el pagament corresponent o fer-lo parcialment.