La UE debat com independitzar-se del gas rus

Brussel·lesUna cimera europea a la francesa no podia ser més oportuna. França és tradicionalment la veu que dins el Consell Europeu empeny per una Europa més sobirana, més autònoma, amb més capacitat geopolítica i estratègica. I aquest dijous a Versalles el president gal, Emmanuel Macron, trobarà el moment idoni per refermar aquest missatge. La guerra que Putin ha començat a Ucraïna ha fet que la Unió Europea guanyi de cop i volta consciència que ha d'adquirir més sobirania en tots els sentits. Primer de tot en l'àmbit energètic, però també en el defensiu, l'industrial i l'econòmic. De tot plegat en debatran aquest dijous i divendres els vint-i-set líders europeus reunits a la ciutat francesa en una cimera que vindrà marcada pel debat sobre com independitzar-se del gas rus, però també sobre quin missatge enviar a Ucraïna davant les seves intenses crides a entrar al club comunitari.

La reunió arrenca a la tarda amb una agenda centrada en abordar la situació a Ucraïna i just després d'haver acordat un nou paquet de sancions que sumen 14 oligarques més a la llista de castigats. La UE també sanciona 146 membres del Consell de la Federació de Rússia, que van ratificar l'anomenat Tractat d'amistat, cooperació i assistència mútua entre la Federació de Rússia i la República Popular de Donetsk i Lugansk. En total, la UE ha castigat 862 persones i 53 entitats. També s'han exclòs tres bancs bielorussos del Swift i s'ha estès l'embargament a l'exportació de tecnologies per al sector marítim. I els líders estan disposats a anar encara més enllà, com avisen fonts europees i diplomàtiques, que ressalten com la UE està liderant el front occidental en aquest àmbit encara que no s'hagi sumat al veto a les compres de petroli, gas i carbó russos anunciat pels Estats Units i el Regne Unit.

Precisament si no s'hi han sumat és perquè la dependència energètica d'Europa respecte a Rússia és molt més elevada que la d'aquests dos països. I com reduir aquesta dependència serà un dels grans debats d'aquesta cimera informal. Després que la Comissió Europea hagi presentat un pla de xoc en què assegura que la UE pot reduir en dos terços aquesta dependència aquest mateix any, els líders europeus abordaran el com i el quan s'ha de dur a terme aquest procés. Fonts europees assenyalen que hi ha consens en la necessitat de caminar en aquesta direcció tant a través de la transició energètica cap a la descarbonització com de la diversificació de proveïdors energètics i fonts d'energia, com ara l'aposta pel gas liquat. Les mateixes veus, però, admeten que es fa difícil fixar una data comuna d'horitzó per a aquesta fita per les situacions de partida en aquest àmbit. Hongria, per exemple, ja ha rebutjat obertament qualsevol represàlia a Rússia en l'àmbit energètic, perquè depèn dels seus combustibles en un 90%.

Ara bé, sobre com mitigar l'impacte que ja fa dies que té tot plegat en la factura de la llum, hi ha moltes opcions sobre la taula encara per activar, però la predisposició a Europa és molt major que quan Espanya va reclamar per primer cop una compra comuna de gas, una reserva estratègica o revisar el càlcul del preu de la llum. Els líders en parlaran, però no arribaran a cap acord al respecte sinó que esperen propostes més concretes de la Comissió Europea de cara a la cimera de finals de mes a Brussel·les, quan Madrid confia que s'arribarà a un acord més específic per poder, fins i tot, desvincular el preu del gas del de la llum.

Més inversió en defensa

L'altre gran compromís que els líders segellaran és el d'una major inversió en defensa de tot el bloc comunitari, un compromís polític que arribarà després que la UE hagi anunciat per primera vegada el finançament d'armes per a l'exèrcit ucraïnès amb fons comuns. Segons l'esborrany de la declaració que preveuen emetre, "l'agressió russa constitueix un canvi tectònic en la història europea" i per això cal que Europa es faci més responsable de la seva seguretat i avanci cap a la construcció de més sobirania. Però per invertir més en defensa i en pal·liar les conseqüències energètiques de la guerra calen diners, uns diners que, segons París, poden aconseguir-se amb una nova emissió de deute com la del fons de recuperació antipandèmia. La proposta, però, no ha sigut ben rebuda ni a Brussel·les ni en altres capitals, que aposten per enfocar els plans de reformes en aquesta línia.

Per últim, un dels punts en què hi pot haver més debat polític és quina resposta donar a la demanda ucraïnesa d'entrar a la UE. Fonts comunitàries i diplomàtiques recorden que es tracta d'un procés llarg i molt complicat que també requereix responsabilitat per part del país que vol ser candidat en termes econòmics, legislatius i administratius. No hi ha consens encara en aquest àmbit i caldrà veure quina fórmula troben els líders per no desencoratjar la ciutadania d'un país en guerra.