Xoc entre els governs i l'Eurocambra per desencallar el fons antipandèmia
El Parlament vol deslligar el pressupost dels ajuts però el Consell s'hi nega
Brussel·lesLa cimera de quatre dies en què els líders europeus van patir per pactar un pla econòmic anticoronavirus pot acabar sent la part més senzilla d'una negociació tortuosa. Encara falten massa esglaons en la ratificació per poder posar la mà al foc que els diners arribaran als governs més necessitats abans de l'estiu que ve. El primer obstacle a superar és la negociació entre l'Eurocambra i el mateix Consell Europeu (que representa els Vint-i-set governs). Les dues parts xoquen i es culpen mútuament del bloqueig perquè el fons de recuperació de 750 milions d'euros plantejat pels líders havia d'anar lligat al pressupost europeu per als pròxims set anys, cosa que el Parlament rebutja.
L'Eurocambra vol que les dues coses avancin per separat perquè el pressupost és d'1,074 bilions d'euros (molt inferior a la seva demanda) i retalla significativament partides que els eurodiputats consideren clau com ara l'Erasmus+, el Fons de Transició Justa o els mateixos fons agrícoles. Deslligant una cosa de l'altra, l'Europarlament aspira a esgarrapar un augment d'aquests recursos, però en la negociació prepandèmia ja s'augurava difícil per la negativa dels països rics a aportar més diners i cobrir el forat que el Brexit deixa a nivell de contribucions.
En canvi, els governs insisteixen que els 1,8 bilions entre el fons de recuperació i el Marc Financer Plurienal són un paquet indissociable que necessita la llum verda de l'Eurocambra al més aviat possible.
Sobre aquest debat s'articula l'intercanvi de retrets que totes dues institucions han protagonitzat aquest divendres. D'una banda, en nom del Consell actualment sota presidència germànica, l'ambaixador alemany a la UE, Michael Clauß, ha elevat la pressió sobre l'Eurocambra: "El Marc Financer Plurienal i el fons de recuperació són políticament i tècnicament inseparables", ha reblat en un comunicat en què es mostra "molt preocupat pel l'excessivament lent progrés de les negociacions" i diu haver ofert al Parlament la possibilitat de negociar també els caps de setmana per prémer l'accelerador.
Però l'Eurocambra ja fa dies que tem que les capitals aconsegueixin fer quallar el missatge que és aquesta institució la que bloqueja o retarda l'arribada dels fons europeus antipandèmia. D'aquí que el seu portaveu, Jaume Duch, hagi replicat a través de Twitter a les declaracions de Clauß recollides pel mitja digital Politico: "Clarifiquem. El Parlament no està retardant el pla europeu de recuperació perquè el Marc Financer Plurienal i el pla de recuperació no són un paquet legal". En el mateix fil, Duch reivindica que justament l'Eurocambra ja ha aprovat la decisió necessària que permet a la Comissió Europea endeutar-se per captar els 750.000 milions del fons de recuperació, un procés que ara ha de repetir-se en tots els Parlaments nacionals.
L'atzucac del respecte a l'estat de dret
Aquest és precisament l'altre gran risc de bloqueig o retard. Perquè la Comissió pugui començar a emetre deute per valor de 750.000 milions, necessita el permís de tots els Parlaments europeus (i potser algun de regional) perquè és el conjunt de la UE qui avala l'emissió. I Països com Hongria o Polònia ho estan posant difícil. Fa anys que la UE intenta crear un mecanisme que avaluï el compliment de l'estat de dret (llibertat d'expressió, separació de poders, independència judicial...) i el converteixi en un condicionant a l'hora de rebre fons europeus. Però Hongria i Polònia, que tenen expedients oberts per la seva deriva autoritària, amenacen amb bloquejar-ho i, per això, l'acord de l'estiu descafeïnava la mesura considerablement.
Aquí l'Eurocambra també pressiona perquè no es renunciï a aquest mecanisme sinó que s'asseguri que tant en el pressupost com en el fons antipandèmia hi hagi un control sobre aquest aspecte. "Les negociacions són extremadament complicades", admet l'ambaixador alemany al respecte. I, per buscar complicitats, promet que Alemanya presentarà aviat una proposta. Fonts parlamentàries anticipen que la solució final pot ser una proposta de mecanisme de control de l'estat de dret que sigui tan complex d'activar que a la pràctica sigui gairebé inviable i s'acontenti així Polònia i Hongria.
Totes aquestes espines són les que més encallen una negociació que hauria d'acabar abans de l'octubre per poder activar el 10% del prefinançament dels fons la primera meitat del 2021, un escenari que la mateixa Comissió considera optimista. Però també hi ha altres aspectes a debat, com la condicionalitat dels diners o més claredat per delimitar quines inversions contaminants en queden excloses. En aquest enfrontament a dues bandes entre Parlament i Consell, l'executiu comunitari hi juga un paper d'àrbitre. Fonts parlamentàries, però, anticipen que la prioritat és accelerar i que, per tant, si calgués, l'executiu de Von der Leyen accediria a trossejar la negociació. Una segona font parlamentària, però, veu gairebé impossible que els governs cedeixin.