La UE cedeix davant Glovo i França en la nova llei 'rider'
El Consell i el Parlament Europeu donen als estats la competència de decidir quan un repartidor és autònom i quan és assalariat
Brussel·lesLa directiva que va proposar la Comissió Europea per protegir els treballadors de plataformes digitals com UberEats, Glovo o Deliveroo s'ha anat diluint fins al punt que, aquest dijous, el Consell i el Parlament Europeu han acordat deixar a les mans dels estats membres establir quins criteris determinen que un repartidor d'aquesta mena de companyies és autònom o assalariat. D'aquesta manera, s'elimina de la proposta legislativa europea la llista de condicions obligatòries que tots els països europeus haurien hagut de tenir en compte a l'hora de valorar quina mena de contracte han de tenir els anomenats riders.
De fet, les institucions europees ja havien arribat a un principi d'acord l'any passat en què la directiva europea sí que marcava quins eren aquests criteris, però a última hora França, que ha arribat a un acord bilateral amb les plataformes, es va fer enrere. Alemanya, que és l'estat més gran i influent de la Unió Europea, també va mostrar dubtes. A més, les grans empreses que es podrien veure directament afectades per aquesta nova legislació europea pressionaven per evitar que els criteris els fixés Brussel·les i que, per tant, els marquessin les administracions estatals.
La mesura europea, que pretenia reduir l'elevat nombre de falsos autònoms en aquest sector, d'un bon principi era bastant ambiciosa. Assenyalava set aspectes que feien d'un repartidor un fals autònom, i obligava les empreses a fer-li contracte d'assalariat si complia almenys tres de les set condicions. Algunes de les més destacades eren, per exemple, que se li exigeixi al treballador portar uniforme o un distintiu de l'empresa per a la qual treballa, i que tingui un sou fix o amb un topall de remuneració.
Entre la resta de requisits també hi figura el fet que el rider estigui sotmès a un seguiment digital de les comandes que fa, que tingui horari delimitat, que l'empresa no el deixi treballar per a altres companyies o per a clients seus, així com que sigui penalitzat amb menys entregues o pitjors si algun dia no vol o no pot prestar els serveis.
Cal recordar que es tracta d'un dels processos legislatius més destacats de la Unió Europea en matèria laboral dels últims anys. Sobretot arran de la pandèmia de covid, aquest tipus de repartidors s'han multiplicat i han anat guanyant pes al mercat laboral europeu. Segons la Comissió Europea, actualment al bloc comunitari hi ha uns cinc milions i mig de falsos autònoms que treballen per a grans plataformes digitals, i un total de 28 milions de persones que es dediquen a feines d'aquest sector. A més, preveu que el 2025 aquesta xifra arribi als 43 milions.