“Vam insultar Grècia”

Brussel·lesEl deute públic de Grècia va tancar el 2018 per sobre del 180% del seu PIB, un producte interior brut que ha perdut gairebé un terç del que acumulava el 2008. Però, malgrat tot, encara és dins l’euro, i fins i tot torna a créixer. Aquest és el consol que institucions com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional -units aleshores en l’anomenada 'troica'- han fet servir per vendre la història del rescat (múltiple i caríssim) de Grècia com un èxit. Però ara que ja pensa en retirar-se i que l’euroescepticisme no para de créixer, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, entona el 'mea culpa'. En un discurs per commemorar el 20è aniversari de l’euro, qui era mister euro quan va esclatar la crisi va reconèixer que Europa no va ser “prou solidària” amb Grècia. I que, de fet, va “insultar i injuriar” el bressol de la democràcia occidental.

“Les condicions imposades a Grècia són indignants”, deia el premi d’Economia Joseph Stiglitz en una entrevista a la BBC ja el 2015. Grècia es va vendre fins i tot la sobirania a canvi de prop de 300.000 milions d’euros en crèdits. Va retallar pensions, va apujar impostos, va vendre empreses públiques, va tancar oficines, va donar menys diners a escoles i hospitals i va deixar marxar el seu talent més jove. La factura econòmica i social és difícil de mesurar i encara més difícil de reparar a llarg termini, i és la cicatriu que encara fa mal a les institucions europees, que tenen por de tornar a caure en una crisi, econòmica i de legitimitat.

Per tot plegat -i també perquè s’acosten les eleccions europees amb més dubtes sobre el paper de la Unió-, aquest dimarts els líders de la maquinària burocràtica comunitària es van assegurar d’anar més enllà d’elogiar-se pels 20 anys de vida de l’euro. “Sempre he lamentat que no vam ser prou solidaris amb Grècia, la vam insultar, la vam injuriar”, va dir Juncker amb contundència i entre aplaudiments. També es va recordar de la resta de damnificats per les retallades: “Mai m’he alegrat que Grècia, Portugal i altres països es trobessin d’aquesta manera, sempre he volgut que recuperessin el seu lloc entre les democràcies més antigues d’Europa”.

En aquesta mateixa direcció, el president de la Comissió Europea també va lamentar que la UE recorregués excessivament a l’ajuda del Fons Monetari Internacional (FMI). “Si Califòrnia entra en crisi, els EUA no aniran a buscar la influència de l’FMI, i nosaltres hauríem d’haver fet el mateix”, va etzibar el veterà polític luxemburguès.

Aquí es va aturar l’autocrítica sobre la crisi. Amb el seu habitual sentit de l’humor, va tancar el capítol assegurant que si algú en volia més detalls s’hauria de llegir les seves memòries, encara no escrites.

La incompleta reforma de l’euro

Ara que fins i tot a Alemanya hi ha veus que flirtegen amb l’'exit', Juncker va recordar que fa 20 anys pocs creien en creació de l’euro, apuntant especialment a intel·lectuals i polítics germànics. “Ens prenien per bojos, deien que la unió monetària no podia funcionar de cap manera”, va rememorar, parcialment satisfet perquè no podia afirmar que aquestes veus hagin desaparegut del tot. “Podem constatar amb satisfacció i alegria que l’obra que vam començar fa 20 anys s’ha coronat amb èxit”, va reivindicar.

Però va admetre que no s’ha aconseguit la integració completa i esperada de l’Europa ni en l’àmbit econòmic ni en el social, com també van admetre el president de l’Eurogrup, Mário Centeno, i el del BCE, Mario Draghi. “Són mancances que encara afebleixen Europa”, va sentenciar Juncker.

Brussel·les vol acabar amb el veto dels estats a la fiscalitat de la UE

Un dels obstacles per a la integració europea en matèria econòmica és el seu funcionament. Ahir la Comissió Europea va aprovar una comunicació que advoca per la supressió progressiva del dret que actualment mantenen els estats membres de vetar mesures de política fiscal a escala europea. Ho presentava dimarts el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, que va defensar la necessitat d’acabar amb les decisions per unanimitat en qüestions com l’harmonització de l’IVA, el mínim de tributació per a les multinacionals, els impostos de l’energia o la taxa Google. De fet, Brussel·les calcula que aprovant les mesures encallades per aquest procediment es podrien recaptar 390.000 milions d’euros més. Tot i això, només es tracta d’una comunicació de la Comissió Europea que ara hauran de debatre i votar totes les institucions només a tres mesos de les eleccions europees.