La UE acorda un històric impost mínim del 15% a les multinacionals

Brussel·lesFinalment, Polònia ha plegat veles i la Unió Europea ha acordat aquest dijous al Consell Europeu un tipus mínim del 15% en l'impost de societats per a les multinacionals que treballen en territori comunitari. Fa temps que el bloc europeu vol millorar la capacitat de recaptació, sobretot a partir de la pandèmia i la necessitat de finançar polítiques expansives per a la recuperació econòmica postcovid. Tot i això, fins ara no s'havien fet avenços significatius com els d'aquest dijous, i encara menys d'aquesta magnitud.

El nou llindar s'aplicarà a les empreses amb una facturació anual superior als 750 milions d'euros i que tenen activitat en algun dels països de la Unió Europea. Però també hi haurà algunes excepcions: les empreses podran excloure d'aquest tipus mínim una quantitat d'ingressos equivalent al 5% del valor dels seus actius tangibles i del 5% de la massa salarial. La norma tampoc s'aplicarà en quantitats mínimes de beneficis. De moment, ni la Comissió Europea ni els estats membres no compten encara amb un càlcul aproximat de la recaptació que suposaria aplicar l'impost.

Tot i que una part important dels Vint-i-set ja tenen aquesta taxa, el bloc comunitari es vol assegurar que tots els estats cobren un mínim d'impostos a les multinacionals, fins i tot aquells que apliquen menys pressió fiscal, com els Països Baixos, Irlanda i Luxemburg. En aquest sentit, sobretot des de la pandèmia, la Unió Europea considera, tal com apunta el seu informe anual, que "les polítiques fiscals han de compartir la càrrega de manera justa entre els diferents contribuents" i han d'evitar que les grans empreses puguin esquivar el pagament d'impostos, perquè "la crisi del covid ha augmentat la desigualtat d’ingressos i riquesa". “Acabar amb l’elusió, l’evasió i el frau fiscal a la UE i en l'àmbit global continua ben amunt en les prioritats", assegura el text.

Aquesta iniciativa fiscal trasllada a la legislació comunitària un dels dos pilars acordats l'any passat a l'OCDE (l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) perquè les empreses amb uns ingressos superiors a 750 milions paguin almenys un tribut del 15% en els països on tenen activitat. D'altra banda, el segon pilar que impulsa l'OCDE de gravar també els ingressos de les grans companyies digitals encara està en negociacions: Luxemburg i Irlanda, que són els països europeus amb més avantatges fiscals per a les multinacionals, són alguns dels estats que s'hi oposen per no perdre els milions d’euros de beneficis que els aporta el seu sistema fiscal.

Hongria i Polònia cedeixen

L'acord ha arribat després que Polònia i Hongria hagin cedit i hagin acceptat la voluntat de la resta d'estats membres. El govern que s'hi oposava de manera més aferrissada era el de Viktor Orbán, però aquesta setmana finalment va acceptar-lo per no perdre encara una part més gran dels fons comunitaris que li pertocaven dels que ja se li han retirat. Amb aquesta decisió, Budapest ha pogut suavitzar el càstig que Brussel·les amenaçava amb imposar-li i només li ha retirat un 55% del total dels fons (uns 13.000 milions d'euros) que tenia congelats, és a dir, més de 6.000 milions d'euros.

Ara bé, quan Orbán ja va acceptar l'impost i la Unió Europea es pensava que podria aprovar-lo sense problemes, Polònia ha començat una altra vegada a posar-hi entrebancs. "Mai li ha acabat d'agradar l'impost, però s'amagava rere Hongria, que ja li feia la feina", assenyalen fonts comunitàries que han presenciat la negociació. Finalment, hi han accedit perquè la resta d'estats membres han aconseguit vincular la votació de l'impost amb l'aprovació del nou paquet de sancions contra Rússia i de destinar 18.000 milions d'euros d'ajuts durant el 2023 a l'estat ucraïnès per ajudar-lo a pagar pensions i a reconstruir infraestructures crítiques que ha destruït l'exèrcit rus. Així, Polònia, un dels estats membres més bel·ligerants contra el règim de Vladímir Putin, s'ha vist obligat a votar que sí.