Uber es posa cognoms per sobreviure a Europa

BarcelonaÉs una de les companyies més valuoses del món, però Europa li està posant les coses difícils. Aquesta setmana Uber ha sumat una altra capital europea a la llista de ciutats que li han fet la creu. El Tribunal de Comerç flamenc de Brussel·les ha donat a Uber 21 dies per deixar d’operar a la ciutat belga. Però aquesta vegada, com ja passa a França, Alemanya o Portugal, hi ha un matís. Només queda prohibit el servei UberPop, així que la plataforma nord-americana pot continuar oferint el seu servei a conductors a través d’UberX, un dels molts fills que Uber ha anat engendrant des que va començar el negoci, ara fa sis anys.

Per ser més exactes, Uber té set fills que, a partir d’un model de negoci basat a posar en contacte persones que ofereixen un servei amb els usuaris directes que el demanden, arriba a 339 ciutats en 61 països de tot el món, segons dades facilitades per la mateixa companyia. Totes aquestes variants tenen cognoms diferents. La plataforma tradicional -i la que té més problemes-és UberPop, que la multinacional tecnològica descriu com “un servei de mobilitat entre particulars”. Però després també n’ha anat creant d’altres que orbiten al voltant d’aquest model, com ara UberEats, que opera a Barcelona entregant menús de restaurant a particulars; UberRush, per a l’entrega de paqueteria, i UberPool, un servei de cotxe compartit com el que impulsa el seu competidor BlaBlaCar.

Als Estats Units i l’Àsia tots aquests serveis són més potents i tenen molta més presència que a Europa, on Uber va arribar a meitats de l’any passat. Però tots aquests cognoms comencen a sonar a les ciutats on UberPop ha vist impossibilitada la seva activitat. A Brussel·les, per exemple, la plataforma podrà continuar operant sota el paraigua d’UberX, que té com a única diferència el fet que els seus conductors sí que compten amb la llicència de transportista professional. I el mateix va passar a França o Alemanya. El servei de taxi és una oferta pública amb unes llicències limitades que des d’un inici s’ha oposat frontalment a l’activitat d’Uber i que, en la majoria de països, ha impulsat els processos judicials que han acabat il·legalitzant la plataforma.

Però hi ha una altra manera d’oferir el servei de transport professional, que és a través de les llicències privades de transport per a vehicles turístics amb conductor (VTC). Tot i això, a Espanya aquestes llicències són atorgades també per les autoritats públiques en un nombre limitat que ja fa anys que no s’amplia. Però en altres països sí que és possible aconseguir-les i, per tant, Uber ha trobat un forat legal en què pot implementar el seu servei.

De fet, en declaracions al diari Financial Times, Mark McGann, el representant de política pública d’Uber a Europa, ja reconeixia que la companyia havia comès errors en la seva implantació a Europa: “Quan engegues una start-up has d’aliar-te amb els governs per trobar persones que vulguin trobar punts en comú”. Però aquesta multinacional amb seu a San Francisco va aterrar a les principals ciutats europees sense demanar el permís de les autoritats i, ara, els seus dos màxims representats a la Unió han d’afrontar un judici legal a França precisament per aquest motiu.

Per això aquesta valuosa companyia va intentant impulsar aquests altres serveis amb cognoms diferents que, de moment, tampoc tenen cabuda a Espanya (amb l’excepció d’UberEats a Barcelona). A banda d’UberX, també existeix UberBlack, per a cotxes d’alta gamma. Ara per ara, Uber no ha manifestat cap intenció de començar aquests negocis a Espanya. La seva principal preocupació és saber què diu Brussel·les sobre els dos judicis que té pendents a l’Estat sobre la legalitat del servei.