Uber va voler pressionar Barcelona explotant la seva rivalitat amb Madrid

BarcelonaLa multinacional de lloguer de vehicles amb conductor Uber va aconseguir penetrar a les principals ciutats del planeta gràcies a una estratègia que passava per incomplir lleis, enganyar i fer lobi a les altes esferes de l'administració i del món dels negocis, segons un conjunt de 124.000 documents publicats pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ, en les sigles angleses) i el diari britànic The Guardian. Així mateix, l'empresa va aprofitar les protestes de taxistes per mostrar-se com a víctima davant l'opinió pública i els governs, així com la rivalitat entre Barcelona i Madrid per aconseguir un tracte favorable a la capital catalana.

D'acord amb la filtració, anomenada Uber Files, l'empresa nord-americana va dur a terme pràctiques èticament qüestionables i es va dedicar a buscar el favor de primers ministres, presidents, multimilionaris, oligarques i magnats dels mitjans de comunicació, segons el rotatiu britànic. "Els executius d'Uber van desafiar lleis i regulacions locals, van enganyar les autoritats, van esquivar impostos i van utilitzar la violència contra els conductors", assegura en una nota de premsa l'ICIJ.

Concretament a Catalunya, l'empresa va procurar explotar la rivalitat entre Barcelona i Madrid durant el 2014 amb l'objectiu de "crear un desafiament entre Catalunya i el govern nacional [estatal]", després que Barcelona no tingués la resposta que esperava l'empresa, segons s'extreu dels documents.

L'estratègia d'Uber a Catalunya

Els documents filtrats afecten 40 països, també Espanya, i estan datats entre el 2013 i el 2017, un període en què Uber va estar dirigida pel seu cofundador Travis Kalanick. "No hem posat ni posarem excuses pels comportaments passats que clarament no són coherents amb els nostres valors actuals", va dir Uber en un comunicat per respondre a la filtració. "Demanem que se'ns jutgi pel que hem fet en els últims cinc anys i pel que farem en els anys vinents", afegeix la nota. La investigació de l'ICIJ mostra com el model de negoci d'Uber es basava a oferir uns serveis insostenibles econòmicament però que permetien a la companyia de VTC controlar el mercat de lloguer de cotxes amb conductor.

En molts països, com ara Espanya, l'arribada d'Uber va provocar fortes protestes dels taxistes. A la majoria d'estats del món el sector del taxi està fortament regulat i sovint inclou llicències i permisos especials per operar que els conductors d'Uber no tenien tot i oferir un servei similar.

A Barcelona, Uber va abandonar temporalment l'activitat el 2019, però va tornar-hi el 2021 primer com a aplicació de taxi i, des de l'1 de juliol d'aquell any, també com a servei de VTC. La presència de la companyia a Espanya en general i en particular a Catalunya ha estat marcada per les protestes de taxistes, conflictes laborals i intents de les administracions de regular-ne les pràctiques.

A Catalunya, segons s'extreu de la investigació, en la qual també hi ha participat El País, Uber es va reunir el 2014 amb l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, que aleshores era membre d'una comissió sobre economia col·laborativa. També ho va intentar amb Artur Mas, que presidia el Govern aleshores, i amb Mariano Rajoy, que estava al capdavant de la Moncloa, tot i que, segons la investigació, la reunió no es va acabar fent.

Seria també en aquest període que Uber hauria aprofitat el clima de rivalitat entre Barcelona i Madrid i el Mobile World Congress del 2015 com una oportunitat d'"avergonyir" Barcelona després que els seus primers contactes amb la capital catalana no fossin com Uber volia, després de desembarcar-hi l'abril del 2014. La idea era, segons la publicació de El País, "generar por entre els polítics" fent creure que la ciutat "podria perdre la seva reputació i imatge com a hub mundial d'innovació i desenvolupament si no adoptava la política correcta".

El 2017 Uber va contractar Diplolicy, la consultora dels exdiputats de CiU Roger Montañola i Xavier Cima –el segon, a més, és l'espòs de la líder de Ciutadans Inés Arrimadas, un dels partits més favorables a l'entrada d'empreses de VTC a Espanya.

Protestes dels taxistes

Davant aquesta filtració, el col·lectiu del taxi a Catalunya ha anunciat mobilitzacions contra l'Agència Catalana de la Competència (Acco) i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) aquesta mateixa setmana, i ha reclamat la dimissió de la presidenta de la CNMC, Cani Fernández, per la seva implicació com a advocada d'Uber durant el període de la investigació.

Així ho ha anunciat aquest dilluns el portaveu d’Élite Taxi, Tito Álvarez, que ha explicat que durant la tarda acabaran de tancar els detalls de les mobilitzacions en una reunió. A més, el portaveu ha anunciat que aniran a reclamar “sense compassió”, i obre la porta a emprendre accions de caràcter penal contra els responsables d’Uber.

"La violència garanteix l'èxit"

La investigació demostra que la companyia seguia un mateix guió a la majoria de països i animava els seus propis conductors a participar en contramanifestacions contra els taxistes i en accions de desobediència civil. Segons un document intern de la companyia, la violència podria ser aprofitada "per alimentar el foc de la polèmica" i es planteja "utilitzar com a arma" els mateixos conductors d'Uber.

A París, davant de les advertències de directius de l'empresa per la possibilitat que s'estigués "alimentant una baralla" amb els taxistes i de la resposta violenta de grups d'extrema dreta contra els empleats d'Uber, Kalanick va dir que "valia la pena" assumir el risc. "La violència garanteix l'èxit i cal enfrontar-se a aquesta gent, oi?", va dir. Un portaveu de Kalanick va negar diumenge que el cofundador de l'empresa plantegés en cap moment "aprofitar la violència a costa de la seguretat dels conductors".

El 2015 Uber va aconseguir concessions de les autoritats neerlandeses després que un grup de suposats taxistes encaputxats ataqués amb martells conductors del grup nord-americà. "Seran portada demà. Seguim uns dies més amb el discurs de la violència", diu un dels textos filtrats sobre les suposades agressions a Amsterdam, en el qual també es parla de mostrar-se com a "solució" davant del "càrtel" del taxi.

No obstant, alguns directius d'Uber van mostrar desacord amb les pràctiques de la companyia. "No som legals en molts països, hauríem d'evitar fer declaracions polèmiques", va admetre un executiu, segons una de les converses filtrades. Entre els textos filtrats hi ha comunicacions de Kalanick amb els seus directius. Un executiu reconeix que es comporten com a "pirates" i que "simplement som il·legals".

Macron, esquitxat directament

Un dels polítics més afectats per la investigació és el president de França, Emmanuel Macron, que sent encara ministre d'Economia va ajudar Uber de manera secreta a penetrar al mercat francès facilitant reunions entre els directius de la companyia i alts funcionaris de l'administració. De fet, els documents revelen fins a disset "comunicacions significatives" entre Macron i representants d'Uber en un moment en què l'aleshores president francès, François Hollande, no veia amb bons ulls la implantació de l'empresa al país.

Macron, en canvi, sempre va defensar el model de negoci d'Uber. L'aleshores ministre es va reunir quatre vegades amb Kalanick, algunes en secret. Segons els documents, l'actual cap d'estat francès va suggerir a la companyia que enviés esmenes a un diputat de la seva confiança, Luc Belon, i posteriorment va ajudar l'empresa de VTC a "esquivar" aspectes perjudicials d'una llei aprovada el 2014.

Ara bé, Macron no és l'únic polític afectat per la filtració. L'empresa va contactar una multitud de polítics a desenes de països. Entre els esmentats en els documents també hi ha l'actual president dels Estats Units, Joe Biden, que, quan encara era vicepresident, hauria retocat un discurs al Fòrum Econòmic de Davos després de reunir-se amb Kalanick per referir-se a Uber com una empresa que dona als treballadors "llibertat per treballar tantes hores com desitgin" i "gestionar la seva pròpia vida com desitgin".