Brussel·les demana als governs que no prohibeixin Uber ni Airbnb

Brussel·les / BarcelonaLes plataformes per compartir vehicle o llogar habitacions particulars, com Uber i Airbnb, van rebre ahir una empenta definitiva per trobar un encaix legal i posar fi a les incerteses jurídiques que han propiciat que governs europeus hagin optat per prohibir-les o denunciar-les. Davant l’onada de restriccions a les plataformes i la disparitat de criteris entre els diferents països europeus a l’hora de regular aquestes plataformes, la Comissió Europea va presentar ahir unes directrius per unificar criteris a la UE i legalitzar el sector.

La decisió de Brussel·les és clara: llum verda a les plataformes d’economia col·laborativa, però amb un marc legal per regular-les. En les seves directrius, l’executiu comunitari demana als governs i a les administracions locals que impulsin normatives però que no prohibeixin la compartició de cases o cotxes. “La prohibició absoluta d’una activitat només hauria de ser un últim recurs”, afirma la Comissió Europea, que s’ha convertit en la principal aliada de les plataformes de transport i allotjament.

“L’economia col·laborativa pot ser la propera punta de llança de l’economia europea. El nostre paper és fomentar un entorn regulador que permeti desenvolupar nous models de negoci i, alhora, protegir els consumidors i garantir una fiscalitat i condicions de treball justes”, va dir el vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen.

Conductors particulars

En el cas de les plataformes de transport, com Uber, Brussel·les recomana fer la distinció entre els conductors professionals (és a dir, els que tenen un salari fix) i els particulars que presten serveis puntualment per guanyar un sobresou, a qui no s’hauria d’exigir llicència. A Espanya, per exemple, un jutge va prohibir cautelarment UberPop, l’aplicació d’Uber amb conductors particulars. Segons aquest criteri, UberPop hauria de ser legal.

En el cas dels allotjaments, l’executiu comunitari proposa establir un màxim de dies a l’any perquè els particulars puguin llogar habitacions sense ser considerats professionals, precisament el model que darrerament està defensant la Generalitat. On es discrepa amb el que es fa a Catalunya és que Brussel·les no creu que es pugui obligar a demanar autoritzacions o llicències a les plataformes col·laboratives quan actuen com a “intermediàries”, com és el cas de Airbnb i Uber.

A més, la CE considera que els països no haurien d’exigir que les plataformes “persegueixin activitats il·legals”, precisament el motiu pel qual l’Ajuntament de Barcelona va multar Airbnb, per no cedir les dades dels pisos turístics anunciats a la plataforma sense llicència.

Pagar impostos

La Comissió, però, també exigeix responsabilitats a les plataformes i demana que no es creï una “economia paral·lela”. De fet, Brussel·les deixa clar que han de pagar impostos. “Els serveis i plataformes d’economia col·laborativa han de pagar taxes, igual que la resta d’actors de l’economia”, diu el document.

Airbnb i Uber es van afanyar a mostrar la seva satisfacció i van fer seves les demandes de la Comissió. En un comunicat, Uber constata que “la CE ha deixat clar que les lleis europees protegeixen els serveis d’economia col·laborativa de les restriccions desproporcionades i insta els estats a revisar les regulacions que atempten contra el seu desenvolupament”.

El mateix va fer Airbnb, que recorda que ciutats com Lisboa, París, Londres o Amsterdam “ja tenen normatives que donen suport a aquesta activitat, enfront d’ altres que han impulsat regulacions complexes i excessives”. Per als seus portaveus, “la guia publicada per la Comissió és una eina molt valuosa per garantir als usuaris de l’economia col·laborativa un entorn normatiu clar, estable i consistent a tota la Unió Europea”.

Amb aquest enfocament, Brussel·les ratifica la iniciativa de la Generalitat, que aquest any ha impulsat una comissió per estudiar l’encaix legal per a l’economia col·laborativa en àmbits com el turisme o el transport.

LES CLAUS

1. Quines són les propostes de la Comissió Europea?

Brussel·les vol que els governs regulin el sector definint, per exemple, què són conductors particulars (que, per tant, no haurien de tenir llicència) o fixant un màxim de dies permesos perquè els particulars puguin llogar habitacions. També vol que les plataformes paguin impostos.

2. Què canviarà als Estats membres?

Les directrius que ha posat sobre la taula la Comissió Europea no són d’obligat compliment per als governs, però Brussel·les adverteix que totes les denúncies que està analitzant, com la d’Uber en contra dels països europeus que l’han vetat, es resoldran d’acord amb la seva proposta per legalitzar les plataformes.

3. Quines afectacions pot tenir a Catalunya?

La Generalitat ha pres la iniciativa i és l’única administració de l’Estat que s’ha marcat l’objectiu de regular aquesta activitat sector per sector. Tot i això, l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, és l’única administració que ha sancionat Airbnb per no cedir els pisos anunciats sense llicència, quelcom que la Comissió rebutja.