El turisme ja veu el got mig ple
El sector es reuneix a Barcelona per afrontar el repte de la sostenibilitat i la digitalització després de dos anys de pandèmia
BarcelonaDigitalització, sostenibilitat, diversitat, connectivitat... Si abans que la pandèmia fes saltar pels aires el sector turístic arreu del món algú hagués preguntat a 12 ministres del ram amb quina paraula definirien el principal repte de la indústria, probablement les respostes no s'haurien allunyat d'aquesta llista de conceptes. Després d'un any i mig de la seva pitjor crisi, el turisme es torna a fer les mateixes preguntes. Aquest és l'exercici que han posat en pràctica representants d'un dels gremis més tocats pel covid-19 durant la cimera Future of Tourisme World Summit, un esdeveniment amb més de 130 ponents internacionals que se celebra aquest dimarts i demà per primer cop a Barcelona.
La cita ha congregat els responsables de turisme d'algunes economies que fins a l'esclat de la pandèmia en depenien en gran mesura. "Que s'esgotés aquesta font d'ingressos va ser un gran repte", ha explicat la ministra de Turisme d'Egipte, Rania al-Mashat. Després de mesos amb monuments com les piràmides de Guiza totalment deserts, el país nord-africà ha començat la reobertura a través de zones menys tensionades pel covid, sobretot a la costa. La viceministra de Grècia per al sector, Sofia Zacharaki, ha assegurat que el covid els ha obligat a recordar la importància de diversificar el pes de les destinacions dins el seu territori i evitar la massificació, el gran mal endèmic per a molts dels presents.
La cimera està impulsada i organitzada per l'organització sense ànim de lucre amb seu a Washington Advanced Leadership Foundation, la Fundación Incyde –que depèn de les cambres de comerç espanyoles– i l'Organizació Mundial del Turisme (OMT). "Hem de fer-nos preguntes vitals i donar-nos respostes adequades", ha avisat el president d'aquesta última institució, Zurab Pololikashvili. Després de recordar que ja s'entreveu un "bri d'esperança" pel que fa a recuperar els nivells prepandèmia, el líder georgià ha insistit que aquest creixement ha d'aconseguir avançar en un equilibri difícil "entre les persones, l'economia i el planeta".
L'impacte mediambiental de la indústria turística ha sigut un dels arguments més repetits al llarg de la trobada, però sense gaires propostes concretes sobre com materialitzar aquest futur més lliure d'emissions contaminants. En aquest sentit, el secretari general de l'Organizació d'Aviació Civil Internacional, Juan Carlos Salazar, també ha insistit en la implementació de noves tecnologies per reduir la contaminació que genera el sector i ha reiterat el compromís d'arribar a la neutralitat de carboni el 2050, d'aquí a tres dècades.
Maroto veu la sortida de la crisi el 2022
En la inauguració de l'acte, la ministra de Turisme espanyola, Reyes Maroto, ha augurat que el 2022 serà la data que esperen des de fa un any i mig empresaris i treballadors del sector. Així doncs, ha assegurat que aleshores es "consolidaran" els mateixos volums de visitants estrangers que arribaven a Espanya el 2019. L'executiu central preveu que aquest últim trimestre ja es recuperarà el 66% dels turistes internacionals del mateix període de fa dos anys. "No ens conformem amb la situació d'abans de la pandèmia, ens hem d'avançar a les transformacions que ja estan en marxa i aprofitar els fons europeus", ha demanat Maroto als assistents de la cimera.
Tot i així, les estimacions d'alguns dels representants del gremi hoteler encara contradiuen l'optimisme de la ministra espanyola. El president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, ha augurat que l'any vinent tornaran a comptar amb entre el 65% i el 70% de l'activitat del 2019 i que aquest creixement vindrà sobretot dels viatges de negoci. D'aquesta manera, preveu que el turisme de congressos (molts d'aquests esdeveniments ja estan tornant a les seves versions presencials) sigui un motor de recuperació per a la capital catalana mentre els viatges d'oci es refan més lentament. Pel que fa a aplicar la sostenibilitat en la sortida de la crisi, ha admès que això dependrà dels recursos que s'aconsegueixin captar de Brussel·les.
- ¿Cal canviar les receptes per al sector respecte a abans del covid? El discurs amb el qual es treballava abans de la pandèmia era el de captar turistes de més poder adquisitiu. Es feien campanyes orientades a Rússia, el Japó o els Estats Units per atreure visitants de més lluny i que gastessin més. Però es pot anar més enllà. Ara es pot aprofitar aquesta aturada i també depèn de les administracions posar les eines per proposar altres tipus de turisme més verd i desestacionalitzat.
- Quin paper hi juguen els fons europeus? L’oportunitat que es presenta ara amb els fons europeus hauria de servir perquè per fi hi hagi una digitalització eficient i extensa del sector. No tants macroprojectes amb grans tecnològiques, sinó que els diners arribin fins a l’última pime.
- El turisme farà realment un gir verd? Hi ha dues direccions pel que fa al futur del turisme en el discurs de la sostenibilitat. Per una banda, el que diu que cal reflotar el sector ràpidament i després ja es veurà. L’altre defensa que s’ha d’aprofitar aquest moment per aplicar unes respostes diferents. Ja ho hem vist amb les protestes contra l’aplicació de l’aeroport del Prat o els moviments que demanen més trajectes en tren. Encara que de moment preval el consum, hi ha tendències de fons que no trigaran a aparèixer.
