Un any “perdut” per al turisme

BarcelonaHotels buits, restaurants tancats i carrers sense visitants estrangers. El sector turístic català, un dels motors econòmics del país, està completament aturat. Les empreses del sector veuen amb gran preocupació com l’epidèmia del covid-19 ha congelat el moviment de turistes arreu del planeta, cosa que ha fet que es resignin a un any gairebé en blanc.

Les xifres mostren una caiguda sense precedents. Sense anar mes lluny, al febrer Catalunya va rebre més d’1,6 milions de visitants, dels quals poc més d’un milió eren turistes: uns 119.000 van venir per negocis i la resta per altres motius, segons dades de l’Idescat, l’agència estadística de la Generalitat. Tot i que encara no s’han publicat les dades del març, hi ha unanimitat a l’hora de creure que seran de les pitjors de la història. En aquesta línia, la consultora immobiliària Cushman & Wakefield va xifrar en un 85% el total de reserves cancel·lades als hotels espanyols entre l’1 i el 23 de març. Segons un altre estudi d’EY i Bain Company, el sector de l’hostaleria espanyol perdrà uns 55.000 milions d’euros en vendes aquest any, xifra que equival al 40% del que va facturar el 2019. Això podria afectar fins a 680.000 llocs de treball a tot l’Estat.

“El nivell de preocupació és gran”, assegura Isabel Galobardes, presidenta de la sectorial de turisme de la patronal Pimec. “Catalunya és la principal destinació del turisme internacional d’Espanya”, per la qual cosa es veurà directament afectada per les restriccions de vols i de moviments entre països que ja estan en curs i que es mantindran durant els pròxims mesos. Malgrat la preocupació, però, Galobardes creu que “el marc encara és una mica incert”, per la qual cosa no s’aventura a fer pronòstics, ni de l’impacte exacte del confinament ni de quant de temps pot durar.

Tot i això, la presidenta de Pimec Turisme assegura que el sector, que representa un 11% del PIB català i un 13% de l’ocupació, “treballa per al dia que es pugui tornar a obrir”, independentment de quan sigui aquesta data. “Hem de ser molt creatius”, diu, en la mesura que un cop tornin a funcionar establiments com ara hotels o restaurants hauran de tenir a punt “propostes de seguretat des del punt de vista de la salut”. “Res serà com abans”, opina.

Malgrat no saber fins quan duraran les mesures contra el covid-19, Galobardes creu que el 2020 serà “pràcticament un any perdut” per al sector turístic català. I en aquest sentit, mostra preocupació per la capacitat financera de les empreses, sobretot les més petites, d’aguantar un exercici quasi sense ingressos.

Tambors de rescat

Davant d’aquesta situació, Pimec ha demanat a l’Estat que augmenti les polítiques de suport a pimes i autònoms. Aquesta setmana, líders de la patronal s’han reunit telemàticament amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que dimecres va assegurar en una roda de premsa que el govern espanyol preveu que el turisme “sigui el sector que més temps es ressenteixi” de les mesures contra la pandèmia.

Galobardes recorda que en l’anterior crisi “es van rescatar bancs” i que “ara convé rescatar empreses”. “Es necessiten molts més diners sobre la taula”, afirma, una reclamació que també van fer arribar al govern espanyol. “Necessitem ajuda i ara la veiem insuficient”, diu.

A més, els empresaris del sector demanen que s’estudiï que un cop aixecat l’estat d’alarma la seva aturada es pugui continuar considerant causada per força major, ja que es mantindran la gran majoria de restriccions de moviments.

A més, la presidenta de Pimec Turisme reclama a les administracions “tota la seguretat jurídica que sigui possible” per evitar que hi hagi múltiples interpretacions a les normes que es van publicant. Galobardes destaca especialment el cas dels crèdits amb garantia de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) que han d’oferir els bancs a les empreses perquè no pateixin tensions de tresoreria. “Hi ha molts problemes amb els bancs pels crèdits ICO”, assegura, fet que es veu agreujat en el cas de pimes i autònoms perquè “no tenen els assessoraments” legals que sí que poden obtenir les grans companyies.