BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre el recurs contra l’impost de la Generalitat que s’aplica a les begudes ensucrades. Diverses associacions de la distribució, el comerç i l’alimentació defensaven la nul·litat del reglament que el desenvolupava, i ara el tribunal els dona parcialment la raó: diu que s’han omès procediments en la seva tramitació. Tot i això, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va assegurar que la sentència no afecta la llei que crea l’impost i que, per tant, “segueix vigent”.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Els que estaven en contra de l’impost asseguraven que faltava justificació i que la mesura es va aprovar precipitadament. També deien que s’havien omès procediments en la tramitació del decret, com ara la participació ciutadana i la consulta pública, i que es vulneraven els límits de les competències autonòmiques. Afegien, a més, que aquest impost se superposa amb l’IVA i que va en contra del dret europeu, perquè suposa restriccions a la importació i a la llibertat d’establiment.
La sentència del TSJC no entra a valorar totes les queixes dels demandants i simplement constata que el procediment d’aprovació va evitar els tràmits de consulta, audiència i informació públiques, que “apareixen expressament exigits” en la legislació. Aquest és el principal motiu de la declaració de nul·litat, i l’organisme assegura que “no resulta necessari entrar a examinar la resta de motius del recurs”. El TSJC indica, a més, que la sentència no és ferma i es pot recórrer.
Però la Generalitat no considera que la sentència invalidi la taxa. “L’impost no està anul·lat, el que s’ha anul·lat és el reglament que en desenvolupa aspectes tècnics i de gestió”, va dir Aragonès en declaracions als mitjans. “La llei de l’impost segueix vigent, i les empreses que en són responsables i que hauran de satisfer l’impost l’hauran de pagar”, va afegir.
Segons Aragonès, el Govern estudiarà en els pròxims dies “les mesures per fer efectiu el que el reglament que ha sigut anul·lat preveia”. “Aquest impost es pagarà i els responsables de pagar-lo hauran de complir les seves obligacions”, va assegurar el vicepresident.
Països com França o el Regne Unit tenen tributs similars. En el cas català, l’impost encareix les begudes entre 8 i 12 cèntims per litre, en funció de la quantitat de sucre que continguin.
L’Associació d’Empreses de Gran Consum (Aecoc), una de les patronals que van interposar la demanda contra el reglament, va assegurar en un comunicat que “la normativa estava generant pèrdua de competitivitat i inseguretat jurídica a les empreses”. La sentència, segons l’Aecoc, també “constata que es va prescindir” dels tràmits de consulta al sector “de manera indeguda” i que el Govern va voler “justificar l’exclusió d’aquests tràmits invocant unes raons que no són les reconegudes” per la legislació.
Un reglament és una norma aprovada per l’executiu amb un rang legal inferior al d’una llei, que només s’aprova en una cambra parlamentària. De fet, en molts casos, com en el de la norma tombada pel tribunal, els reglaments serveixen per desenvolupar el que diu una llei.
Aragonès va insistir que la Generalitat mantindrà la taxa. “No ens tombaran. L’oligopoli de la distribució alimentària ha estat posant en el punt de mira aquest impost des del primer dia”, va proclamar.
Un ingrés de 42 milions anuals
L’impost havia generat una font d’ingressos addicional a la Generalitat i, a més, havia aconseguit reduir substancialment el consum de begudes ensucrades, segons els primers estudis que s’havien fet, tot i que la patronal espanyola de begudes refrescants (Anfabra) va assegurar a l’ARA que en els últims anys “hi ha hagut un traspàs del consum de begudes ensucrades cap a les light o zero”, un fet que es deu a “una tendència de consum” generalitzada en molts països i no a la creació de l’impost.
“És un impost necessari perquè hi ha una part molt important de la població de Catalunya que pateix efectes de salut precisament per l’excés de sucre”, va recalcar Aragonès. Segons el vicepresident, la taxa permet “corresponsabilitzar la indústria del finançament de la salut pública precisament pels problemes que deriven del consum excessiu” d’aquestes begudes.
La suspensió d’aquest impost suposaria un cop per a les finances de la Generalitat, molt tensionades per la manca de pressupost aquest any. El Govern perdria una font d’ingressos pròpia, ja que es tracta d’una taxa d’àmbit català, que el 2018 li va aportar 42 milions d’euros.
De fet, per aconseguir ingressos extres, el Govern va aprovar dimarts un decret en què apuja diversos tributs, que li han de proporcionar més de 88 milions d’ingressos addicionals. Entre les taxes augmentades hi ha l’impost sobre les hipoteques, els tributs sobre el joc i l’impost sobre les emissions de l’aviació comercial.
LES CLAUS
1. Qui va portar l’impost als tribunals?
Diverses patronals del sector de la distribució i de l’alimentació van portar el cas als tribunals al considerar que el reglament que desenvolupava l’aplicació de la taxa havia sigut elaborat sense seguir els procediments de consulta pública requerits. A més, argumenten que la Generalitat es va excedir en les seves competències, ja que l’impost se superposa amb l’IVA i suposa una violació de la legislació europea, perquè implica una restricció a les importacions.
2. Què diuen els tribunals?
La sentència dona la raó a les patronals sobre el procés d’aprovació del reglament, ja que indica que no es va seguir el procediment adequat de consulta. Com que això ja és suficient per anul·lar el tribut, el Tribunal Superior no entra a valorar la resta de punts.
3. Per què el Govern creu que l’impost “segueix vigent”?
L’argument del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, és que la sentència anul·la el reglament, però no la llei que crea l’impost. El reglament és una norma de rang inferior a la llei (el reglament l’aprova el consell executiu, mentre que una llei la fa el Parlament), per la qual cosa, segons Aragonès, l’impost es manté intacte perquè la norma que el crea continua sense canvis.
4. Què suposaria la desaparició de l’impost?
Si finalment l’impost s’anul·lés del tot (la sentència es pot recórrer), la Generalitat perdria uns 42 milions d’euros anuals, que és el que va ingressar gràcies a aquest tribut l’any passat. Aquesta setmana, el Govern ja ha hagut d’apujar diversos impostos per fer front als augments de despesa degut al fet que no ha aprovat pressupost per al 2019.