El TSJC tomba el decret que va dur Canadell a presidir la Cambra
La sentència considera que no es va complir el tràmit del procediment participatiu
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el decret de la Generalitat que regula les eleccions camerals. Un decret sota el qual es van celebrar les últimes eleccions a la Cambra de Barcelona, que va guanyar la candidatura Eines de País, encapçalada per l'actual president de l'entitat, Joan Canadell.
La sentència dona la raó a un recurs presentat per l'advocada Dolors Codina, del bufet Pou Avilés, en representació de l'empresa Staff Pavillon. Considera que el decret es va aprovar sense complir els tràmits d'informació als col·lectius afectats previstos. La sentència de la secció cinquena de la sala contenciosa administratica del TSJC deixa clar que la Llei de Transparència de Catalunya estableix que aquesta mena de normes s'han de publicar al portal de transparència quan comença la tramitació i donar-ne informació i incentivar la participació ciutadana.
Segons el TSJC, la Generalitat es pot saltar aquest tràmit però ho ha de justificar en cada cas concret. El que va fer el Govern va ser presentar un informe de la Comissió Jurídica Assessora, que avalava la seva actuació per la urgència d'aprovar el decret que permetés celebrar les eleccions a les cambres catalanes. Els magistrats recorden a l'escrit que la mateixa sala va anul·lar també el decret que regulava l'impost a les begudes ensucrades pel mateix motiu.
La justícia entén que aquesta urgència no existia perquè la llei estatal bàsica que regula les eleccions a les cambres és de l'abril del 2014 i establia que les comunitats havien d'adaptar la seva normativa abans del gener del 2015, perquè s'havien de convocar eleccions camerals. "Tot i això, la Generalitat no va aprovar la norma amb rang de llei que dona cobertura al decret ara impugnat fins dos anys i mig més tard del 31 de gener del 2015, concretament amb el decret llei 3/2017 del 27 de juny", i no va ser fins que es va aprovar aquesta norma que es va començar a elaborar el decret que regula les eleccions a les cambres.
"En definitiva, la Generalitat tampoc pot justificar motius d'urgència per limitar els drets dels ciutadans a la participació en el procediment d'elaboració d'una norma previstos [...] quan aquesta urgència, que tampoc és tal –vista la cronologia esmentada més amunt– ha sigut causada per la mateixa administració", indica la sentència.
El Govern hi recorrerà
Fonts del Govern han explicat a l'ARA que pensen presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència. Això en podria atura l'execució fins que l'alt tribunal resolgui la qüestió. A més, les fonts consultades indiquen que el tràmit d'informació no es va complir a l'empara d'un informe de la Comissió Jurídica Assessora. Fonts jurídiques han indicat que, si finalment el Tribunal Suprem donés la raó al TSJC i ratifiqués l'anul·lació del decret, no és clar quin efecte tindria sobre les eleccions ja celebrades.
Les mateixes fonts han defensat que, a més, la sentència anul·la el decret per una qüestió purament formal, no de fons.
Avala el vot electrònic
D'altra banda, el TSJC avala el sistema de vot electrònic que va adoptar la Generalitat per a les eleccions. Els magistrats indiquen a la sentència que l'Estat regula quines garanties ha de tenir el vot electrònic amb certificacions, proveïdors de confiança certificats, acreditació de la identitat dels votants i també una auditoria externa independent.
A més, l'escrit deixa clar que l'administració catalana tenia la potestat d'establir el vot electrònic, en remot o als col·legis electorals, com a sistema, sense tenir l'obligació de posar en marxa un mecanisme de vot per correu.
El TSJC recorda que la llei estatal estableix que Correus ha de proveir el servei si s'opta pel vot per correu, però no obliga a incloure aquesta modalitat. "No es pot concloure que el vot per correu sigui un sistema obligatori per a les eleccions a les Cambres, sinó que, en el cas que aquest sistema de vot per correu fos aplicable, el servei estatal de Correus està obligat a fer-ho possible en la seva condició de prestadora del servei postal universal".
Fonts de la Cambra de Comerç han indicat que no poden presentar recurs contra aquesta sentència, perquè no són part del litigi. Les mateixes fonts han indicat que analitzaran la sentència quan en tinguin accés per establir si pot tenir conseqüències per a l'entitat.