Trump diu que val la pena pagar el cost d'una recessió, però els economistes discrepen

Els presidents acostumen a fer tot el possible per evitar les recessions, fins al punt que eviten fins i tot pronunciar la paraula. Però el president Donald Trump i els seus assessors ofereixen un missatge molt diferent. Sí, una recessió és possible, han dit. I potser no estaria tan malament. Howard Lutnick, secretari de Comerç, ha dit que les polítiques de Trump "valen la pena", tot i que provoquin una recessió. Per Scott Bessent, secretari del Tresor, l'economia pot necessitar un "període de desintoxicació" després de fer-se dependent de la despesa pública. I Trump ha afirmat que hi haurà "un període de transició" quan les polítiques entrin en vigor.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca

Inscriu-t’hi

En part, aquests comentaris poden reflectir un esforç per alinear les declaracions polítiques amb la realitat econòmica. Trump va prometre acabar amb la inflació "des del primer dia", però en lloc d'això, la inflació s'ha mantingut ferma, i encara que el president fa menys de dos mesos que està en el càrrec, els economistes adverteixen que és probable que els seus aranzels l'empitjorin. La confiança de consumidors i empreses ha caigut en picat i les borses s'han desplomat, cosa atribuïble en gran part a les polítiques de Trump i a la incertesa que han provocat.

"La idea del dolor a curt termini per obtenir beneficis a llarg termini no és una idea desgavellada en si mateixa", segons Greg Mankiw, economista de Harvard que va ser president del Consell d'Assessors Econòmics del president George Bush. Però les polítiques comercials de Trump, són "dolor a curt termini per obtenir més dolor a llarg termini", agrega.

Guerres comercials, aranzels i preus

Un dolor a curt termini que Trump i els seus ajudants reconeixen és que els aranzels encariran els béns importats. Bessent ho veu un pas necessari, encara que difícil, per desenganxar l'economia nord-americana dels productes estrangers barats, sobretot els de la Xina. Però la majoria dels economistes rebutgen que la reducció de les importacions deixarà els nord-americans en una millor situació general. Fins i tot si aquest és l'objectiu, afirmen que uns aranzels generalitzats seran ineficaços. Això és perquè no només afecten els béns de consum, sinó també les peces i materials que els fabricants nord-americans usen per fabricar els seus productes, fet que els encareix tant per als consumidors nacionals com per als estrangers.

"Si el seu objectiu és la reindustrialització, crec que s'adonaran que en realitat els aranzels els fan retrocedir", explica Kimberly Clausing, professora de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, que va treballar al Departament del Tresor durant el govern de Joe Biden. En els últims anys, hi ha economistes que s'han mostrat més escèptics respecte a l'ortodòxia de la seva professió sobre el lliure comerç. David Autor, economista del MIT, ha dut a terme una influent investigació en què ha descobert que l'allau de productes barats de la Xina a partir del 2000 va provocar la ràpida destrucció de llocs de treball al sector manufacturer. I va deixar molts treballadors i comunitats en una situació pitjor a llarg termini, un episodi que es coneix com el "xoc xinès".

Però els aranzels actuals no poden revertir un xoc de fa dècades, segons Autor, i a més, en qualsevol cas, no té gaire sentit intentar recuperar les fàbriques tèxtils i de mobles que el xoc xinès va eliminar. En comptes d'això, diu Autor, els legisladors haurien de centrar-se en preservar i reforçar les indústries de més valor que impulsen la innovació. Els aranzels poden formar part d'aquesta estratègia, afegeix, però han de centrar-se en sectors específics i combinar-se amb subvencions per fomentar la inversió. El govern de Biden va fer-ho, però Trump, de moment, ho ha deixat de fer. "No pot ser únicament una història d'aranzels", va dir Autor. "Hi ha d'haver inversió".

Els economistes són més comprensius amb l'altre argument de Bessent: que l'economia s'ha tornat massa dependent de la despesa pública. Especialistes de tot l'espectre polític coincideixen a dir que el govern no hauria d'incórrer en dèficits multimilionaris durant un període de poc atur, quan els ingressos fiscals són elevats i la despesa pública no cal per estimular el creixement. “Com més esperem, més gran serà el dolor”, diu Alan Auerbach, economista de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que fa dècades que estudia el pressupost federal. El problema, segons ell i altres economistes, és que res del que ha proposat el govern de Trump tindria un efecte significatiu en el dèficit. Ni les retallades del Departament d'Eficiència Governamental d'Elon Musk.

Els republicans del Congrés, en el marc pressupostari que van aprovar el mes passat, van proposar més retallades a un programa important, Medicaid. Però en lloc d'acompanyar-les amb pujades d'impostos, el pla republicà prorrogaria les rebaixes fiscals de Trump de 2017, la qual cosa acaba suposant més dèficit. Les retallades fiscals de 2017 van beneficiar sobretot les llars amb més ingressos, segons la majoria de les anàlisis independents. Les retallades de Medicaid perjudicarien de forma aclaparadora les d'ingressos baixos i moderats. I els aranzels acostumen a ser més durs per a les llars més pobres, que gasten més part dels ingressos en aliments, roba i altres béns importats. En altres paraules, el dolor a curt termini per les polítiques del govern podria recaure més sobre els nord-americans amb baixos ingressos, molts dels quals van votar Trump esperant millorar la seva situació econòmica.

A més, una recessió seria especialment dura per als treballadors amb salaris més baixos i menys formats, majoritàriament negres i hispans, afirma Jessica Fulton, vicepresidenta de política del Centre Conjunt d'Estudis Polítics i Econòmics. I fins i tot si una recessió dura poc, el dany que provoca podria durar. La investigació econòmica ha demostrat que les persones que perden la seva feina o es graduen a l'escola en una recessió poden patir conseqüències professionals a llarg termini.

Copyright by The New York Times

Dossier Resistirà la democràcia nord-americana?

Següent

Els (pocs) famosos que han aixecat la veu contra Trump

Anterior

Trump escampa la por per controlar tots els poders dels EUA: algú el pot aturar?

Vés a l’ÍNDEX