Trump colla Cuba permetent la reclamació de béns expropiats

L’Havana (Cuba)Des de dimarts passat els ciutadans nord-americans -o els seus descendents- poden presentar demandes judicials als tribunals dels EUA per reclamar les propietats que tenien a Cuba i que van ser expropiades després del triomf de la revolució liderada per Fidel Castro fa 60 anys.

Donald Trump ha donat per acabat el desgel de l’era Obama i ha fet un pas que, malgrat dècades de complicades relacions amb l’illa, cap altre president s’havia atrevit a fer. El republicà ha aixecat parcialment la suspensió de l’aplicació del Títol III de la llei Helms-Burton, del 1996, que permetia aquestes reclamacions, que tenen entre 75.000 i 200.000 demandants potencials.

De moment només afectarà unes 200 empreses estatals cubanes, ja sancionades per l’administració Trump, i que majoritàriament pengen del conglomerat Gaesa, que gestiona el ministeri de les Forces Armades. Aquestes companyies formen part de la llista d’entitats cubanes restringides i inclouen sectors clau de l’economia, com ara hotels, explotadors turístics i immobiliàries amb les quals Washington prohibeix als seus ciutadans fer negocis pels seus vincles amb els serveis d’intel·ligència cubans.

La llista esmentada inclou empreses mixtes amb contraparts estrangeres tan importants com ara la francesa Pernod Ricard -que fabrica el rom Havana Club- o hotels explotats per les espanyoles Meliá o Iberostar, entre molts altres.

Segons Arturo López-Levy, expert en relacions entre Cuba i els EUA del Gustavus Adolphus College, les reclamacions no es faran efectives i, en realitat, el que pretén Trump és “distorsionar el clima inversor” a l’illa, molt necessitada de capital estranger arran del col·lapse de Veneçuela.

Una de les raons per les quals cap president havia aixecat la suspensió del Títol III era perquè perjudica empreses i ciutadans de països europeus aliats dels EUA, que amb el pas dels anys han adquirit cases o comerços. Des de la Casa Blanca sosté que, tot i els casos d’empreses mixtes, les denúncies només afectaran l’estat cubà deixant fora el soci estranger, però hi ha molta confusió sobre com serà possible dur-ho a terme des d’un punt de vista legal. Ara bé, a Washington també avisen que això pot canviar en el futur i, per tant, es podrien acabar demanant indemnitzacions a empreses europees que també operen als EUA.

López-Levy assenyala que aquesta incertesa tindrà més efecte en els inversors que s’estiguin plantejant entrar a Cuba que no pas en els que fa anys que hi són i estan acostumats a aquestes situacions.

Perfil dels reclamants

Bona part dels reclamants potencials de propietats són dins l’Associació Nacional d’Hisendats de Cuba, amb seu a Miami i liderada per l’advocat nord-americà Nicolás Gutiérrez, que demana que l’aixecament de la suspensió sigui total i s’estengui a tota l’illa.

L’associació -integrada majoritàriament per cubans que havien format part de la classe benestant de l’illa abans de la Revolució i que van migrar a Florida per por de Castro-és una part destacada del lobi cubà de Miami, que pressiona els diferents presidents americans perquè mantinguin una posició hostil cap a l’Havana.

López-Levy considera que amb la seva política contra Veneçuela i Cuba, Trump aconsegueix el favor dels lobis cubà i veneçolà -aquest últim, cada cop més important al barri del Doral de Miami-, alhora que compacta l’electorat de dretes posant el combat contra el socialisme al centre del debat.

A Barcelona també hi ha una empresa anomenada 1898 Compañía de Recuperaciones Patrimoniales, que agrupa afectats no només de la Revolució Cubana, sinó també de la Guerra de la Independència de finals del segleXIX, que aglutina unes 400 famílies espanyoles i 60 d’americanes. Tot i considerar simbòlica la mesura de Trump, el president d’aquesta associació, Jordi Cabarrocas, està esperançat amb el futur i assegura que en casos semblants el 90% dels països acaben compensant els afectats.

Per la seva part, l’Havana assegura que les nacionalitzacions van ser legals i que en el seu dia va compensar els perjudicats d’altres països com Espanya, però que els EUA ho van rebutjar.

El govern cubà també assegura a les empreses estrangeres que protegirà les inversions i els projectes conjunts i ha posat en marxa solucions imaginatives per minimitzar-ne el risc. Però la percepció a la capital cubana és que novament s’acosten temps complicats i que els anys d’obertura amb Obama, on tot era optimisme, han quedat enrere.