Xavier Vilajoana: “Trigues el mateix o més a obtenir els permisos que a executar l’obra”

Dossier La burocràcia ens ofega Desplega

1.

Com la burocràcia frena l'economia

2.

“Trigues el mateix o més a obtenir els permisos que a executar l’obra”

3.

La cara i la creu de l’agilitat per arrencar un negoci

4.

La finestreta única, un projecte a mig camí per acabar amb la paperassa

5.

La paperassa "asfixia" les entitats i deixa persones vulnerables sense drets reconeguts

BarcelonaDes de fa un any Xavier Vilajoana, conseller delegat del Grup Euroconstruc, és també el president de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya. Representa un sector especialment afectat pels llargs terminis que calen per obtenir el vistiplau de les administracions.

Quina és la principal dilació en la construcció?

— El planejament urbanístic. N’hi ha que tarden dècades a fer-se. 

Quant triga el planejament, de mitjana?

— De mitjana no ho sé dir. Però el mínim són set anys.

Quines conseqüències empresarials té aquest termini tan llarg?

— És molt difícil trobar algú que desenvolupi sòl. En temes de planejament saps quan entres, però no saps quan surts. Això és la nostra primera matèria inicial. Oi que si no tinguéssim pomes plantaríem pomeres? Per què en habitatge no arribem a la mateixa conclusió? Perquè és la llei de l’oferta i la demanda: si no hi ha producte, puja el preu. A l’àrea metropolitana hi ha sòl per fer 74.000 metres quadrats d’habitatge protegit en mans de diverses administracions. A veure si ara els fons europeus Next Generation ajuden que els municipis es mobilitzin.

 Tenir tants nivells d’administració dificulta la tramitació?

— Si estiguessin coordinats, no hi hauria motiu per dificultar-la. Però no acostumen a estar-hi. L’exemple és el planejament, en què intervé el municipi, la Generalitat, la Comissió d’Urbanisme, les empreses, els afectats... Hi ha una gran quantitat d’intervinents. A més, això crea inseguretat jurídica perquè el planejament, amb un sol defecte de forma, es tomba tot, i s’ha de començar de nou des de zero. Hi ha un cas en què es va haver de tornar al punt zero perquè faltava l’informe de gènere. 

I les llicències d’obra, quin és el termini de mitjana per obtenir-les?

— Depèn molt del municipi. Però en els municipis més o menys grans, de l’àrea metropolitana o les capitals de província i alguna capital de comarca, un any com a mínim no te’l treu ningú.

Per tant, hi ha municipis en què es tarda més a aconseguir la llicència que a fer l’obra?

— Moltes vegades trigues el mateix o més en permisos pre i post producció que en l’execució de les obres de l’edifici. A més, el teletreball ha provocat col·lapse i retard en els tràmits per part de l’administració. 

Les oficines dels ajuntaments o dels districtes de Barcelona estan infradotades de personal?

— Sí. Això ho reconeixen els mateixos municipis. Ens consta que tenen problemes de personal per diferents motius. Per exemple, la retenció de talent. Capten gent, els formen, i llavors volen. I als ajuntaments els costa molt de reposar aquest personal, pels mateixos processos de contractació que tenen. 

Quina simplificació administrativa es pot fer?

— En vam proposar una que Lleida va traslladar a una ordenança. L’ajuntament ha de garantir amb la llicència que es compleixen els paràmetres urbanístics, però l’informe d’idoneïtat tècnica el fa el Col·legi d’Arquitectes o una entitat autoritzada. El problema és que els tècnics municipals se’l tornen a revisar, perquè són els que signen. I, per tant, s'ha acabat duplicant un pas quan s’havia de simplificar el procediment.