Els tribunals avalen la retallada a les renovables de ZP i Rajoy

BarcelonaLa reforma elèctrica ha omplert pàgines i pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) els darrers anys. I també ha inundat de paper els jutjats, tant espanyols com internacionals. La retallada de les primes a les energies renovables va generar un munt de recursos al Tribunal Suprem, alhora que Espanya batia el rècord de demandes d’arbitratge a escala internacional, la majoria al CIADI -el tribunal d’arbitratge que depèn del Banc Mundial- però també a altres organismes, com el tribunal d’arbitratge de la Cambra de Comerç d’Estocolm.

Però de moment el govern espanyol se’n surt bastant bé. Fins ara ja ha aconseguit resolucions favorables del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i de la Cambra de Comerç de la capital sueca. La peça més important per als inversors nacionals és el Constitucional, que ja ha establert les bases per donar la raó al govern espanyol. Però en el cas dels inversors internacionals -que són molts, els que van invertir en renovables a Espanya, sobretot el 2007 i el 2008- tenen encara la carta de l’arbitratge internacional, tal com preveu la Carta Europea de l’Energia. Aquesta figura es va crear per donar seguretat als inversors que anaven al països de l’Est, on no hi havia tanta seguretat jurídica com a l’Europa occidental, però contra qui s’ha utilitzat mes és contra l’estat espanyol.

La sentència del Constitucional, arran d’un recurs del govern de Múrcia, és clau perquè avala el sistema utilitzat pel govern de Mariano Rajoy per fer la gran retallada del 2013. El ministre José Manuel Soria va fer aquesta retallada amb un reial decret, i el govern murcià argumentava que s’havia d’haver fet amb una llei tramitada via debat parlamentari. Però el Constitucional accepta l’argument de l’executiu espanyol pel qual s’havia utilitzat el reial decret per una qüestió d’urgència i admetia que la pressa existia perquè el dèficit tarifari s’havia disparat.

El Constitucional va rebutjar un segon argument. El recurs argumentava que la decisió del govern de Rajoy portava a un escenari de falta de seguretat jurídica i vulneració del principi d’irretroactivitat de la llei. Però el Constitucional entén que quan s’entra en activitats regulades ja se sap que el marc jurídic pot canviar. “Els principis de seguretat jurídica i confiança legítima no permeten consagrar un pretès dret a la congelació de l’ordenament jurídic existent”, indica la sentència. I també manté que la reducció de les primes, fins i tot amb efectes retroactius, no anava contra la llei, ja que aquesta només parla de rendibilitat raonable.

La sentència, però, no va comptar amb el suport de tot el tribunal. Tres dels onze magistrats van subscriure un vot particular, però no tant pel fons de l’assumpte com per la manca d’esforç argumental en la sentència. Venien a dir que era una sentència fluixa per resoldre un litigi de tanta importància.

Rendibilitat del 8%

La filtració d’aquesta sentència per part del govern espanyol va provocar també certa polèmica, perquè en aquells moments el Suprem havia de decidir sobre un altre dels litigis relacionats amb les renovables. En aquest cas, la sentència del Suprem, que és de fa una setmana, va desestimar el recurs que havien presentat els productors fotovoltaics contra una retallada de primes anterior, la del 2010. Són més d’un miler els recursos acumulats, i el Suprem va decidir només sobre cinc recursos, els primers de tots, argumentant que les inversions serien igualment rendibles. Per fer-ho, el tribunal va buscar suport en un informe pericial que indica que, tot i la retallada, la rendibilitat d’aquestes empreses fotovoltaiques es mantindrà en un 8% anual durant 30 anys. Aquest peritatge reconeix que entre el 2010 i el 2013 hi ha hagut una caiguda dels ingressos en aquestes instal·lacions, però afirma que la seva rendibilitat millora perquè se n’allarga la vida de 25 a 30 anys.

Inversors internacionals

L’últim revés als inversors ha vingut de l’arbitratge internacional. En aquest cas van ser dos fons internacionals, accionistes d’Isolux, que al seu torn és accionista de T-Solar, els que van demanar l’arbitratge a la Cambra de Comerç d’Estocolm per la primera retallada, la que va fer el 2010 el govern de Rodríguez Zapatero. El laude desestima la demanda dels inversors i fins i tot condemna els dos fons a pagar les costes del procés, que són elevades, 1,2 milions d’euros.

Malgrat això, el laude no crea jurisprudència, cosa que deixa la porta oberta a decisions en sentit contrari en els arbitratges que hi ha plantejats a la Cambra d’Estocolm i al CIADI, explica l’advocat Jordi Martí, que representa una trentena d’inversors alemanys i austríacs en un dels litigis davant del tribunal de la cambra sueca.

Però els inversors espanyols ho tenen bastant més difícil després de les sentències que ja s’han conegut, explica l’advocat. Malgrat això, encara queden alguns serrells que hauran de resoldre els tribunals espanyols, com són els recursos contra la normativa de la traçabilitat de les instal·lacions fotovoltaiques i la regulació del registre d’instal·lacions de règim especial. Això sí: la part del lleó ha quedat resolta a favor del govern.